Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Denuncien clàusules abusives en una promoció de Bext a l’Hospitalet de Llobregat

L’empresa que gestiona els lloguers dels 250 habitatges afectats està controlada per un empresari català instal·lat a Suïssa que va ser denunciat pel “pitjor atemptat urbanístic” al cor de la Costa Brava

Roda de premsa a les portes dels quatre blocs en litigi gestionats per Bext Hospitalet. | Jesús Rodríguez

Els megablocs de pisos al solar de l’antiga fàbrica Cosme Toda al barri de Sant Josep de l’Hospitalet de Llobregat es van acabar construint, malgrat la forta oposició veïnal. Ara, tres anys després que hi arribessin les famílies llogateres, comencen a aflorar les queixes. El consistori de l’aleshores alcaldessa Núria Marín (PSC) va donar facilitats a l’empresa Bext per al desenvolupament urbanístic, a canvi que una part dels pisos fos d’habitatge de protecció oficial (HPO), a un preu reduït. Per un pis de tres habitacions el lloguer d’HPO és de 900 euros, una xifra que es dispara als 1.450 euros per un pis idèntic en el mateix recinte però sense la protecció oficial.

Dimecres 18 de novembre al matí, el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya (SHSC) va convocar una roda de premsa al peu dels immobles. Taula, cadires i trípodes dels mitjans de comunicació. Al cartell de la convocatòria es podia llegir: “Els blocs Cosme Toda en lluita contra el fons Bext. Prou abandonament i clàusules abusives”. Manuel González, veí de la finca, va explicar que “més d’un centenar de veïns ja han enviat un burofax amb reclamacions a la propietat”. Va detallar que els quatre blocs en litigi “estan plens de desperfectes i reparacions pendents”.

Pau Segura, portaveu de l’SHSC a l’Hospitalet de Llobregat: “Mentre a la classe treballadora cada cop li costa més pagar un habitatge, o amb prou feines una habitació, existeixen fons d’inversió i grans empreses que acumulen centenars o milers d’habitatges”

“Tenim problemes constants amb elements de l’estructura bàsica dels edificis, com ascensors, alarmes d’incendis o portes d’accés”, va afegir González. Enmig d’aquest desori, va assenyalar que el més greu és que “Bext ha afegit al preu del lloguer costos addicionals que haurien de ser responsabilitat de l’arrendador, com el pagament de l’IBI o una assegurança d’impagament obligatòria”. Cada família ha d’afegir a la quota 70 euros mensuals de l’impost de béns immobles (IBI) i 100 euros més de l’assegurança d’impagaments i de la neteja de l’escala.

Pau Segura, portaveu de l’SHSC a l’Hospitalet de Llobregat, va afirmar que el cas constata de nou l’existència de grans tenidors d’habitatge amb gran presència al mercat immobiliari: “Mentre a la classe treballadora cada cop li costa més pagar un habitatge, o amb prou feines una habitació, existeixen fons d’inversió i grans empreses que acumulen centenars o milers d’habitatges, cada cop en menys mans, que utilitzen per enriquir-se, fent de casa nostra un gran negoci. Per això, construir no serà cap solució mentre l’habitatge sigui un negoci.”

A més de les clàusules abusives, el veïnat també denuncia desperfectes i reparacions pendents a les finques. |Jesús Rodríguez

Les empreses Bext Space Holding i Bext Hospitalet –que gestionen aquests quatre blocs en litigi– formen part d’una empresa conjunta (joint venture) d’Stoneweg (plataforma global d’inversió i gestió immobiliària amb seu a Ginebra, Suïssa) i M&G Investments (gestora d’actius i fons d’inversió del Regne Unit), tal com expliquen les mateixes companyies al seu web. El cofundador i conseller delegat d’Stoneweg és el català Jaume Sabater Martos i l’altre cofundador i cap d’adquisicions de la companyia és Joaquín Castellví López. A la cúpula de Bext Hospitalet, on també figura el representant d’M&G, el britànic Paul Horn, hi han col·locat el seu home de confiança, Fabio Eugenio López Ceron.

Des de la seu social d’Stoneweg a Ginebra, on resideix des de fa quinze anys, l’empresari català Jaume Sabater Martos mou l’estratègia de la companyia

Des de la seu social d’Stoneweg a Ginebra, on resideix des de fa quinze anys, l’empresari Sabater Martos mou l’estratègia de la companyia. És fill del primer alcalde de Portbou després de la dictadura, Jaume Sabater Rovira, que, després de passar per la política, va marxar a Andorra per dirigir la banca privada Andbank. Va ser investigat judicialment i encausat en la peça separada de la consultora Efial, del que es coneix com a causa del 3% de finançament irregular de l’antiga Convergència i Unió. Mai va seure al banc dels acusats, perquè va morir l’any 2023.

Sabater fill va saltar a la primera pàgina de l’actualitat amb la construcció de 52 xalets de luxe de la urbanització Jardins de Sa Riera, a Begur (el Baix Empordà). SOS Costa Brava i Ecologistes en Acció ho van descriure com “el pitjor atemptat urbanístic dels últims quaranta anys a Begur” i ho van denunciar davant de la fiscalia i del TSJC perquè consideraven que el planejament urbanístic era il·legal, per infracció de la llei d’urbanisme, infracció de la llei espanyola de costes i per manca d’avaluació ambiental. La tala d’un bosc centenari ja era irreversible i el TSJC es va acomodar a una política de fets consumats i va permetre que les obres finalitzessin i els xalets es posessin a la venda.

Segons detalla l’SHSC en un comunicat, Stoneweg va ser una de les empreses darrere del fallit museu Hermitage de Barcelona, com també de l’America’s Cup Experience (museu de la Copa Amèrica, amb concessió de l’Ajuntament de Barcelona per ocupar l’antic IMAX del port) i del projecte d’una platja artificial de luxe a Madrid. El sindicat hi afegeix que Stoneweg “va comprar l’antiga seu del PSC a Barcelona per fer-hi pisos de luxe, que el govern municipal del PSC a l’Hospitalet de Llobregat va impulsar la requalificació urbanística per edificar els blocs de la Cosme Toda i que els ha facilitat la concessió de l’antiga fàbrica Godó i Trias”.