Els dissabtes dels mesos de gener i febrer han sigut diferents dels d’altres anys a Carcaixent (Ribera Alta). Brigades improvisades de pintores es podien veure pels carrers d’aquest municipi de poc més de 20.000 habitants, amb un objectiu molt clar: acabar amb les més de 700 pintades amb simbologia i lemes feixistes, nazis, racistes o masclistes que ocupaven les façanes de la localitat. Aquest tipus de missatges d’odi, algunes vegades en forma d’adhesius, solen veure’s en els carrers de molts pobles i ciutats, accentuant-se als barris i zones amb població d’origen migrant o al voltant d’escoles i instituts.
Carcaixent no ha sigut l’únic municipi en reaccionar de manera popular a la discriminació i l’odi que sofreixen alguns col·lectius. A Burjassot també són freqüents els atacs feixistes en forma de pintades, com les que han aparegut en diverses ocasions en la façana de la casa de la família de Guillem Agulló, assassinat en 1993 d’una ganivetada al cor pel neonazi Pedro Cuevas; o en l’associació cultural Ca Bassot, que fa més de 25 anys que denuncia la impunitat feixista a la localitat de l’Horta Nord. La Plataforma Antifeixista de Burjassot va decidir autoorganitzar-se per netejar els missatges d’odi en gener de 2018. Inspirant-se en les iniciatives populars d’altres pobles, va organitzar una jornada de neteja i d’activitats, amb què es buscava enfortir el col·lectiu i fer front als atacs. Des de la plataforma es recorda la jornada “d’èxit absolut”, ja que la participació va ser molt nombrosa. Tanmateix, la plataforma denuncia que, tot i que els atacs feixistes han disminuït, “mai han cessat”. En juliol de 2018, esvàstiques, creus cèltiques i les sigles de l’organització paramilitar del govern nazi, la Schutzstaffel (SS), van aparéixer dibuixades sobre un dels panells ceràmics de la Ruta Estellés a Burjassot, una ruta literària i interactiva que recorre els carrers del municipi del poeta valencià. Al mateix temps i amb la mateixa simbologia es va pintar la seu de l’associació cultural del municipi, Ca Bassot. Així mateix, més recentment, el passat 28 de desembre, va aparéixer trencat un panell de la ruta a la plaça del Pouet.
A Catalunya Nord, en alguns municipis de la comarca del Riberal, l’any 2006, també es va organitzar una campanya per eliminar les pintades amb missatges d’odi. Esvàstiques, frases on es podia llegir “Islam fora”, “Fora àrabs” o fins i tot pintades que atacaven directament militants del moviment antifeixista van aparéixer en diversos pobles. Durant una de les jornades de neteja, dos joves que estaven tapant algunes d’aquestes pintades van ser detinguts per la policia francesa. Després de més d’una hora d’interrogatori, en què els agents els van fer diverses preguntes que no estaven relacionades amb el motiu de la detenció, com “si eren professors de català” o “si sabien català”, tal com denunciar la Plataforma per la Dignitat de Catalunya Nord en un comunicat, van ser acusats d’alterar l’ordre públic. “És un clar cas de la tolerància de les autoritats policials i administratives, que ni denuncien les pintades ni busquen els culpables ni les fan tapar”, van manifestar.
Autoorganització popular contra el feixisme
Les jornades de neteja que s’organitzen en alguns pobles i municipis del País Valencià compten amb un treball previ de pressió institucional. Per exemple, a Carcaixent, el col·lectiu Carcaixent net d’odi, creat enguany per respondre de manera col·lectiva i autoorganitzada als atacs feixistes, ha recollit signatures per exigir a l’Ajuntament una actuació “més contundent” enfront de les pintades. Així mateix, van presentar una denúncia davant de la Fiscalia de València, a qui van consultar si les jornades de neteja, en eliminar les proves, podrien suposar una infracció, expliquen des del col·lectiu, el qual coneix ja l’autoria dels missatges, després d’haver vist l’autor i d’haver-se realitzat una prova grafològica per part de la policia.
Durant les jornades de neteja, es respira un gran esperit crític. Els grups són molt diversos, formats per l’alumnat dels instituts i escoles del poble, militants de col·lectius de barri, com l’Escamot; membres de les Festes Alternatives de Carcaixent (FACA), o de les assemblees feministes, així com associacions de pares i mares i professorat
Durant les jornades de neteja, es respira un gran esperit crític. Els grups són molt diversos, formats per l’alumnat dels instituts i escoles del poble, militants de col·lectius de barri, com l’Escamot; membres de les Festes Alternatives de Carcaixent (FACA), o de les assemblees feministes, així com associacions de pares i mares i professorat. Tothom, de manera individual, ha decidit actuar sota el paraigua de Carcaixent net d’odi. Els grups es reuneixen prèviament. Mentre s’equipen amb granotes blanques per evitar tacar-se, es decideixen les zones i grups a fer entres les vora seixanta persones que acudeixen cada cap de setmana. Una vegada decidida la ruta, mesclen la pintura, es reparteixen els pinzells, i el veïnat camina cap a les zones marcades pels missatges d’odi.
