Consolats al descobert

El cos consular català aplega fins a 94 representants de països dels cinc continents, un 60% dels quals no són funcionaris de carrera i són nomenats per interessos polítics i econòmics. Esportistes, hotelers, aristòcrates i empresaris copen la llista
24/01/2017

Una estelada; aquest va ser el detonant perquè el Ministeri d’Afers Exteriors espanyol retirés l’exequàtur (distinció que atorga el reconeixement a un representant consular) a Xavier Vinyals, cònsol honorari de Letònia a Barcelona fins a l’octubre de l’any passat. Mentre l’exhibició de la bandera deixava el país bàltic sense representació a la capital catalana, l’exministre José Manuel García-Margallo n’acceptava un de nou: el cònsol honorari d’Israel (sense representant des de 1997).

Edifici del consolat dels Estats Units a Barcelona, a la part alta de la ciutat. El fotògraf va ser identificat quan prenia la instantània / VICTOR SERRI


Es tracta de l’advocat José Antonio Sánchez Molina, exassessor jurídic i exanalista financer de La Caixa. Durant la transició i com a membre del partit ultradretà Fuerza Nueva, va ser acusat d’agredir un militant socialista a Blanes. Durant els anys en què la legació israeliana va romandre vacant, es parlà de tres possibles candidats: el publicista Lluís Bassat, l’excap de gabinet d’Artur Mas David Madí i l’empresari Carles Vilarrubí (marit de la presidenta de Coca-Cola a l’Estat espanyol i, alhora, cònsol honorària d’Islàndia, Sol Daurella).

Aquests, però, només són dos exemples dels darrers moviments que hi ha hagut dins el cos consular. Un món desconegut i opac que, en canvi, ostenta un poder polític i econòmic molt considerable. Barcelona és, de fet, la tercera ciutat del món –no capital d’Estat– amb més consolats, només superada per Nova York i Hong Kong (i empatada amb Hamburg). El cos consular català està integrat per 94 representants, tot i que la xifra varia en funció de les places que queden vacants. D’aquest còmput global, 36 correspondrien a funcionariat de carrera, mentre que la resta, 58 (el 60%), són cònsols honoraris (generalment, integrants de l’empresariat català a qui un determinat país ofereix el càrrec, atesa la seva rellevància social o les relacions que mantenen amb el país en qüestió). Els càrrecs honoraris, a diferència dels generals o de carrera, no perceben cap tipus de remuneració, fet que genera certes suspicàcies quan es qüestiona què en treuen, d’aquest nomenament.

Si bé les seves funcions estan limitades respecte a les que poden exercir els cònsols de carrera, també és cert que, segons fixa la Convenció de Viena sobre relacions consulars de 1963: “[...] els privilegis i les immunitats de què podran gaudir els agents consulars que les dirigeixin [les oficines consulars] es determinaran de comú acord entre l’Estat que envia i l’Estat receptor” (Article 69, apartat 2). Traspassar fronteres sense passar controls duaners –per a la persona i per a l’equipatge consular– són alguns del privilegis en joc.


Fama i poder

Sigui com sigui, el cos consular de Barcelona compta amb representants que no sempre han tingut una conducta exemplar. Un dels màxims exponents de la diplomàcia que va marcar tota una generació d’empresaris catalans va ser Aleix Buxeres Pons, mort l’any 2003. Va exercir de cònsol honorari de Costa Rica. La causa del seu cessament va ser una sentència que el condemnava per delictes de falsedat documental i apropiació indeguda arran dels seus tripijocs com a agent de canvi i de borsa. Algunes famílies barcelonines destacades s’hi van picar els dits. Buxeres havia estat tresorer del Barça i vicepresident del Cercle del Liceu. A més, exercia de degà del Cos Consular de Barcelona. Actualment, la degana és Franca Lorella Deza (cònsol del Perú) i el vicedegà, Josep Maria Calmet (cònsol honorari d’Albània i, abans, del Canadà). El seu comitè executiu es reuneix un cop al mes a la Casa dels Canonges de Barcelona, a tocar del Palau de la Generalitat. Ambdues institucions estan connectades arquitectònicament a través del pont neogòtic del carrer del Bisbe.

Barcelona és la tercera ciutat del món –no capital d’Estat– amb més consolats, només superada per Nova York i Hong Kong. La majoria d’edificis diplomàtics se situen als barris més adinerats

Dins l’extensa llista de representants consulars, en trobem de tot tipus. El consolat de Mèxic (legació situada en un palauet modernista enlairat per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch al passeig de la Bonanova) estava encapçalat fins el gener d’enguany pel polèmic Fidel Herrera Beltrán, exgovernador de l’Estat de Veracruz a qui s’ha relacionat amb alguns càrtels de la droga. És per això que el seu nomenament va indignar la nombrosa comunitat mexicana resident a Barcelona.

