Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El col·lectiu pensionista s'enfronta al Banc d'Espanya per unes pensions dignes

La Marea Pensionista denuncia les propostes del governador de la institució, Pablo Hernández Cos, de retardar l'edat de jubilació i retallar les pensions. Una mesura que està sobre la taula és l'anomenada "motxilla austríaca", un sistema de comptes individuals de capitalització. En el marc de la COVID-19, jubilats i jubilades també denuncien l'atac als serveis públics

Concentració dels pensionistes davant del Banc d'Espanya / Victor Serri

“Vam sortir al carrer per demanar la dimissió del Pablo Hernández de Cos (governador del Banc d’Espanya), per tots nosaltres, però sobretot pels pensionistes del futur”, explica la portaveu de la Marea Pensionista de Catalunya, Conchi Ribera. El col·lectiu de pensionistes a l’Estat espanyol té clar que no vol cap dirigent davant de les institucions que no vetlli pels drets de la població i Hernández de Cos ha apuntat a la necessitat de retardar l’edat de jubilació i retallar les pensions, aprofitant el context econòmic de la COVID-19. Per això, per Ribera, el Banc d’Espanya, “encara que no decideixi la política fiscal del país, s’ha convertit en un esglaó central en la campanya dels poderosos contra els serveis públics i contra les pensions”. A més, ara, per aprovar el fons europeu de reestructuració pel coronavirus, el primer ministre de Països Baixos exigeix, entre altres, una reforma de les pensions a l’Estat espanyol i a Itàlia.

Des del Pacte de Toledo del 1995, les pensions han entrat en una espiral de precarització i aproximadament un 70 % dels pensionistes espanyols reben menys de 800 euros al mes. En aquests casos, una pèrdua mínima del poder adquisitiu pot fer perillar l’estabilitat econòmica.

Des del Pacte de Toledo del 1995, les pensions han entrat en una espiral de precarització i un 70 % dels pensionistes espanyols reben menys de 800 euros al mes

El Govern espanyol s’ha compromès a mantenir fins al 2022 el creixement de les pensions segons l’IPC, una demanda que va encapçalar la Marea Pensionista durant el 2018. Van sortir al carrer i van posar el crit al cel per recuperar aquest creixement anual que s’havia perdut amb les reformes del 2011 i 2013.

Concentració dels pensionistes davant del Banc d’Espanya |Victor Serri

 

Però no durarà per sempre. A partir del 2022, està previst que la revalorització torni a ser només del 0,25%. És a dir, que es torni a aplicar la reforma del 2013, inaugurada amb Mariano Rajoy, anomenada IRP (Índex de revalorització de pensions), o que s’estableixi la mesura de la “motxilla austríaca”, recomanada pel Banc d’Espanya i que el govern ha portat a la Comissió Europea com a solució per gestionar les pensions.

Es tracta d’un pla de comptes individuals de capitalització, que passaria per eliminar la indemnització per acomiadament i substituir-la per una aportació mensual de l’empresa a una mena de guardiola de cada treballadora, que es cobraria de manera diferida si se l’acomiada o si causa baixa per malaltia o incapacitat. Si no, quan s’acabi la vida laboral, es passaria a disposar d’aquesta aportació acumulada, la “motxilla”, com un complement periòdic a la seva pensió.

Es tracta d’un pla de comptes individuals de capitalització, que substituiria la indemnització per acomiadament per una aportació mensual de l’empresa

L’objectiu és reduir les pensions futures, fent que una part d’aquestes les cobreixi l’Estat i l’altra part provingui de la “motxilla” o dels plans de pensions privats dels treballadors. La reforma també contempla que els acomiadaments laborals siguin a cost zero i sense indemnitzacions: “Amb els teus propis diners et pagaràs el comiat de l’empresa. Una vergonya”, conclou Ribera.

L’’Estat espanyol ja fa temps que rep pressió de la Unió Europea i d’organismes internacionals com l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que l’insten a redissenyar el model públic de pensions per afavorir-ne un de privat.

En defensa dels serveis públics

En el context actual de pandèmia, jubilats i jubilades també estan sortint al carrer amb mascaretes sanitàries per visibilitzar la “desaparició sistèmica dels serveis públics”. Fa unes setmanes, una veïna de Mollet alertava pel grup públic de Facebook Mollet del Vallès que s’estaven intentant centralitzar totes les visites de pediatria al CAP de Plana i Lledó, quan abans les criatures podien ser ateses als dos CAP de la ciutat: “Estan aprofitant que estem despitats amb la pandèmia per reduir-nos l’atenció primària”, denunciava la usuària. I és que, certament, fonts de la direcció d’Atenció Primària Metropolitana Nord han confirmat a la Directa que la possibilitat de concentrar la pediatria molletana en només un centre “està sobre la taula”.

Concentració dels pensionistes davant del Banc d’Espanya |Victor Serri

 

Es tracta d’una realitat que no és circumscriu només a Mollet, hi ha molts altres municipis que han viscut el tancament dels seus CAP i veïnat que ha estat redreçat a poblacions properes per rebre l’atenció primària. Segons Ribera, aquesta realitat “és una altra cara de la privatització i la destrucció dels serveis públics”: “L’atenció primària que és l’espai sanitari més proper a la ciutadania només rep un 13 % dels diners dels pressupostos generals i hauria de ser una de les grans beneficiàries. Perquè els CAP són els punts de referència de les persones que tenen un problema de salut i les portes d’entrada a la sanitat pública”. Riber subratlla així que si es destrueix l’atenció primària, també s’està aïllant moltes persones d’una sanitat pública de qualitat.

La Marea Pensionista està donant suport a totes les mobilitzacions sanitàries actuals i s’afegeix al clam del personal sanitari

Una de les altres crides actuals de la Marea Pensionista està relacionada amb les morts a les residències durant la pandèmia de la COVID-19, que torna a posar a la llum que no hi ha prou centres públics per a gent gran a Catalunya: “No podem permetre que les residències siguin gestionades per empreses privades que desprotegeixen la nostra gent gran”. Alhora la Marea Pensionista està donant suport a totes les mobilitzacions sanitàries actuals i s’afegeix al clam del personal sanitari que recorda que els aplaudiments no retornaran els diners que no se’ls hi han pagat al llarg dels anys ni les contínues retallades de serveis. “I això no se soluciona pagant-los la DPO (Direcció per Objectius) d’enguany”, replica Ribera.

Sigui com sigui, el principal objectiu de la Marea Pensionista és aconseguir que pensionistes actuals i futurs tinguin unes pensiones dignes sense bretxa de gènere; que es faci una auditoria oficial per determinar l’import “dels saquejos que han patit el fons de pensions”, perquè es deixi de qüestionar la sostenibilitat del sistema; “que s’acabin els falsos préstecs i deutes de la seguretat social”; que s’incloguin les pensions als pressupostos generals de l’Estat i s’augmentin els salaris i “no hi hagi més sous precaris”.