“¿Ha estado usted procesado con anterioridad en alguna ocasión?“, va preguntar el jutge Manuel Marchena al cap d’Informació de la Policia Nacional espanyola a Catalunya, Juan Manuel Quintela. El comissari, citat ahir com a testimoni en el judici contra l’1-O, va respondre només que havia estat investigat pel jutjat d’instrucció número 9 de Barcelona per l’actuació policial a la seu de la CUP el 20 de setembre de 2017. I va mentir.
Quintela Noriega, comissari número 18564, que en la seva declaració ha descrit com a “prerrevolucionari” l’ambient abans de l’1-0, sí que ha estat processat amb anterioritat. De fet, el 9 de novembre de 1988, va ser condemnat per l’Audiència Provincial de Barcelona a un mes d’arrest i a pagar 2.576.000 pessetes, en concepte d’indemnització. Així ho va reflectir l’edició de La Vanguardia de l’endemà. Els fets es remunten al 2 de març de 1984 i van succeir al bar El Millón de Sabadell. Oriol Mañosa, propietari de l’establiment, va rebre un tret de Quintela Noriega en el transcurs d’un registre efectuat per detectar si hi havia drogues al local.
Per aquest, va ser processat i condemnat, almenys per l’Audiència Provincial de Barcelona, una informació que ha amagat al tribunal i a la que està obligat per les “generals de la llei”, preceptives que Marchena trasllada a tots els testimonis. Des de l’oficina de premsa del Cos Nacional de Policia a Barcelona han declinat fer qualsevol aclariment sobre aquesta condemna ni si va ser recorreguda, al·legant que no en tenien cap coneixement.
Els fets es remunten al 2 de març de 1984 i van succeir al bar El Millón de Sabadell. Oriol Mañosa, propietari de l’establiment, va rebre un tret de Quintela Noriega en el transcurs d’un registre efectuat per detectar si hi havia drogues al local
Nascut a Santander, després de formar-se a l’Acadèmia de El Escorial, Quintela va ser nomenat comissari en cap de Sabadell el 2011 i el 2016, ascendit a cap d’Informació de la Policia Nacional espanyola a Catalunya. El 2014, a dos mesos de les eleccions al Parlament europeu, va participar en un acte organitzat pel Partit Popular sobre seguretat i policia a Sabadell. L’any següent, abans del nomenament, en una entrevista publicada a iSabadell, a la pregunta de com percebia el procés sobiranista català, va respondre que era «sagrat treballar complint la llei» i que la seva “màxima” era “continuar treballant en bé de la ciutadania” amb un “sotmetiment ple a l’ordenament jurídic i la Constitució”.
Com a cap de la Brigada d’Informació, era el superior del comissari amb número de placa 74.977, que respon a les inicials I.M.A., però és conegut amb el sobrenom de Jordi, i de qui la Directa ha revelat que va intentar posar un talp a la direcció de la CUP abans de la celebració del referèndum.
Durant la seva declaració ahir al Tribunal Suprem, el comissari en cap va relatar que els agents policials l’1-O van actuar amb “mesura” als centres de votació i que, en canvi, els policies “van patir tota mena d’agressions, com puntades per darrere o llançament de tanques metàl·liques”. El seu testimoni contradiu les dades de l’informe del Departament de Salut de la Generalitat, que xifra en 1.066 les persones ateses arran de les càrregues policials.
