Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Cas Iñigo Cabacas, quan arribar a judici ja és un èxit

Arrenca la vista oral contra sis agents antidisturbis de la policia autònoma basca, Ertzaintza, com a presumptes responsables de la mort d'Iñigo Cabacas, aficionat de l'Athletic Club de Bilbao que va ser abatut per l'impacte d'una bala de goma disparada als voltants de l'estadi de San Mamés l'any 2012. Malgrat que era previsible una nova sentència absolutòria en la qual es reconegués la comissió d'un delicte però sense establir responsabilitats, les declaracions contradictòries dels acusats han obert una escletxa d'esperança

/ Arxiu

Sis anys i mig després que una bala de goma posés fi a la vida d’Iñigo Cabacas a Bilbao, els seus pares, Fina Liceranzu i Manu Cabacas, van veure com finalment s’obria dilluns el judici contra els sis ertzaines que van confessar haver participat en les càrregues del 5 d’abril de 2012 al carreró María Díaz de Haro, on se situa l’Herriko Taberna Kirruli, després d’un partit de la UEFA entre l’Athletic i el Shalke 04 alemany. Els hi demanen quatre anys de presó a cadascun per imprudència greu professional.

Tanmateix, no estan processats els principals responsables, començant per l’agent conegut a les transmissions internes com a Ugarteko, el càrrec de la policia autonòmica que va ordenar des de la comissaria central de Bilbao “entrar con todo” al carreró –malgrat que un agent sobre el terreny va indicar repetidament que la situació estava calmada. Tampoc seurà davant el tribunal el responsable d’aquella comissaria, Jorge Aldekoa, que tot i les evidències va trigar quatre dies a admetre que Iñigo podia haver mort per l’impacte d’una bala de goma. Lluny de ser castigat, va ser ascendit a màxim cap de l’Ertzaintza pel govern d’Iñigo Urkullu.

No estan processats els principals responsables, començant pel conegut a les transmissions internes com a ‘Ugarteko’, el càrrec de la policia autonòmica que va ordenar des de la comissaria central de Bilbao “entrar con todo” al carreró

I amb tot, arribar al judici ja és un èxit per la Fina, el Manu i la seva defensa. Ni el govern de Patxi Lopez (PSE), en el poder quan van ocórrer els fets, ni el d’Urkullu (PNB), que va arribar a Lakua –seu del govern basc– la tardor d’aquell mateix any, han mogut un dit per esclarir el que va succeir i escatir responsabilitats; el jutjat d’instrucció va postergar tant com va poder l’inici del judici oral i la fiscalia, erigida en part de la defensa dels acusats, ni tan sols veu delicte en el fet que una persona morís per una càrrega injustificada en un lloc on no hi havia disturbis.

Serveixi com a exemple del que s’afirma el fet que el primer judici pel cas Cabacas va ser el que va portar a la banqueta dels acusats l’advocada de la família, Jone Goirizelaia, al periodista del diari Gara, Iñaki Iriondo, i al director del mitjà, Iñaki Soto, denunciats per Ugarteko per haver revelat la seva identitat. L’agent responsable de les càrregues els va exigir 250.000 euros pels danys causats. Tots tres van ser absolts.


Crònica d’una absolució anunciada o finestra oberta?

El punt de partida del judici suggeria que anàvem a una nova sentència absolutòria en la qual es reconegui la comissió d’un delicte però sense establir responsabilitats sota l’argument que és impossible dilucidar qui va disparar la bala que va matar Cabacas. Els responsables de donar l’ordre no estan imputats, i els agents sobre el terreny no són tots els que van actuar aquell dia. Quan les defenses, al llarg de la instrucció, van demanar la relació de les escopetes utilitzades i de les bales llançades aquell dia, la resposta va ser que, en contra del que marquen els protocols, a la comissaria de Bilbo no es feia un recompte del material utilitzat. Veritat o mentida? Qualsevol de les respostes és greu i apunta cap a qui ara és el cap de l’Ertzaintza.

Les diferents versions que van donar els sis policies imputats van obrir una escletxa d’esperança al voltant del desenvolupament del judici, que està previst que duri dues setmanes més

L’expectació dilluns als jutjats de Bilbao va ser màxima, perquè arrencava el judici i perquè ho feia amb la declaració dels sis policies imputats, tres comandaments i tres agents. Les diferents versions que van donar –uns van assegurar que les càrregues ja havien començat quan van arribar i que hi havia aldarulls, mentre que uns altres van negar-ho– van obrir una escletxa d’esperança al voltant del desenvolupament del judici, que està previst que duri dues setmanes més. Clar que tot pot ser també una cerimònia de la confusió.

