Les formes i noms a través de les quals es presenten els corrents de resistència, lluita i transformació anticapitalistes són múltiples i diverses. Sota els moviments de la sobirania alimentària, els feminismes, l’economia social i solidària, l’ecologisme i així un llarg etcètera, es recullen un seguit de propostes organitzatives, de narratives i teories que sovint produeixen una il·lusió de fragmentació i dispersió, lluny de mostrar-se com una mateixa imatge, polièdrica, d’aquest mateix esforç de crítica i construcció col·lectiva davant els efectes adversos del sistema capitalista.
Els esforços de definició que representa l’impuls d’aquests moviments no és ni molt menys capritxós. Davant la capacitat devastadora del model econòmic i polític neoliberal d’incidir i contaminar totes les esferes de la vida, s’ha convertit en imprescindible l’esforç de crear les estructures teòriques i materials per delimitar i repel·lir els intents incursius d’apropiació per part dels interessos capitalistes. Enfront de les obres socials, les responsabilitats socials corporatives, el green, el pink i tots els whashings que es puguin imaginar, esdevé fonamental elaborar eines per garbellar les modes i els subterfugis publicitaris del compromís de transformació real.
Encara que més enllà d’aquesta funció distintiva, l’establiment de mecanismes d’identificació i delimitació ofereixen la possibilitat d’articular estratègies a través de les quals dotar de bases sòlides als moviments. En el cas de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES), la configuració d’instruments com el Balanç Social i Pam a Pam afavoreix l’enfortiment de l’Economia Social i Solidària (ESS). Per una banda, promouen el debat imprescindible sobre quines són les condicions i les pràctiques necessàries per formar-ne part, acotant les bases comunes del col·lectiu i facilitant el reconeixement mutu i vers la ciutadania en general. Per l’altra, suposa la capacitat de generar coneixement propi al voltant de les realitats que ens envolten i les activitats que s’hi desenvolupen.
En aquest sentit, Pam a Pam, el mapa col·laboratiu de l’economia solidària de Catalunya, ens permet elaborar una base de dades on recollir, no només aspectes quantitatius com la facturació, nombre de treballadores, etcètera, sinó que ens facilita la possibilitat d’analitzar, recopilar i difondre les pràctiques que desenvolupen i que les diferencien de l’economia mercantil. Fent-les visibles i properes per a qui vulgui consumir de manera responsable i conscient.
Al llarg d’aquest 2019, Pam a Pam ha apostat per posar especial atenció en el mapatge d’iniciatives relacionades amb el sector de l’alimentació i en les narratives de la sobirania alimentària, posant èmfasis en el marc de l’agroecologia
De manera intuïtiva, a través del mapa, és fàcil adonar-se que el gruix principal d’iniciatives recollides i analitzades s’acumula a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i, en segona instància, al voltant dels principals nuclis urbans de Catalunya. Encara que resulta plausible pensar que a major concentració de persones hi trobarem un major nombre d’iniciatives, sospitàvem que l’absència de punts en determinades zones del país, especialment en l’àmbit rural, s’explica per altres factors relacionats amb les dificultats d’establir vincles entre les articulacions de l’ESS i les propostes transformadores d’aquests territoris.
Davant d’aquesta hipòtesi, al llarg d’aquest 2019, Pam a Pam ha apostat per posar especial atenció en el mapatge d’iniciatives relacionades amb el sector de l’alimentació i en les narratives de la sobirania alimentària, posant èmfasis en el marc de l’agroecologia, concretament. Una aposta orientada a seguir impulsant l’ampliació i la diversificació del Mercat Social català, així com a contribuir en l’elaboració d’un codi compartit que permeti dialogar a les diverses formes i pràctiques de l’ESS i l’agroecologia. Una voluntat que ha suposat l’elaboració de l’informe Sembrem Transformació. Un Apropament des de l’economia solidària en l’actualitat del moviment agroecològic a Catalunya, 2019.
Aquest apropament ens ha permès proposar certes connexions entre els seus orígens i motivacions inicials, així com esbossar un patró de pràctiques, trets i característiques que ens facilita comparar-lo amb la resta de projectes de l’ESS recollits a Pam a Pam.
Per una banda, destaca la relació d’ambdós moviments amb la reivindicació dels sabers populars, les seves estratègies de suport mutu i de cura i la seva memòria. Així com els vincles i les influències provinents dels moviments transformadors del Sud Global, amb especial atenció a l’Amèrica Llatina. A la vegada que, en els seus inicis a Catalunya, hi trobem a les cooperatives de consum ocupant un espai de referència en ambdós moviments.
En les iniciatives agroecològiques, el que es destaquen són les pràctiques vinculades amb l’arrelament territorial, l’aprovisionament de proximitat i la sostenibilitat ambiental
Per altra, a l’hora d’elaborar marcs analítics i definir pràctiques, tot i que s’expressen de forma diversa, observem un mateix interès a reivindicar i proposar models i fórmules que superin la mera voluntat de produir. Mostrant la necessitat de situar els criteris vinculats amb la democràcia, la transformació social i la sostenibilitat, en el seu sentit més ampli, al centre.
Pel que fa a la posada en pràctica d’aquests criteris però, també cal subratllar el diferent grau d’atenció a les diverses pràctiques transformadores en funció del sector. De manera resumida, hem observat com el global de les iniciatives de l’ESS dedica una major atenció a les pràctiques relacionades amb la qualitat democràtica, la gestió de les cures i la perspectiva feminista. Mentre que en les iniciatives agroecològiques, el que es destaquen són les pràctiques vinculades amb l’arrelament territorial, l’aprovisionament de proximitat i la sostenibilitat ambiental.
Finalment i havent constatat que existeixen motivacions i bases comunes, el repte principal que es dibuixa és el d’establir les vies i els canals per fer possible aquest diàleg. Possibilitant un espai de construcció col·lectiva que permeti aprofundir en l’intercanvi de pràctiques, així com teixir els vincles i els mecanismes necessaris per donar-se suport, intercooperar i enfortir-se. Juntes sembrem transformació.