En tots els pobles, els símbols a esborrar són molt diversos, des de lemes nazis, fins a pintades masclistes. Les xiquetes i xiquets gaudeixen netejant aquests símbols, pregunten què signifiquen i, al mateix temps, es consciencien. El que més preocupa a les membres de Carcaixent net d’odi són, de fet, les més menudes. Alba, militant de les FACA, qui prefereix no revelar la seua identitat, és professora d’art i li preocupen els missatges que arriben a l’alumnat. “Fa anys, vam pintar un mural. Eren els ulls d’una dona refugiada, però al cap de pocs dies, el mural va aparéixer ple d’esvàstiques. El vam tornar a pintar, i les esvàstiques van tornar pocs dies després. No són coses noves, és l’odi de sempre, però ara ens hem organitzat”, manifesta Alba, qui subratlla, sobretot, el teixit social que s’està creant: “La gent de les escoles és molt important, des de l’alumnat, fins a les associacions de pares i mares i el professorat. A més, estem generant un ambient molt divers i bonic”. “Això és molt enriquidor -continua-, ja que estem creant una xarxa d’igualtat crítica i amb consciència. Moltes persones estan començant a entendre la importància que cap xiquet se senta atacat. No hem de tancar el poble a ningú”.
Mari, mare i membre d’una de les associacions de mares i pares del poble, també participa en la neteja. “Ens preocupa que moltes de les pintades estan en les portes de les escoles. No volem que inculquen l’odi als nostres xiquets. A més, som un poble divers, amb gent de molts orígens i això és positiu”, reivindica. I exigeix: “Necessitem una línia d’inclusió al poble. Trobem a faltar més treball en aquest sentit. Les pintades ens han alertat i ens han fet veure aquestes necessitats encara més”. “No tot pot quedar -continua- en què tan sols actuen les veïnes preocupades. Ens preocupen molt les víctimes d’aquest odi, però també que aquest odi transforme els nostres fills en botxins”. Les participants també destaquen el “bon ambient”, i el respecte a la diversitat que “generen aquestes iniciatives”.
Nascuda en el Marroc, Túria, mare i treballadora en el sector social, va mudar-se d’Andalusia a Carcaixent des de fa molt poc de temps. Sent que les pintades ataquen la seua família. “Hi ha dies que el teu xiquet arriba de l’escola i et diu: ‘Mare, per què un company diu que quan guanye Vox, ens obligaran a anar-nos-en d’ací?’. És inhumà que un xiquet haja de suportar eixos comentaris”, rebla amb rotunditat. Túria relaciona aquests comentaris amb les pintades i la impunitat feixista i afirma que a vegades pensa que “tot el món és racista”. “Però, aquesta plataforma m’ha demostrat que no és així. Molta gent del poble està disposada a lluitar contra l’odi i el col·lectiu permet impulsar una xarxa d’integració, on conéixer millor altres cultures”, postil·la.
Amb la jornada celebrada el passat 1 de febrer, Carcaixent net d’odi posa fi al treball de neteja, ja que han aconseguit eliminar les més de 700 pintades. “En un futur, volem pintar un mural amb tots els col·legis perquè l’alumnat s’involucre, per crear un símbol per la diversitat i contra l’odi”, explica Vicent, veí del poble i membre del col·lectiu, qui també prefereix preservar la seua identitat. Així mateix, han acordat eixigir a l’Ajuntament la realització de xerrades en els col·legis per educar en el respecte a la diversitat, entre d’altres accions de sensibilització i conscienciació. “Les pintades feixistes són només una part del problema. La mostra la tenim en l’augment de les forces d’extrema dreta, junt amb el rentat de cara que fan els mitjans de comunicació, amb un missatge que altera la convivència i que dona alé a abraçar aquestes ideologies”, remarca Vicent.
Ara, cal esperar més accions per part d’aquesta plataforma. Alguns dels seus membres bromegen: “Al final, hauran sigut positives les pintades, ja que anem a fer molt més”. I és que les participants consideren molt positiu i transformador el col·lectiu que s’ha creat, amb la finalitat d’autoorganitzar-se per fer front al feixisme i educar en la pluralitat i diversitat a les noves generacions.
