Dos anys després de la dana al País Valencià massa ferides continuen obertes. Hui, dues marxes en memòria de les víctimes eixiran a les cinc de la vesprada d’Albal i de Benetússer per trobar-se al Pont del Barranc del Poio entre Catarroja i Massanassa. Les marxes les han organitzades els Comités d’Emergència i Reconstrucció i l’Acord Social Valencià amb la participació de les tres associacions de víctimes mortals. L’objectiu de les marxes, segons l’organització, és “retre homenatge a les persones afectades i exigir: veritat, justícia i garantia de no repetició”. El lema de la convocatòria és «ni oblit, ni perdó».
D’altra banda, dissabte, 31 d’octubre, les mateixes organitzacions a més de moltíssims moviments socials valencians convoquen a la manifestació mensual sota el lema “Mazón a presó”, a les sis de la vesprada a València. Aquesta, però, amb motiu del segon aniversari s’espera massiva i molt emotiva. El ja conegut lema s’acompanya en la convocatòria de la frase “dos anys sense veritat, justícia i reparació”. La marxa eixirà de la plaça de la Mare de Déu i s’acabarà a la plaça de l’Ajuntament. Les tres associacions de víctimes continuen reclamant la dimissió del Consell, al que consideren corresponsable de les 233 morts, i que Carlos Mazón perda la condició d’aforat i afronte un procés judicial sense traves.
Rosa Álvarez, Associació de Víctimes Mortals dana 29-O: “no s’han pagat conseqüències polítiques, Mazón es va veure obligat per les associacions a dimitir, mantenint-se en un aforament fraudulent”
Rosa Álvarez, presidenta de l’Associació de Víctimes Mortals dana 29-O, dos anys després segueix dient als quatre vents que “als nostres familiars no els va matar un fenomen meteorològic, sinó una gestió negligent” i afirma que “encarem la commemoració dels dos anys de la dana amb moltíssim dolor i moltíssima ràbia, però sense flaquejar ni per un moment en la lluita, que aplegarà on faça falta, en temps i en àmbit”. “Nosaltres no som només una associació” -continua Álvarez- “sinó una xarxa de suport i d’estima, i això ens dona forces, cada vegada que una flaqueja, hi som les altres”. I explica: “aquests dies són molt i molt dolents, cadascú de nosaltres hem perdut almenys un familiar estimat, però moltes hem perdut la casa, el vehicle, comerços, el nostre estil de vida, i tenim danys psicoemocionals que no podrem recuperar, som damnificats. No hi ha jurisprudència emocional per afrontar el què ens ha passat, les persones que havien de protegir-nos van deixar morir els nostres familiars i això és molt difícil de superar”, diu i conclou: “per això sempre dic que són els morts de Mazón i del seu Consell”.
Rosa Álvarez també defensa que “no s’han pagat conseqüències polítiques, Mazón es va veure obligat per les associacions a dimitir, a fer eixe pas al costat que no enrere, mantenint-se en un aforament fraudulent”. “El Tribunal Superior de Justícia ens ha dit –continua Álvarez– que el president no era garant. I nosaltres li preguntem: no ho era Mazón, ni els anteriors, ni el que tenim, ni els que vindran? Si el nostre president no és garant, per a què el volem?” es pregunta i afirma: “vivim en total incertesa”.
“Ens han fet patir perquè som crítiques amb la seua gestió, però ho seguirem sent, no callarem, no ens emmordassaran i no ens quedarem a casa”, acaba Álvarez
Per això, la seua reivindicació principal continua sent que l’expresident Carlos Mazón puga ser investigat, i per ara, “el Tribunal Superior ho ha impedit”, destaca Álvarez i explica: “Però, com diu la nostra Dolores, si foren els seus fills, si foren els seus pares, les seues parelles, segur que l’hagueren vist garant”. “Reclamem veritat, justícia i reparació, una memòria activa, perquè no torne a passar i prevenció real”, diu i acaba: “ens han fet patir perquè som crítiques amb la seua gestió, però ho seguirem sent, no callarem, no ens emmordassaran i no ens quedarem a casa per anys que passen”.
La reconstrucció a dues velocitats
“Dos anys després de la dana, la població encara no hem recuperat la normalitat”, diu Rut Moyano, veïna afectada de Benetússer i una de les portaveus dels Comités d’Emergència i Reconstrucció. “Des del primer moment, hem vist una recuperació a dues velocitats. La de les estructures econòmiques ha sigut fugàs -ves als centres comercials!-, mentre els serveis perquè la població recuperem la normalitat encara estan per arreglar: els centres de salut, les escoles, els poliesportius, els auditoris…” explica Moyano i continua: “A més, si hi hagués una altra dana similar a la de 2024 la destrossa seria la mateixa, perquè el clavegueram és el mateix, les infraestructures de formigó que no deixen passar l’aigua, l’autopista, els centres comercials… són les mateixes. Potser no hi hauria tantes víctimes perquè la població està molt conscienciada”, segueix la veïna, “l’altre dia que estàvem en alerta roja i no hi havia ningú pel carrer”, explica i subratlla: “però no perquè les administracions hagen fet res al respecte”. “Quasi tots els ajuntaments”, continua Moyano, “han elaborat nous plans d’emergències, però no els han presentat, ni s’ha fet cap formació, o bustiatge, res de res, han deixat a la població fora, incomunicació total! La gent no sap on són els seus punts d’evacuació o refugis, i la majoria de poblacions encara no tenen un sistema de megafonia per avisar a la gent, que no depenga del sistema elèctric. Depenem d’un cotxe amb un megàfon, però i si no pot passar el cotxe?”, es qüestiona indignada.