Amb tot, recordin aquest número: 3389. És la placa del comandament Juan José de Pablo, responsable de l’operatiu sobre el terreny. A diferència dels altres imputats, està ja jubilat i la seva versió dels fets difereix considerablement de la de la resta. A la seva declaració de dilluns va assegurar que, quan van arribar, a la zona de l’Herriko no hi havia ja cap baralla –va ser la raó que l’Ertzaintza va al·legar per presentar-se al lloc– i preguntat perquè creu que des de comissaria van insistir a carregar en una zona on no hi havia aldarulls, va dir que o bé va ser un gran error o bé es buscava conscientment “una sarracina”.

Iñigo Cabacas en una fotografia familiar |Arxiu

 

Per la resta, la declaració va deixar dites tan inversemblants com l’afirmació d’alguns dels escopeters imputats, que van dir que no sabien que les bales de goma podien matar algú. “Mai havia passat res i se suposava que mai passaria”, va dir un d’ells. Només al País Basc, tres persones han mort les últimes dècades per l’impacte d’un d’aquests projectils de 88 grams que surten a 360 quilòmetres per hora. L’abril del 2012, els van utilitzar ignorant qualsevol protocol, en un carreró on podia rebotar i canviar de direcció imprevisiblement i sense disparar primer a terra, com es pot veure a les diferents imatges recollides al documental Iñigo Cabacascrónica de una herida abierta.

Eloqüent va ser el testimoni de Laia Caballer, una catalana amb coneixements de primers auxilis que va provar d’ajudar Cabacas en un primer moment i que va relatar com un agent el va apartar del cos: “Si no vols acabar com el que està a terra, fora d’aquí”

Al documental es recullen també els testimonis de molts dels presents al lloc dels fets. El seu torn al judici va arribar dimarts, quan van relatar, un a un, una càrrega injustificada. Particularment eloqüent va ser el testimoni de Laia Caballer, una catalana amb coneixements de primers auxilis que va provar d’ajudar Cabacas en un primer moment, quan jeia ja a terra. “No m’ho creia, no entenia res, encara em costa entendre-ho. Per a mi, fins aleshores, els policies hi eren per ajudar a la gent, però una cosa així et canvia la vida, jo ja no camino pel carrer tranquil·la, veus un policia i et fa por”, va afirmar Caballer, que va assegurar que l’ambient, abans de l’arribada de la policia, era “festiu, de celebració”.

“La sensació va ser com si ens estiguessin afusellant”, va afegir abans de relatar com un agent el va apartar del cos de Cabacas: “Si no vols acabar com el que està a terra, fora d’aquí”. “Com es pot amenaçar algú perquè deixi d’atendre un ferit”, es va preguntar Caballer dimarts, visiblement emocionada.


Es pot negar l’evidència si ets cap de l’Ertzaintza

L’últim plat fort de la primera setmana de judici va arribar dimecres, amb la declaració d’Aldekoa, que com ja hem dit és ara cap de l’Ertzaintza i que quan va morir Cabacas era el cap de la comissaria de Bilbao, responsable –per tant– o bé del caos que regnava al quarter sobre el material utilitzat, o bé d’obstruir la justícia.

Agents de la Brigada Mòbil d’antidisturbis de l’Ertzaintza, més coneguda com a ‘beltzak’ |Arxiu


Aldekoa
 no només va espolsar-se qualsevol responsabilitat, sinó que va eximir també a Ugarteko, al·legant que l’únic responsable de l’operatiu va ser l’agent 3389, ja esmentat, que és precisament el que està mantenint una línia de defensa diferent al llarg d’aquests primers dies. “El responsable és qui està allà, si és un comandament, és un comandament, i si no és un comandament, l’ertzaina és responsable dels seus actes”.

Els àudios de la jornada, però, desmenteixen completament Aldekoa. El comandament Ugarteko va rebre fins a tres avisos de sotsoficials sobre el terreny assegurant-li que tot estava controlat i que no hi havia aldarulls. El darrer va ser, precisament, el de l’agent 3389 i diu així: “Aquí la situación está controlada, es gente que está dentro de la zona, y en principio es que aquí realmente no estamos… ahora mismo no hay ningún altercado. Ahora enseguida le comento”. Això no va importar a Ugarteko, que va contestar així: “A ver, le repito las órdenes para que queden bien claras. Se lo acabo de comunicar al suboficial de grupo que está trabajando. Entren al callejón con todo lo que tenemos, entren a la Herriko, controlan la situación y los que haya que puedan ser posibles agresores se les controla o se les echa, y se toma toda la posición. Y entonces estará la situación controlada”. Eren les 23.41 h. Pocs minuts després, Iñigo Cabacas jeia inconscient a terra.

Articles relacionats