Els dàtils són el fruit de la palmera datilera que es recol·lecta a partir del mes d’octubre o novembre, segons la varietat. Tot i que els països productors es troben en zones més pròximes a l’àrea tropical –com l’Aràbia Saudita, Egipte, Líbia, l’Iran o l’Iraq– als Països Catalans comptem amb els famosos palmerars del sud del País Valencià, com el Palmerar d’Elx (al Baix Vinalopó). Hi és famosa la varietat confitera, autòctona d’aquest territori, que es recol·lecta de novembre a març.
Com les oliveres, les palmeres són arbres de llarga vida i de gran resistència i adaptació. Tot i que l’arqueologia estima que el dàtil va arribar a terres il·licitanes fa més de 2.500 anys, amb el contacte amb la cultura fenícia, foren les avantpassades musulmanes qui, des del segle VIII, conformaren l’actual paisatge de la regió amb la canalització d’una gran xarxa de séquies per augmentar els cultius. Quan el botànic Antoni Josep Cavanilles va arribar a Elx l’estiu de 1793, no només va assenyalar la fertilitat d’un sòl que produïa oli, vi, blat, palmes, dàtils i cotó; també va estudiar les varietats d’aquelles palmeres il·licitanes, la seua reproducció i la manera de cultivar-les a les hortes.
El calendari de treballs de la palmera no només es desenvolupa durant els mesos de recol·lecció. El cicle comença entre març i abril, quan s’hi fa la pol·linització. A continuació, entre maig i juny, es produeix l’anomenat desrapat i entre juny i juliol es nuguen les rames i es poden les palmeres. Una vegada comencen a madurar, cap a l’agost, s’embossen les rames per a protegir els fruits, els quals són rics en minerals, com el ferro, el potassi i el magnesi, i una excel·lent font d’energia.