Un cas que va passar inadvertit per a la majoria dels mitjans de comunicació és el del cònsol dels Emirats Àrabs Units, Sultan Ali Sultan Rashid Al-Harbi, desterrat al consolat de Toronto (Canadà) després que transcendissin alguns dels excessos que va protagonitzar en diferents locals nocturns del Port Olímpic. Un altre que hauria estat a punt d’aconseguir l’exequàtur (o vistiplau oficial) seria Arman Mayilyan, ciutadà armeni resident a Catalunya que va ser detingut a mitjan 2016 arran d’una operació contra el blanqueig de capitals.

Un cas més mediàtic és el de l’expresident del Barça Joan Gaspart, un dels màxims deutors de l’Estat segons consta a la llista que va publicar l’Agència Tributària l’any passat. La seva cadena hotelera HUSA no passa pels seus millors moments. Malgrat això, continua exercint de cònsol honorari de la República de les Seychelles, un paradís fiscal assenyalat per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). A finals de 2015, aquest mateix organisme va treure de la llista el Gran Ducat de Luxemburg, representat –a Barcelona– pel cònsol honorari Juan de Dios Dexeus Trias de Bes, que va ocupar el càrrec fins que es va saber que apareixia a la coneguda llista Falciani d’evasors fiscals. Va morir a principis de l’any passat. La representació consular passaria, llavors, a la seva néta Blanca Gallud Dexeus, un procediment força habitual dins la diplomàcia consular (sobretot el de nomenar vicecònsols els fills i les filles per, així, anar preparant la successió). Encara més mediàtic que Gaspart, trobem l’exjugador del Barça Hristo Stòitxkov, que fins fa pocs mesos era cònsol honorari de Bulgària. Les fotos on se’l veia al costat de búfals i zebres abatudes després d’una cacera a l’Àfrica van causar una forta controvèrsia a les xarxes socials.


Pinzellades d’incompatibilitat

El continent africà és el més ben representat a Barcelona. El cònsol honorari del Txad ha estat l’eurodiputat per Ciutadans Javier Nart. No hem arribat a saber mai per què va trigar tant a regularitzar el compte corrent obert pel seu pare al banc suís Société Générale Private Banking, que ell va heretar el 1997. El de Guinea Bissau és Ramon Palou Godall, tot i haver reconegut que va regularitzar un mínim de 400.000 euros transferint-los de l’entitat andorrana BPA al Banco Madrid, intervingut pel Banc d’Espanya el mes de març de 2015. A Sud-Àfrica, hi trobem José Luiz Díaz-Varela Somoza, qui comptà amb l’exconseller i imputat pel cas Pretòria Macià Alavedra com a home de confiança per als seus negocis. De fet, tots dos noms apareixien al cas de la ruïnosa venda dels terrenys que el Barça va comprar a Viladecans amb la intenció d’aixecar la Ciutat del Soci. El cònsol és president de la farmacèutica Indukern. L’exconseller acabaria treballant per a una de les seves filials tan bon punt va deixar la política. A la República de Togo, governada pel dictador Fauré Gnassingbé, el cònsol honorari és Eduard Bajet i Royo. Un cònsol que es va querellar contra l’empresari Eduard Pascual Arxé, imputat pel cas dels ERE d’Andalusia, a qui acusava d’haver-se beneficiat d’una part dels divuit milions que la Junta hauria fet servir per pagar prejubilacions. El nom de Bajet també ha aparegut en la investigació que s’està duent a terme sobre la descapitalització d’Eurobank.

________________________________________________________

JOAN GASPART: CÒNSOL DE LA REPÚBLICA DE LES SEYCHELLES
Evasor i abanderat d’un paradís fiscal

Exerceix el càrrec des de 1980, tasca que ha compaginat amb la direcció dels seus negocis hotelers a través de la cadena Hostelería Unida SA (HUSA). Segons la llista publicada per l’Agència Tributària el juny de 2016, tenia un deute amb l’administració de gairebé onze milions d’euros, repartits entre Hostelería Unida SA (9.790.104) i Hostelería Unida Dos SA (1.098.124). És conegut per haver estat president del Barça (2000-2003). Abans, però, va ser temptat a entrar en el món de la política ni més ni menys que pel llavors líder de la dreta espanyola, Jorge Verstrynge. Malgrat la insistència, no va aconseguir que es presentés com a candidat per Alianza Popular a les eleccions autonòmiques de 1983. En canvi, sí que cediria algun dels seus hotels a Madrid perquè la Fundación Francisco Franco homenatgés el dictador.