Que la recuperació s’ha fet a diverses velocitats, però també de manera classista, ho confirma Joan Nacher, treballador de Vibra, iniciativa comunitària del barri del Raval d’Algemesí, on “dos anys després de la dana, estan pitjor del que estaven després d’aquesta”, diu Nacher preocupat. El barri del Raval “que ja era una zona deprimida, ara està pitjor, no s’han tirat a terra les cases afectades i hi ha un seriós problema d’ocupació i de drogues” que està alimentant discursos d’extrema dreta, subratlla. “No s’han reconstruït els dos parcs infantils que hi ha, ni les voreres ni el centre de participació. Un dels parcs encara està ple de fang!” –denuncia– “i de tot de merda que s’ha anat acumulant allà, i sembla que a ningú li importe”, diu notablement enfadat.
Rut Moyano, portaveu dels Comités d’Emergència i Reconstrucció: “si hi hagués una altra dana similar a la de 2024 la destrossa seria la mateixa”
“És un barri que està apartat del poble i la gent no hi va, diuen que és insegur, però no ho és. Els que delinqueixen se’n van al poble a fer-ho”, continua Nacher amb to irònic. “Fa un any l’alcalde va donar les gràcies a Juan Roig per haver pagat la reconstrucció de tots els parcs del poble, però se’n van deixar dos! Si no els havia ni de pagar l’Ajuntament, per què no li va dir que n’hi havia dos més?”, es pregunta el veí i conclou: “S’han fet iniciatives molt xules, van venir 33 artistes muralistes internacionals a pintar al barri i ningú ha vingut a veure-ho ni se n’han fet ressò perquè és un barri molt pobre”.
PAIs en terrenys dana
Toni Valero, també portaveu dels Comités i de la Koordinadora de Kol·lectius del Parque Alcosa, els comités estan ara centrats en la campanya «Salvem la vida». Una campanya, tal com expliquen Valero i Moyano, per exigir “una moratòria de tot de macroprojectes que afecten territori dana”. Segons els portaveus, els polítics i els interessos econòmics estan aprofitant la reconstrucció per a engegar o avançar en grans projectes constructius a sobre de terrenys afectats per la dana, abans que estiga enllestit el nou Pla d’Acció Territorial sobre el Risc d’Inundació de la Comunitat Valenciana, PATRICOVA, i el nou Sistema Nacional de Cartografia de Zones Inundables, que està elaborant la Confederació hidrogràfica del Xúquer.
Les constructores estan fent una “carrera contra rellotge” segons Moyano, “perquè, a més, s’està treballant en un Reial decret per tornar a demanar els estudis d’impacte ambiental als projectes en aquestes zones, segons ens han fet arribar, encara que no en coneixem els detalls”, avança. Els comités, davant d’això, exigeixen “una moratòria de tots els macroprojectes” que diuen: “suposaran impermeabilitzar encara més el territori, dificultant tant l’absorció de l’aigua com la seua correcta evacuació cap a la mar en cas de pluges intenses, i contravenen totes les indicacions dels experts i expertes en resiliència climàtica”.
“Les zones arrasades per la dana ara són també zones tensionades per l’habitatge”, alerta Moyano
Com a exemple d’aquests macroprojectes, la campanya agafa la lluita contra el PAI de la Font Baixa, “l’última illa verda d’Alfafar, que vol alçar 36 torres de 8 a 10 altures i més de 1.200 habitatges nous sobre sòl d’horta”, detallen en un comunicat. “La Font Baixa no és un solar”, reclamen, “ja que el 29 d’octubre de 2024 va actuar com una esponja natural i va evitar que la riuada arribara més lluny a Alfafar, Sedaví i Llocnou de la Corona, i si es formigona la pròxima dana serà pitjor”. “No es tracta d’un projecte d’habitatge, sinó d’especulació sobre l’última horta d’Alfafar”, conclouen.
Finalment, els Comités es van sumar dimarts, 27 d’octubre, al comité de vaga de l’Horta Sud, i formaran part de les mobilitzacions de l’11 de novembre perquè les zones arrasades per la dana de 2024 ara són també zones tensionades per l’habitatge, denuncia la portaveu Rut Moyano. I conclou: “a la falta d’habitatge després de la barrancada ara s’hi suma que sospitem que hi ha un acaparament de compra de pisos per part de grans propietaris per fer-ne allotjaments turístics. Pensen que d’ací a uns anys, els barris renovats poden ser molt atractius”.
