Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Egipte esmena la Constitució per cimentar Al Sisi al poder

Posant punt final a un procés de reforma exprés de la Constitució iniciat oficialment a principis de febrer, Egipte va formalitzar aquest dimarts 23 d’abril una bateria d’esmenes a la Carta Magna que, entre altres qüestions, permetran a l’actual President i ex cap de l’exèrcit, Abdelfatah Al Sisi, mantenir-se en el càrrec com a mínim fins a l’any 2030

Dues votants en un centre electoral del barri de classes populars d'Embaba, al Caire / Marc Español

L’entrada en vigor de les esmenes es va produir tan bon punt es van anunciar els resultats del referèndum celebrat des del passat dissabte i fins al dilluns, quan més de 61 milions d’egípcies estaven cridades a ratificar les reformes aprovades dies abans al Parlament del país. Segons va informar el president de l’autoritat electoral, el ‘sí’ s’hauria imposat amb el 88,8% dels vots, mentre que la participació, en la qual estaven centrades totes les mirades, hauria estat del 44%, unes xifres impossibles de contrastar.

La proposta d’esmenes va ser presentada inicialment a l’hemicicle egipci el 3 de febrer per part de la coalició oficialista Aliança en Suport d’Egipte, però segons el mitjà local Mada Masr, tant els serveis d’intel·ligència del país com l’oficina d’Al Sisi van ser els encarregats de formular entre bastidors tant la proposició com un meticulós full de ruta per aprovar-la. El Parlament, per la seva part, va donar el vistiplau definitiu el dimarts de la setmana passada, tan sols tres dies abans d’arrancar el referèndum.

La fragmentada i dèbil oposició  i que va instar les egípcies a votar ‘no’ al referèndum en comptes de boicotejar-lo, va denunciar que no se’ls va permetre fer cap míting o concentració en públic, i que no se’ls va deixar tampoc penjar cartells al carrer

Ja des d’abans de convocar-se la votació, però, el plebiscit va estar marcat per múltiples irregularitats que ja són habituals a l’Egipte d’Al Sisi. En aquest sentit, la fragmentada i dèbil oposició que encara es manté dreta al país, i que va instar les egípcies a votar ‘no’ al referèndum en comptes de boicotejar-lo, va denunciar que no se’ls va permetre fer cap míting o concentració en públic, i que no se’ls va deixar tampoc penjar cartells al carrer. A més a més, segons l’organització Netblock, el govern del Caire va bloquejar l’accés a 34.000 webs els dies previs al referèndum per dificultar una campanya de l’oposició, i una petició que havia recollit prop de 60.000 firmes en línia en contra de les esmenes va ser també tancada al país poc després d’haver-se llençat.

Diversos negocis del Caire, al seu torn, van denunciar que havien estat obligats a pagar i a penjar cartells cridant a la participació i a votar a favor de les esmenes. Una propaganda que va inundar carrers i places d’arreu d’Egipte d’un dia per l’altre i quan el plebiscit no havia estat ni convocat, exhibint una coordinació mil·limetrada sospitosa per a moltes.

Durant la votació, que de nou es va allargar tres dies en un intent d’augmentar els índexs de participació, les mostres de frau tampoc van ser absents. Així, l’entrega de menjar i diners a canvi de votar va ser denunciada des del primer moment, unes pràctiques fraudulentes que la Directa va constatar en alguns districtes de classes populars al Caire.

A Gamaliya, el barri on va créixer Al Sisi, un grup d’homes desplegats davant d’un centre electoral controlava amb un ordinador algunes votants, a les quals donaven un paper un cop havien dipositat el sufragi. A continuació, les votants podien bescanviar el paper per una capsa de menjar que es distribuïa en un carrer proper al col·legi. Bona part dels homes que coordinaven el procés duien pins del Partit del Futur de la Nació, una formació aliada del mariscal i acusada per alguns de ser propera als serveis d’intel·ligència del país.

Com que la victòria del ‘sí’ es donava per feta, la principal preocupació del règim egipci era la participació, ja que el plebiscit s’havia acabat reduint per a molts a una consulta al voltant de la figura d’Al Sisi, els índexs de popularitat del qual han caigut molt els últims anys, sobretot per la mala situació econòmica que travessa el país.

Més enllà de posar en relleu la delicadesa amb la qual el règim ha ordit tot el procés, la rapidesa en adoptar la reforma constitucional ha estat interpretada per algunes com l’últim exemple de la manca absoluta d’oposició internacional a Al Sisi. Alhora, però, hi ha qui tem que, ara que s’han aprovat, el règim adoptarà noves i impopulars reformes, sobretot en matèria econòmica, que podrien deteriorar encara més l’escàs suport al mariscal.

