Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Bressol Indignades

"Demanem que els drets dels infants estiguin garantits"

/ Victor Serri

El 2012, quan va guanyar CiU a Barcelona, Xavier Trias va nomenar Gerard Ardanuy responsable d’Educació. El nou govern va capgirar el model que fins aleshores havia implementat el PSC, empitjorant encara més unes condicions laborals per les quals ja protestaven les educadores: increment de ràtios, externalització de la gestió de tres escoles bressol municipals i reducció de les hores de dedicació de les educadores de suport. En aquell moment va néixer Bressol Indignades. “Un divendres a la tarda ens vam trobar més de cent educadores davant de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona. Ens havíem assabentat pels diaris dels canvis de model i vam començar a organitzar-nos de manera espontània. A partir d’aquí ens vam anar coneixent i fent assemblees i creant comissions. No teníem suport de sindicats, ens vam haver de constituir nosaltres”, expliquen aquestes educadores (Georgina Rius, Ana Maria Martínez, Lorena Marco i Eva Jansà), que des de llavors han continuat treballant per millorar les condicions que ofereix l’escola bressol municipal.


Com era el model abans de les retallades?

S’ha imposat un model amb una estructura més piramidal i amb l’externalització de serveis

A.M.M.: Va empitjorar molt uns anys abans, el 2004. Per poder oferir més places va desaparèixer el que s’anomenava doble torn, que implicava que una educadora treballés al matí i una a la tarda i al migdia coincidissin les dues. També va desaparèixer la figura de la coordinació, que abans era algú de l’equip, i es va crear la figura de la direcció. Una estructura més piramidal i amb l’externalització del servei de cuina. No s’ha pogut revertir la situació.


Actualment, què implica aquest model?

E.J.: Implica que les educadores treballin en condicions totalment precàries, amb contracte fix-discontinu. Cada juliol se’n van a l’atur. Tot va per concurs, amb uns plecs de condicions que només poden assumir les grans empreses, les que tenen capital. Una cooperativa petita, per exemple, no pot entrar-hi. I les treballadores de la cuina i la neteja estan en les mateixes condicions. Demanem que tots aquests serveis estiguin sota el mateix paraigua de l’Ajuntament de Barcelona, que els hauria d’absorbir.


Com repercuteix això en l’atenció als infants?

G.R. i L.M.: Sovint les condicions econòmiques passen per davant. Moltes de les persones que treballen per aquestes empreses són mestres i estan esperant, mentre treballen per l’empresa privada, a ser cridades per llistes de l’Ajuntament per treballar com a tutores d’aula. I nosaltres parlem molt de les condicions laborals, però s’ha de pensar que darrere hi ha tota una argumentació pedagògica, perquè no volem aquestes condicions.


Quina és l’argumentació pedagògica?

E.J.: Nosaltres demanem una millora de les condicions perquè els nens petits tenen unes necessitats concretes i un procés de desenvolupament que necessita ser cuidat. Són molts infants, alguns amb necessitats especials, i quan ens trobem amb vint nens, un que necessita estar a coll, l’altre un suport especial, i un altre que l’acompanyin a dormir… Poder fer tot això és difícil, ja no per a nosaltres com a treballadores, sinó per als infants. Els nostres drets els defensen els sindicats; però nosaltres demanem que els drets dels infants estiguin garantits.


Heu pogut parlar amb el Govern?

L.M. i E.J.: Amb el govern municipal actual no hem pogut tenir el debat de com entenem les necessitats d’un infant de 0 a 3 anys. És veritat que falten places, però no entenem que s’obrin escoles quan no baixen les ràtios. Són massa infants els que tenim per classe, apareixen grups de criança, mares de dia, i el que tenen d’interessant són les ràtios. I és important dir que la responsabilitat de la Generalitat és clau i que des de 2011 no contribueix en el manteniment de les seves escoles.


Què opineu de l’obertura d’escoles públiques amb flexibilització horària?

A.M.M. i E.J.: Hi ha un debat que està per sota, que és com entenem la conciliació familiar. Ens adaptem a un model neoliberal, amb cada vegada més nens a les escoles fent uns horaris cada vegada més llargs. Hem de reflexionar. Què és el que necessitem? Més baixes de paternitat i maternitat? Estem prioritzant les cures? Està mal entès. Una societat que inverteix en infància no és la que crea més escoles bressol, és la que dona millors condicions per criar un infant, permisos llargs, espais familiars, acompanyament.


I les cures de qui es fa càrrec de les cures?

A.M.M. i L.M.: Hem d’anar més enllà del tema laboral i posar en relleu les cures del personal que treballa amb infància i famílies, que és majoritàriament femení. Tenim responsabilitat cap als infants i hem de treballar en bones condicions, perquè treballem amb cures. Les empreses privades tenen els seus interessos. Quin projecte pedagògic hi ha darrere d’aquestes empreses? El més important és el criteri econòmic? Són símptomes de com s’ha construït el model, perquè l’escola bressol municipal de Barcelona no és del tot pública, té serveis externalitzats.

Article publicat al número 476 publicación número 476 de la Directa