Queden poc menys de dues setmanes per tornar-nos a trobar davant el que l’any passat va ser considerada una jornada històrica: la vaga feminista del 8 de març. Una vaga que va més enllà de l’àmbit estrictament laboral: inclou també les cures i el consum. Una vaga contra les perversions d’un sistema capitalista i patriarcal que ens sotmet, ens invisibilitza i ens mata.
El Moviment Feminista de Mallorca fa mesos que es prepara i treballa per encalentir motors, també la coordinadora estatal: assemblees, comissions, activitats prèvies al 8-M, crida a vaga general de 24 hores, convocatòria de la manifestació el dia de la vaga, etc. No són pocs els reptes que les dones ens plantejam des de la col·lectivitat. Un dels fonamentals és, evidentment, evidenciar les perversions del sistema econòmic capitalista i més enllà d’això, generar les resistències i les alternatives necessàries.
Davant les mil evidències de què tot roda en funció del mercat i el capital, les inversions i les finances, amb una incidència més agreujada sobre les dones, tenim mil motius per exigir una economia que posi la vida al centre. I serem nosaltres les que haurem de cercar com. Per això, ens cal abordar l’economia, sí, però, l’altra economia: l’economia feminista, l’economia social i solidària, procomú i ecològica, l’economia que ens permet reconquerir sobiranies.
Davant les mil evidències de què tot roda en funció del mercat i el capital, les inversions i les finances, amb una incidència més agreujada sobre les dones, tenim mil motius per exigir una economia que posi la vida al centre
Uns quants referents inspiradors en aquest sentit – no els únics, però sí els més recents amb què he anat topant – i que per jo han esdevingut imprescindibles: Amaia Pérez Orozco, reconeguda economista feminista, doctora en economia internacional i desenvolupament per la Universitat Complutense de Madrid, que va venir a Palma en el marc del cicle “Dones que inspiren”, organitzat per la UIB i ens va remoure amb la seva conferència “Nombrar el mal estar, cuidar el buen vivir”, un relat que parteix de la necessitat d’identificar les pressions i subvertir-les des de la lluita col·lectiva; el llibre d’Ivan Miró, sociòleg i investigador en economia cooperativa, social i solidària, Ciutats Cooperatives, un llibre que ens mostra com a referent la història de l’esclat del món cooperatiu a la Barcelona obrera dels anys 30, per fer front a la Barcelona actual, la ciutat-empresa, on les lògiques de la mercantilització turística destrueixen identitats, barris i vides. Finalment, el més recent, just divendres passat, la presenta de la mà de Josep Manel Busqueta, economista, escriptor i exdiputat de la CUP, del llibre “Sobiranies: una proposta contra el capitalisme”, un llibre escrit per un grup de persones membres del Seminari d’Economia Crítica Taifa i el seu entorn amb propostes per guanyar sobirania en el procés de transformació social anticapitalista. Busqueta va acompanyar la presentació del llibre amb una exposició clarivident de la necessitat de plantejar alternatives reals per a la conquesta de les sobiranies necessàries per fer front a la deriva a què socialment ens aboca, la dèria capitalista que es reinventa constantment per seguir aconseguint plusvàlues a costa de l’explotació/privatització/mercantilització dels béns públics (educació, sanitat), naturals (aigua, energia, llavors, terra) i de coneixement (cultura, comunicació). Josep Manel Busqueta va venir a presentar a Palma convidat pel col·lectiu Ecocrida, un grup d’economia crítica de la UIB.
Totes són veus de l’evidència, de la investigació, veus que presenten una diagnosi clara dels perjudicis de l’economia capitalista en el marc, d’una lògica patriarcal, amb la que mantenen un diàleg ple de connivències i afinitats. I tots proposen per una banda, la creació de les alternatives al marge de les institucions, i no només per resistir, sinó a partir de les quals articular una resposta que faci implosionar el sistema, i les institucions i polítiques, ara sotmeses i còmplices d’aquest sistema incompatible amb la vida. El divendres que ve, tendrem una ocasió més per a fer evidents a la societat els mil motius pels quals les dones ens rebel·lem davant aquesta opressió sistèmica, però més enllà del 8-M, cal articular els projectes socials i col·lectius que ens permetin assolir aquestes tan necessàries sobiranies que ens cal recuperar per poder avançar cap a un nou paradigma econòmic, social i polític just, inclusiu, sostenible, procomú i feminista.
