L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha proposat una sanció econòmica de 5.000 euros per a El Salto, així com l’obligació de censurar diversos articles en què es destapava la infiltració de policies en moviments polítics i socials. Ho fa després d’haver desestimat les al·legacions en primera instància. El Salto és el quart mitjà de comunicació en ser sancionat pels mateixos fets. Aquest estiu, tant La Directa com Vilaweb i Diari de Balears van rebre una sanció similar de l’AEPD. Tot plegat sumen més de 30.000 euros.
“Volem denunciar públicament aquest procediment com una represàlia per haver destapat la pràctica il·legal d’espionatge policial a la dissidència política”, diuen des del mitjà estatal. “I advertir, a més, de les greus conseqüències que aquest tipus de sancions suposen per al dret a la informació i la llibertat de premsa, que busquen desincentivar les investigacions sobre aquestes pràctiques opaques fetes per la policia”, afegeixen.
“Volem denunciar aquest procediment com una represàlia per haver destapat la pràctica il·legal d’espionatge policial a la dissidència política”, diuen des d’El Salto
L’AEPD no qüestiona que les informacions siguin fidedignes i precises, però obliga a eliminar als mitjans afectats totes les imatges (tot i haver estat tractades per dificultar la seva identificació) contra les seves pròpies recomanacions prèvies, les inicials dels noms veritables dels funcionaris, igualment davant dels seus criteris habituals, les identitats fictícies usades pels agents investigats irreals i aliens a cap protecció, així com la promoció en què van sortir llicenciats de l’Acadèmia d’Àvila i qualsevol referència sobre el seu passat, formació, opinions seves o dels seus familiars. “Això implica mutilar els textos per impedir qualsevol traçabilitat, qualsevol element objectiu comprovable amb què es demostra que aquests agents van cometre l’il·lícit espionatge”, explica Raúl Maíllo, advocat d’El Salto.
Maíllo exposa que el mitjà acudirà “a totes les instàncies per fer valer el dret i la llibertat d’informació, com també el de tota la societat a rebre informació veraç i contrastable, tractant de revertir no només la sanció econòmica, sinó la mutilació de les informacions publicades”. “A El Salto considerem que la publicació de les dades que hem realitzat, sempre limitades, amb fotos pixelades i inicials per als seus noms veritables, pondera adequadament el respecte a la intimitat i principis periodístics de traçabilitat, credibilitat i capacitat de ser contrastat”, consideren des del mitjà.
La impunitat judicial de les infiltracions contrasta amb la sanció als mitjans que les van destapar. Les persones espiades, víctimes de tortura policial no han aconseguit que cap tribunal espanyol jutgi els fets
La impunitat judicial de les infiltracions contrasta amb la sanció als mitjans que les van destapar. Les persones espiades, víctimes de tortura policial segons han considerat diferents tribunals i organismes, no han aconseguit que cap tribunal espanyol jutgi els fets, malgrat haver presentat diverses denúncies contra alguna dels agents destapats objecte d’aquesta sanció. La fiscalia, en tots els casos, s’ha posat al costat dels agents, bloquejant-ne les diferents causes i només ha quedat l’empara del constitucional, pendent de resolució, com de tribunals de drets humans d’àmbit europeu. L’única conseqüència legal ha estat la sanció a què s’exposen tant El Salto com La Directa, Vilaweb i Diari de Balears, com també el judici pendent a l’activista i víctima d’infiltracions, Jorge Jiménez, acusat de falsedat documental i revelació de secrets per investigar els policies que el van espiar.
A més, aquestes investigacions han tingut conseqüències polítiques: al Parlament de Catalunya hi ha una comissió d’investigació parlamentària que pretén aclarir l’abast i el desenvolupament d’aquestes pràctiques, mentre que diverses iniciatives han arribat al Congrés dels Diputats per interrogar el govern sobre aquestes situacions. Això acredita la seva importància i repercussió per a la vida pública.
Al Parlament de Catalunya hi ha una comissió d’investigació parlamentària que pretén aclarir l’abast i el desenvolupament d’aquestes pràctiques, mentre que diverses iniciatives han arribat al Congrés dels Diputats
Des del Ministeri de l’Interior no s’ha reconegut obertament cap dels casos destapats però, gràcies a la repercussió política i social que han tingut, les infiltracions haurien quedat suposadament emparades a la figura de l’“agent d’intel·ligència”, diferent de la de l’agent encobert, que necessita supervisió judicial, amb la qual cosa s’eludeix qualsevol control, inviolabilitat del domicili, la protecció de dades, la llibertat política i d’opinió, i altres drets afectats. Així ho va qualificar el llavors secretari d’Estat de Seguretat, Rafael Pérez Ruiz, a la comissió d’interior celebrada el 19 de juny del 2024, a preguntes del diputat d’EH Bildu Jon Iñarritu.