Per a les seves partidàries, el ‘rais’ necessita més temps al capdavant d’Egipte per mantenir l’estabilitat i la seguretat al país, així com per continuar amb els seus projectes urbans i d’infraestructures megalòmans i les seves reformes econòmiques

Per a les seves partidàries, el rais necessita més temps al capdavant d’Egipte per mantenir l’estabilitat i la seguretat al país, així com per continuar amb els seus projectes urbans i d’infraestructures megalòmans i les seves reformes econòmiques. Per a moltes d’elles, Al Sisi és també un mur de contenció fiable contra l’auge de l’islamisme al país. “Al Sisi és un heroi, protegeix Egipte i garanteix la seguretat [al país]”, defensava un veí de Gamaliya, que assenyalava que el mariscal “ha fet coses molt positives per Egipte”. Les detractores, en canvi, consideren que les esmenes constitucionals permetran a Al Sisi i al seu brutal règim militar cimentar-se al poder, guanyar encara més influència i enterrar encara una mica més els anhels de transformació expressats per les egípcies durant el període revolucionari arrancat l’any 2011.


Els canvis

Algunes de les esmenes constitucionals més destacades són les que afecten la Presidència. Així, els terminis presidencials seran ampliats de quatre anys a sis, i es mantindrà un límit de dos mandats per president. Un article especial, però, augmentarà el mandat actual d’Al Sisi dels quatre anys pels quals va ser escollit en les eleccions del 2018 a un total de sis, i li permetrà optar a un tercer mandat en les pròximes eleccions, previstes ara per al 2024.

A més a més, el President també veurà incrementades les seves prerrogatives al capdavant del país en detriment del poder judicial, que serà el gran perjudicat de la maniobra. En aquest sentit, el rais tindrà el poder de nomenar els presidents d’òrgans judicials cabdals com la Fiscalia General i el Tribunal Constitucional, i presidirà un nou organisme judicial creat a mesura i encarregat de gestionar assumptes de la judicatura. Alhora, les esmenes concedeixen a Al Sisi la possibilitat d’apuntalar un o dos vicepresidents.

Cartells electorals cridant a la participació i al vot a favor al barri de classes populars de Sayeda Zeinab, al Caire |Marc Español

 

El totpoderós exèrcit egipci, per la seva part, també veurà augmentada la influència, en la mesura que passarà a ser reconegut com el garant de la Constitució i la democràcia, i el responsable de mantenir els pilars bàsics de l’estat civil, a més de concedir-li més marge per jutjar civils en tribunals militars. “L’establishment militar tindrà ara el dret a controlar el caràcter civil de l’Estat, de tal manera que hauran d’assegurar que els [islamistes dels] Germans Musulmans quedaran del tot exclosos per sempre, i alhora hauran de ser els supervisors de la democràcia, la qual cosa significa que tindran un rol polític dominant al país” fins i tot després de l’era Al Sisi, interpreta el Professor de Polítiques de la Universitat del Caire Hassan Nafaa.

Per últim, les esmenes també contemplen la formació d’un Senat eminentment consultiu format per uns 180 membres, l’establiment d’una quota del 25% de dones al Parlament, i el compromís d’oferir una representació justa a altres grups com joves, cristianes, camperoles i obreres del país.

Amb aquestes esmenes, el règim egipci dificultarà encara més del que ho havia fet fins ara la possibilitat de qüestionar-lo dins del sistema legal, un fet que convertirà els carrers del país en l’únic escenari alternatiu on poder canalitzar accions polítiques en el futur

Amb aquestes esmenes, el règim egipci dificultarà encara més del que ho havia fet fins ara la possibilitat de qüestionar-lo dins del sistema legal, un fet que convertirà els carrers del país en l’únic escenari alternatiu on poder canalitzar accions polítiques en el futur. “Fins i tot abans d’aprovar aquestes esmenes, desafiar el govern a través de les institucions de l’Estat era extremadament difícil, si no impossible”, observa Timothy E. Kaldas, investigador a l’Institut Tahrir per a la Política d’Orient Mitjà (TIMEP). “Però havent dit això, i tal com hem vist a Egipte i a tot arreu, la gent pot arribar a un punt de no retorn en el qual no demanarà permís per desafiar el govern o fins i tot per derrocar-lo”, anticipa, “[i] s’ha de tenir al cap que les activistes també poden ser molt creatives.”