Ser cineasta a Turquia vol dir risc de censura i persecució. L’Estat turc segueix oprimint i castigant les veus dissidents però, malgrat els intents del president Erdogan de silenciar-les, les cineastes kurdes segueixen lluitant incansablement i compartint la seva cultura com a forma de resistència. Així mateix ho explica en una entrevista Kazim Öz, el director de Zer, la pel·lícula que s’estrena dissabte 20 a les set de la tarda al cine cooperatiu Zumzeig (carrer de Béjar, 53) en el marc de la Mostra de Cinema Kurd de Barcelona, que està impulsada per Azadî, plataforma en solidaritat amb el poble kurd i IVARDIA Produccions.
Öz defensa que la cultura ha sostingut als kurds durant segles: “sense ella, ja no existiríem. La cultura kurda, i especialment la tradició aleví de la regió de Dersim, ocupa un espai molt singular dins del món musulmà. Els turcs van cometre un genocidi a Dersim perquè no podien assimilar o islamitzar la regió. Com que no podien matar a la cultura, havien de matar a la seva gent”, explica. Al llarg de la seva carrera cinematogràfica, Öz ha rebut múltiples premis i concretament amb Zer n’ha sumat molts més: el premi de l’audiència del Festival Internacional de Cine de Burgas o el premi a la Millor Pel·lícula del Festival Internacional de Cine de Dhaka serien alguns dels exemples.
Zer és la història de Jan i Zarife, un nét i una àvia que viuen a la ciutat de Nova York. Quan l’àvia mor, Jan emprèn un viatge de retorn cap als seus orígens, guiat per una cançó. Una cançó que el portarà fins a Dersim, al Kurdistan Nord, on abraçarà les seves arrels i descobrirà que Zarife, la seva àvia, és una de les nenes perdudes de Dersim durant la massacre de 1938. Actualment, en la història oficial turca no existeix cap registre d’aquestes vides robades i és aquí on Zer pren especial significació com a ficció històrica. La pel·lícula, tot i que inicialment va rebre ajudes dels governs turc i alemany, fou censurada pel Ministeri de Cultura de Turquia després del fallit cop d’estat l’any 2016 i això va impossibilitar la seva projecció a les sales de cinema del seu país.
Vivències i resistències a través d’audiovisuals de ficció, documentals i llibres
Des de l’organització de la Mostra apunten que moltes de les pel·lícules que s’hi veuran “són una fotografia de l’assemblearisme; la lluita per l’alliberament de la dona i l’ecologia social desenvolupades a la regió, tres pilars d’un paradigma polític que, bevent dels estudis sobre Municipalisme Llibertari de Murray Bookchin, el líder del PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan), Abdulah Öcalan ha anomenat Confederalisme Democràtic”. Alhora entén que “la cultura i la lluita, en el cas del Kurdistan, es donen la mà des de fa prop de 50 anys per tal de fer front al sistema capitalista i patriarcal”. L’objectiu que hi ha aleshores darrera de la tria dels films és apropar veus i històries a Barcelona “d’un poble que viu, no sobreviu, en la resistència per no caure en l’oblit”.
Demà divendres 19 d’octubre la Mostra donarà el tret de sortida a les 6 de la tarda, amb la presentació del llibre Toda mi vida fue una lucha, Vol 1: Nacida en invierno per part d’Azadî Plataforma i l’Editorial Descontrol. El llibre és la primera part de l’obra autobiogràfica de Sakine Cansiz, una de les fundadores del PKK i referent del Moviment de Dones al Kurdistan
Demà divendres 19 d’octubre la Mostra donarà el tret de sortida a les 6 de la tarda, amb la presentació del llibre Toda mi vida fue una lucha, Vol 1: Nacida en invierno per part d’Azadî Plataforma i l’Editorial Descontrol. El llibre és la primera part de l’obra autobiogràfica de Sakine Cansiz, una de les fundadores del PKK i referent del Moviment de Dones al Kurdistan que va ser assassinada a París l’any 2013.
El documental que seguirà a la presentació del llibre serà Darên Bi Tenê (La Solitud dels Arbres) del director del Kurdistan Sêro Hindê. Però la pel·lícula essencial de divendres, que es projectarà seguidament (a les 8 del vespre) serà Stories of destroyed cities (Històries de ciutats destruïdes), del mateix director que el documental anterior. Aquest és el primer llargmetratge rodat, en la seva pròpia llengua, per la Rojava Film Commune, establerta després de la revolució per un grup d’artistes de Rojava. La pel·lícula recull la història de tres ciutats destruïdes: Sinjar, Kobanî i Jazaa. Tres ciutats que ara estan en procés de reconstrucció, ja que, com explica la sinopsi del film, “les persones que hi viuen han transformat les seves tragèdies en la determinació de millorar Rojava per a les generacions futures”.
El programa seguirà dissabte amb l’esmentada Zer al Zumzeig i acabarà diumenge 21, de nou a la Cinètika amb una jornada dedicada a la solidaritat internacional. Segons que detallen les organitzadores, “des del moviment d’alliberament kurd ens recorden la importància de l’internacionalisme basat en la solidaritat i el respecte per a combatre el patriarcat i el capitalisme”. És per això que aquest any, expliquen, han introduït un parell de documentals sobre Kurdistan realitzats per documentalistes no-kurdes que aborden aquesta realitat. En aquest sentit, la Mostra començarà en aquesta ocasió a les 2/4 de 6 de la tarda amb Tierra y Kurdistan, realitzat per Cámara Negra i Audiovisuales La Semilla, una productora de l’Estat espanyol. Tierra y Kurdistán, més enllà de ser un documental sobre la situació política del Kurdistan, és un retrat íntim de les relacions que es creen entre el poble kurd i les internacionalistes que arriben fins allà. El documental acompanya a les activistes en l’acció que desenvolupen col·laborant en els camps de refugiades i difonent la situació del poble kurd en els mitjans alternatius.
A les 7 de la tarda la Mostra donarà espai per retre homenatge, a través d’una sèrie de vídeos, a diverses activistes assassinades al Kurdistan, com ara Sehîd Lêgerîn Ciya (Alina Sánchez) i Sehîd Ronahî (Andrea Wolf), en el 20è aniversari de la seva mort
A les 7 de la tarda la Mostra donarà espai per retre homenatge, a través d’una sèrie de vídeos, a diverses activistes assassinades al Kurdistan, com ara Sehîd Lêgerîn Ciya (Alina Sánchez) i Sehîd Ronahî (Andrea Wolf), en el 20è aniversari de la seva mort. Wolf va ser afusellada per l’exèrcit turc el 22 de novembre de 1998. La preestrena d’Umut Means Hope (Umut significa Esperança), de Berta Hernández i Daniel López, tancarà la mostra amb la vivència de les famílies kurdes que encara romanen en un dels dos petits barris del districte de Sud a Amed (Kurdistan Nord), tot i viure-hi sense aigua, sense llum i entre runes.