Un fet menys conegut de la seva biografia és la relació que va mantenir amb Javier de la Rosa. Entre els documents trobats arran de la investigació que va dur l’empresari a la presó, n’hi havia alguns relacionats amb la societat Quail. En aquests papers, el grup hoteler de Gaspart assegurava una comissió de 200 milions de pessetes a De la Rosa si tancava la venda de l’Hotel Princesa Sofia i el Ritz (actual Palace) de Barcelona.

En qualsevol cas, és un dels cònsols honoraris més veterans de la ciutat. El fet de representar un paradís fiscal, segons l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), no suposa cap tipus de conflicte ètic per a aquest empresari hoteler. Curiosament, qui exerceix d’ambaixador de l’Estat espanyol per a aquest organisme amb seu a París és l’exministre José Ignacio Wert (abans ho va ser Ricardo Díez Hochleitner Rodríguez, exsecretari general de la Casa del Rei i actual ambaixador al Marroc). El govern de Mariano Rajoy destina més de 330.000 euros l’any al manteniment dels jardins que comparteixen l’ambaixada de l’Estat espanyol a París i la seu de l’OCDE. L’empresa encarregada d’aquests treballs és Comsa Service Facility Management SA, propietat de la família Sumarroca. Jordi Sumarroca Claverol està sent investigat per presumptes donacions a CiU a canvi de contractes d’obra pública. Fins que va esclatar el cas, exercia de cònsol honorari de la República de Lituània a Barcelona.


JORDI SUMARROCA:CÒNSOL DE LA REPÚBLICA DE LITUÀNIA (ARA VACANT)
Empresa investigada a la seu consular

L’any 2009, les dues constructores catalanes Comsa i Emte es van unir. La primera pertanyia a la família Miarnau i la segona, als Sumarroca (el pare de Jordi va ser un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya). Mentre exercia el càrrec de cònsol del país bàltic, les filials d’aquesta nova constructora van obtenir contractes per modernitzar la xarxa ferroviària i de carreteres d’aquesta jove república. Sumarroca també presideix l’empresa Teyco, amb seu al carrer del Císter 1-3 de Barcelona, la mateixa adreça del consolat de Lituània. L’edifici va ser escorcollat per ordre judicial el 23 de juliol de 2015. Des de la seva imputació arran de l’anomenat cas Petrum de Torredembarra –instruït per un jutge del Vendrell–, la representació del país a Barcelona roman vacant. Des d’aleshores, la Generalitat ha concedit a Teyco una desena de contractes multimilionaris en obra pública, per un valor conjunt de 30 milions d’euros, segons va publicar el digital Crític. El jutge acusa a Sumarroca de finançar il·legalment les fundacions de CDC.

La república bàltica d’Estònia té Josep Lluís Rovira Escubós com a representant (i el seu fill n’és vicecònsol). Va ser president de la PIMEC i és l’actual coordinador de l’influent Club de Roma, presidit per Isidre Fainé a l’Estat espanyol. També formen part d’aquest club l’excònsol del Canadà Bartolomé Masoliver Ródenas. Rovira Escubós va ser un dels inculpats en el cas Casinos (finalment arxivat). Entre els càrrecs que desenvolupa actualment, hi ha el d’administrador solidari de l’empresa The Baltic General Investment Corporation, on també apareix Xavier Vinyals, que va ser cònsol –fins fa poques setmanes– de la tercera de les repúbliques bàltiques: Letònia.


FIDEL HERRERA BELTRÁN. CÒNSOL GENERAL DE MÈXIC (VACANT DES DEL DIUMENGE 21 DE GENER)
L’última (i polèmica) baixa del cos consular

Exercia el càrrec des de 2015. La seva representació diplomàtica, doncs, ha durat tan sols un any i tres mesos. El cap de setmana passat, la Secretaria de Relacions Exteriors informava en un breu comunicat de premsa que Herrera deixava la representació consular a Barcelona “amb caràcter irrevocable”. La decisió es deu a la seva presumpta relació amb la compra de medicaments falsos o alterats durant el període en què va exercir de governador a l’Estat de Veracruz. Uns medicaments que anaven destinats a criatures que patien càncer. Cal recordar que el ja excònsol va protagonitzar un curiós incident durant la pandèmia de Grip A que va patir Mèxic a principis de 2009. Amb una posada en escena pròpia d’una gran producció de cinema, es presentà al poblat de La Glòria en helicòpter (i acompanyat d’un grapat de periodistes) per comunicar a Edgar Hernández, un nen de sis anys, que patia la grip. El cert és que s’havia recuperat tres setmanes abans. Durant els anys que va ser el màxim representant de l’Estat asteca, se’l va relacionar amb la milícia de los Zetas i l’anomenat càrtel del Golf.

