“Boicot MSC. Solidaritat amb les encausades per Palestina” és el lema de la campanya que llança hui el col·lectiu BDS (Boicot, Desinversions i Sancions) al País Valencià per denunciar la criminalització de la solidaritat amb Palestina i continuar assenyalant la complicitat d’empreses i governs amb el genocidi. Dinou persones s’enfronten a una citació per la via penal en la qual els acusen d’un presumpte delicte contra la llibertat, cinc de les quals declararan el pròxim 16 de novembre. A banda, com detallen des del col·lectiu BDS, també han rebut nombroses multes per desobediència en aplicació de l’article 36.6 de la llei mordassa, la suma de les quals arriba a quasi 15.000 euros. Asseguren que “és el cas de repressió penal per solidaritat amb Palestina a l’Estat espanyol amb més persones encausades en un únic procediment”.
BDS assegura que “és el cas de repressió penal per solidaritat amb Palestina a l’Estat espanyol amb més persones encausades en un únic procediment”
El passat 22 de juny, una cinquantena de persones van irrompre a la seu de la naviliera MSC al port de València, al barri de Natzaret, amb l’objectiu d’impedir l’activitat diària de l’empresa i assenyalar que transporta material per a fabricar l’armament que arriba a Israel a través dels ports d’Ashdod i Haifa, i per les seues implicacions en la destrucció del litoral pel projecte d’ampliació del port de València. Des d’edifici d’MSC van desplegar dues pancartes contra el genocidi i la complicitat amb Israel. En paral·lel, un altre grup es va concentrar a la porta per donar suport a l’acció, mentre denunciaven que “els ports de Sagunt i València són punts clau pel transport de material de guerra” o cridaven que «MSC col·labora amb Israel». En aquest sentit, expliquen que l’acció formava part de la campanya ‘Fi del comerç d’armes amb Israel’, que, des de l’inici del genocidi ha “aconseguit certa limitació a la compravenda d’armes”, tot i que continuen exigint un embargament integral.
L’advocada de les activistes, destaca que les imatges i vídeos d’aquell dia mostren que l’acció es va desenvolupar “de manera pacífica, en el marc del dret a la protesta de la ciutadania, i que les activistes van eixir per la seua pròpia voluntat”. Asseguren que el cas forma part de la repressió i criminalització de la solidaritat amb Palestina en el conjunt de l’Estat espanyol, com en La Vuelta ciclista 2025, la vaga general d’inicis de tardor i les protestes a Barcelona i València del 15 d’octubre d’aquell mateix any, els d’Asier i Youssef –activistes biscaïns acusats de tenir vincles amb Hezbol·là– o el de l’empresari nord-americà Fergie Chambers, detingut a Eivissa i empresonat a Aranjuez.
L’empresa MSC porta acer a Israel per “alimentar el genocidi i fa arribar creuers gegants que turistifiquen la ciutat i expulsen a les persones que hi viuen”, afegeixen des de BDS País Valencià. A més, té adjudicat el projecte de construcció de la terminal nord del port de València, la qual cosa suposarà la duplicació del trànsit portuari que ja aplega actualment a la ciutat a banda d’un augment de la contaminació i la destrucció mediambiental.
No és el primer cas de criminalització que pateix el col·lectiu BDS País Valencià. L’estiu del 2015, impulsaren una campanya per xarxes socials contra l’actuació del cantant Matisyahu al Festival Rototom
No és el primer cas de criminalització per la solidaritat amb Palestina que pateix el col·lectiu BDS País Valencià. L’estiu del 2015, impulsaren una campanya per xarxes socials contra l’actuació del cantant Matisyahu al Festival Rototom. La campanya assenyalava “la incoherència del festival de reggae Rototom Sunsplash per convidar a un sionista declarat com Matisyahu, que havia encapçalat concerts per a recaptar fons per a l’Associació d’Amics de l’Exèrcit Israelià (FIDF) i havia posat la seua música per a promocionar institucions israelianes”. Després de retirar la invitació a Matisyahu i tornar a convidar-lo posteriorment, una associació del lobbie sionista espanyol va denunciar nou activistes a finals del 2016 mitjançant una acusació de 6.000 pàgines. La campanya Defensem els Drets Humans va denunciar la criminalització, va aconseguir nombrosos suports, també internacionals, i finalment el cas va ser arxivat l’any 2021, tot i que es va intentar reobrir infructuosament a finals de 2023.
