El carrer Lancaster de Barcelona és un dels més deteriorats de la ciutat de Barcelona malgrat estar situat a pocs metres de les Rambles. La vorera amb números senars forma part de l’illa de cases del Teatre Principal i un dels seus edificis va saltar fa unes setmanes a la primera pàgina de l’actualitat per la denúncia presentada per Shiplu Ahmed, l’últim resident de Lancaster 13, contra la promotora immobiliària MK Premium. Una història de coaccions i assetjament contra l’arrendatari, pas previ a la revalorització de la finca que serà oferida al millor postor internacional. El veïnat fa anys que denuncia la situació de tota la zona afectada, especialment de la menys mediàtica vorera de davant.
Els edificis són de la mercantil Cravi SL, una societat administrada per Jordi Sanuy Aguilar, director de Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació de la Generalitat
Als números parells del carrer Lancaster hi trobem una majoria d’edificis afectats pel Pla de Millora Urbana promogut des de l’any 2002 per Foment de Ciutat Vella, antiga Procivesa. Entre aquests immobles criden l’atenció els números 16 i 18, on no hi viu ningú i mostren un estat avançat de degradació, si més no, de les façanes. El 10 de juny d’enguany van aparèixer a la façana interior d’illa, visible des del carrer Arc del Teatre, dues grans pancartes. En una d’elles es llegia: “Sr. Jordi Sanuy i Aguilar, director de Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació de la Generalitat. Què passa amb la rehabilitació dels edificis 16 i 18 del carrer Lancaster, en runa i sense habitants?? N’és vostè el propietari, oi?”. Segons hem confirmat a través del registre de la propietat, els edificis són de la mercantil Cravi SL, una societat administrada per Jordi Sanuy Aguilar. El pla de millora assenyala que aquestes finques s’haurien de rehabilitar un cop finalitzada la reparcel·lació. Baixants d’aigua destrossats, molsa a la façana, esquerdes als balcons, malles protectores per evitar caiguda d’objectes, és el panorama desolador que mostren les finques.
“S’hauria de preguntar a l’Ajuntament per què està aturat el pla. El meu germà ja va enviar una carta de queixa al Síndic. El que si et puc assegurar, és que mai hem deixat de renovar un contracte de lloguer, els llogaters qui els ha fet fora a partir de l’any 2008 és l’Ajuntament. L’última senyora que va marxar del número 16 va ser l’Ajuntament qui se’n va encarregar”, aclareix Sanuy en conversa telefònica. “Ens han fet un gran perjudici i m’agradaria deixar clar que no té res a veure amb la meva feina, tinc un càrrec des de fa cinc anys i la família té els edificis des de fa vint anys”, puntualitza. Sanuy xifra en 415.000 euros el cost que suposa a la seva família el pla de reparcel·lació i els reallotjaments gestionats per l’Ajuntament de Barcelona, un cop s’hagin fet les inscripcions al registre de la propietat. Des de 2008 i fins a la finalització del procés de reparcel·lació, la gestió de les finques ha passat a mans de Bagursa, empresa de gestió urbanística externalitzada pel consistori.
Responsables del manteniment
Fonts municipals, per la seva banda, diuen que “que s’estigui en ple procés d’execució d’una reparcel·lació per cooperació, com és el cas de l’actuació urbanística del carrer Lancaster, no justifica que un propietari deixi de mantenir la seva propietat fins al moment en què la reparcel·lació estigui inscrita al Registre de la Propietat, moment en què la parcel·la en concret pot continuar sent o no del mateix propietari”.
En relació al conjunt del pla de millora, afegeixen que “cal recordar que aquesta reparcel·lació, quan es trobava en plena execució, va ser anul·lada per una sentència judicial que deia que es redactés un nou projecte de reparcel·lació on s’havia d’encabir un aclariment sobre un sostre edificable, que un propietari reclamava. En aquest sentit, l’Ajuntament va redactar un nou projecte de reparcel·lació que recollia allò que el jutge esmentava a la sentència i s’ha tramitat la seva aprovació”. En relació a les parcel·les 16 i 18, recorden que “són d’un mateix propietari que, després del procés de reparcel·lació, continuen sent seves, per la qual cosa els edificis podien ser mantinguts fins al moment de la seva rehabilitació total”.
Veïnat en lluita
Sara Marcha, membre del grup de suport a les mares de Lancaster 24, denuncia que estem davant d’una problemàtica on hi ha responsabilitats compartides entre l’administració i els grans propietaris. “L’Ajuntament de Barcelona està intentant posar un parxe per frenar un problema que està en marxa des de fa temps o per minimitzar les conseqüències. Volem recordar que Barcelona en Comú ha pactat amb el PSC, un dels partits directament responsables de la situació d’avui”, vol deixar clar d’entrada. “La inversió salvatge internacional a la ciutat de Barcelona va ser un mètode implementat pel PSC. No podrem canviar la situació d’avui si no mirem com hem arribat fins aquí, no podem fer que torni a créixer un arbre si no arreglem les seves arrels que estan atacades, podrides, malaltes”, adverteix.
Sara Marcha, membre de la plataforma Lancaster, denuncia que estem davant d’una problemàtica on hi ha responsabilitats compartides entre l’administració i els grans propietaris
“La forma real de solucionar les coses és posar les persones al cor de la política, encara que dins del sistema administratiu no hi hagi un espai a la casella o al formulari és igual. Tant fa que algú tingui papers, treball o habitatge legal amb contracte o sense, s’ha de posar la vida al centre de la política i atacar als qui són els responsables del problema, no posar energia a solucionar els problemes socials a través de l’assistencialisme sinó anar directament amb tots els mitjans humans, polítics, mediàtics i econòmics”, alerta amb convicció aquesta veïna que des de fa anys estudia els nyaps del pla de millora dels carrers Lancaster i Arc del Teatre. “S’ha de veure la trajectòria de tots els partits que s’han beneficiat d’això i demanar a altres partits com BeC i la CUP que posin sobre la taula aquesta història i intentin canviar el cor podrit de la poma”, conclou.
