La consellera d’Interior Núria Parlon va assegurar dimecres en seu parlamentària que la infiltració de dues agents dels Mossos d’Esquadra en una assemblea de docents a l’institut Pau Claris de Barcelona havia estat un “error” fruit d’una “inèrcia operativa”. El que no va aclarir és en quines altres ocasions s’havien dut a terme operacions d’espionatge a l’activisme social i sindical. Aquest mitjà, a partir de documentació de la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra, pot confirmar que aquesta pràctica no és esporàdica ni excepcional i que, com a mínim, durant dues dècades va ser el modus operandi del cos. La policia catalana pretenia destruir aquesta documentació a la incineradora de Sant Adrià de Besòs abans de l’aplicació de l’article 155 l’octubre de 2017, i va ser requisada per la policia espanyola.
Josep Lluís Trapero era el comissari en cap de la policia catalana, Manel Castellví el comissari d’Informació, i l’aleshores intendent Eduard Sallent era el màxim responsable d’Intel·ligència
Per aquelles dates, Josep Lluis Trapero era el comissari en cap de la policia catalana, Manel Castellví era el comissari d’Informació i l’intendent en alça Eduard Sallent –qui posteriorment va ocupar la plaça de comissari en cap– tenia el càrrec de màxim responsable d’Intel·ligència. El gruix de la requisa, però, no va transcendir a l’opinió pública, tot i que va ser indexada i posada a disposició judicial el mes de gener de 2018. Un informe de 400 pàgines en el qual es resumeix i s’ordena el contingut de les caixes es va enviar a totes les parts personades a la causa (defenses i acusacions) i la totalitat de la documentació es va emmagatzemar en arxivadors com a “peça de convicció” –material probatori que es guarda als jutjats a disposició de la magistrada responsable de la instrucció. Posteriorment, se’n va aixecar el secret de sumari i el 9 de gener de 2019 la causa per l’intent d’incinerar els documents va ser arxivada.

La primera carpeta de la sèrie data de l’any 1998, però la intensitat dels seguiments i els enregistraments es dispara a partir de l’any 2006, durant els mandats de Montserrat Tura (PSC) i Joan Saura (ICV), quan els Mossos es despleguen a Barcelona. Arriba al seu punt àlgid entre els anys 2010 i 2012, amb Felip Puig (CDC) al capdavant del Departament d’Interior i en un context en què es van convocar fins a quatre vagues generals a Catalunya.
Mitjançant la vigilància perimetral i amb la indispensable presència d’informadors o informadores a l’interior dels actes, s’elaboraven les “notes informatives”. El Centre Social de Sants, les seus de la CGT i la CNT-AIT, l’Ateneu Popular de l’Eixample, la Universitat Lliure La Rimaia, el Casal Independentista Quicó Sabaté, l’Espai Obert, La Barraqueta, la Casa de la Solidaritat, el Casal Popular Manuel de Pedrolo, el Casal de Joves de Gràcia o la Universitat de Barcelona van ser, per citar alguns exemples, edificis sota la lupa dels agents de paisà.
Als arxius de la CGI hi havia un dossier sobre el consell polític de la CUP i notes informatives de les assemblees celebrades a les seus dels sindicats CGT i CNT-AIT a Barcelona
Quan faltaven vuit mesos per la celebració del referèndum de l’1 d’octubre, el 24 de febrer de 2017, es va elaborar un informe de 62 pàgines sobre l’estructura de l’organització política Endavant, integrada en l’Esquerra Independentista i d’on prové una part de la militància de les Candidatures d’Unitat Popular (CUP). A més, als arxius de la CGI hi havia un dossier sobre el consell polític de la CUP celebrat el 8 de febrer de 2014 a Barcelona, una acta del Grup d’Acció Parlamentària de la CUP i el full de ruta de l’organització anticapitalista per a les eleccions del 27 de setembre de 2015, quan, amb Antonio Baños i Anna Gabriel de caps de llista, va aconseguir els seus millors resultats, una desena d’escons.

Les indagacions i l’interès policial dels Mossos també es van centrar en l’àmbit de les relacions internacionals. A l’edifici Egara de Sabadell es guardava una còpia de l’acta d’una reunió entre Sortu i organitzacions de l’Esquerra Independentista, celebrada el 28 de gener de 2014 al Casal Independentista Jaume Compte de Sants, o un manifest de la candidatura Els Pobles Decideixen per a les eleccions al Parlament Europeu de 2014, integrada per EH Bildu, el BNG i Alternativa Nacionalista Canària, entre d’altres, on finalment la CUP no va participar.
El moviment del 15-M i les revoltes associades a les vagues generals també van ser una de les pedres a la sabata del conseller Felip Puig, i així es denota de les peticions que el líder convergent feia al Departament d’Interior: dossier de premsa sobre el moviment Democràcia Real Ja dins d’una carpeta amb el nom del comissari Manel Castellví, fotografies i informes sobre el desallotjament de la plaça de Catalunya el 27 de maig de 2011, la llista de persones detingudes per la vaga general del 29 de març de 2012 i un document sobre el web de delació de manifestants que, finalment, seria retirat per Interior.
Els Mossos guardaven una còpia de l’acta d’una reunió entre Sortu i organitzacions de l’Esquerra Independentista celebrada el 28 de gener de 2014 al Casal Independentista Jaume Compte de Sants
En aquell context d’alta mobilització contra la reforma laboral es van encarregar estudis més generalistes titulats “La conflictivitat social i laboral a Catalunya” i “L’independentisme revolucionari català”. Ambdós inclouen un marc conceptual, la situació en la data en què es van redactar i la projecció d’escenaris de cara a l’any 2012. En paral·lel, també es va elaborar un full manuscrit titulat “CNT”, en el qual figuren diverses filiacions (noms i cognoms), domicilis i telèfons.
Tot plegat, acompanyat de documents elaborats per agents que s’infiltraven en assemblees celebrades a l’interior de seus sindicals. Per posar-ne alguns exemples, una “nota informativa” de tres folis, dos dels quals escrits per ambdues cares, en la qual es donaven detalls de l’assemblea realitzada a la seu del sindicat a la Via Laietana. Els agents d’informació van vigilar el desenvolupament de la cita d’aquell dilluns, prèvia a la vaga general del 27 de gener de 2011. I una altra “nota informativa” de dos folis, un dels quals escrit per ambdues cares, en la qual es detalla la cobertura policial del desenvolupament d’una reunió celebrada a la seu sindical de CNT-AIT Catalunya al Raval de Barcelona. La convocatòria estava relacionada amb la vaga general del 27 de gener de 2011.
*Aquesta informació va ser publicada per primera vegada a l’edició en paper 495 de la Directa, el 3 de març de 2020. Clica en aquest enllaç per subscriure’t.