Curiosament, en un dels viatges que va fer al seu país el gener de 2016 (mentre exercia de cònsol a Barcelona), anava acompanyat del periodista català Albert Torras Corbella, que va ser cap de comunicació de l’eix comercial Creu Coberta. El mateix que va ser portaveu de la campanya contrària al Centre Social Autogestionat Can Vies (situat al barri de Sants) i que es va mostrar a favor de l’actuació del Mossos d’Esquadra durant el seu desallotjament. Setmanes després d’acompanyar el cònsol, va ser nomenat director de relacions públiques de la Cambra de Comerç Mexicano Catalana.

Entre els projectes comercials de què es vanta un alt càrrec del consolat mexicà a Barcelona, sobresurt el que manté l’empresa espanyola Iberdrola amb el país centre-americà. Cal recordar que la filial d’aquesta multinacional als EUA, Avangrid, va nomenar conseller l’expresident Felipe Calderón a mitjan 2016. Curiosament, el delegat d’Iberdrola a Catalunya és Andrés Carasso Vendrell, cònsol honorari de Costa d’Ivori. Però, tornant a Fidel Herrera, el seu fill –que li ha causat més d’un maldecap per les seves contínues baralles (i altres tipus d’excessos)– va ser nomenat encarregat d’Afers Comercials i Cooperació al consolat mexicà de Vancouver (Canadà) fa uns mesos.


JAVIER NART, STÒITXKOV I SOL DAURELLA. ESPORTISTES I PERSONATGES MEDIÀTICS
La fama, una raó de pes per aconseguir ser cònsol

Entre les persones que han format (o formen) part del cos consular de Barcelona, hi ha algunes cares conegudes. Així, l’advocat i actual eurodiputat per Ciutadans Javier Nart ha estat cònsol honorari del Txad. Com a conseqüència d’un error derivat del cas Palau, ens vam assabentar que tenia un compte corrent al banc suís Société Générale Private Banking. L’hauria heretat del seu pare l’any 1997, tot i que no el va regularitzar fins que va saltar la notícia. Nart va col·laborar amb els serveis secrets de l’Estat espanyol a l’època en què Narcís Serra (investigat arran del cas CatalunyaCaixa) estava al capdavant del Ministeri de l’Interior.

Un altre personatge que ha fet de representant consolar del seu país, Bulgària, és l’exjugador del Barça Hristo Stòitxkov. Va ser investigat pel conegut cas Parmalat, nom de l’empresa propietària de l’equip de futbol italià on jugava el búlgar i que hauria finançat el club a través de falsos contractes signats per alguns dels seus jugadors.

Pel que fa a Sol Daurella, és cònsol honorària d’Islàndia des de l’any 1992. És la màxima accionista de Coca-Cola Iberian Partners. El seu marit, Carles Vilarrubí (en el seu moment, un dels candidats a exercir el càrrec de cònsol honorari d’Israel), està imputat per, presumptament, haver rebut pagaments de Jordi Pujol Ferrusola (fet del qual es podria derivar un delicte de blanqueig de capitals). El director general de la Banca Rothschild a l’Estat espanyol és Antonio Salgado Barahona, que va ser apoderat de la societat Inversiones Neon Cma Sicav SA fins al 2009. Jorge Campins Figueras, cònsol honorari de Madagascar, també forma part d’aquesta societat. La dona d’aquest darrer és Elena Daurella de Aguilera, cosina de Sol Daurella.

La cònsol d’Islàndia va ser nomenada membre del Consell Consultiu del Diplocat (Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya) a finals de l’any passat. L’acompanyen en aquest organisme l’exambaixador de Mèxic als EUA Arturo Sarukhan i l’exvicecònsol nord-americà a Barcelona Ambler Hodges Moss.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades:

Famílies giratòries

dimecres, 25 gener, 2017

Entre les notícies polítiques més destacades dels primers dies de 2017, hi trobem la dimissió de l’exministre Federico Trillo com a ambaixador de l’Estat espanyol a Londres, càrrec que