El mes de febrer, la sala segona del Tribunal Constitucional donava la raó a l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia (APDHA), que en febrer de 2018 havia presentat un recurs per la negativa del centre penitenciari de Còrdova a concedir una entrevista d’un periodista d’eldiario.es a un intern. En un primer moment, el recurs presentat per l’APDHA havia estat desestimat tant pel jutjat de vigilància com per l’Audiència Provincial de Còrdova, però la perseverança del seu servei jurídic va fer que finalment arribés al màxim òrgan decisori en l’àmbit estatal, que finalment es va pronunciar a favor de l’entitat en defensa dels drets humans. “Consideràvem que estava en joc el dret a la llibertat d’informació en un sentit ampli. No es tractava només d’exercir la llibertat d’expressió dins de la presó, sinó sobretot de comunicar a l’opinió pública el que ocorre a l’interior”, subratllava Valentín Aguilar, coordinador de l’associació i lletrat del cas, després de rebre la sentència favorable.
El recurs cobrava especial transcendència, segons el parer del Constitucional, per tractar-se d’una qüestió sobre la qual encara no hi havia doctrina prèvia, raó per la qual el gener de l’any passat es va admetre a tràmit la demanda interposada per l’APDHA. Es dona la circumstància que el periodista d’eldiario.es va realitzar una primera entrevista al pres accedint al centre penitenciari com a visita regular. Un cop publicada, la persona entrevistada va rebre una sanció per part de la direcció del centre, que va consistir en la privació durant un mes de passejos i actes recreatius comuns. Això, segons l’APDHA, demostrava que “les persones preses no tenien dret a informar ni els professionals de la comunicació a recaptar-ne informació pel fet d’estar reclosos”. Malgrat això, afegeixen, la Constitució espanyola estableix que aquest dret no pot ser vulnerat pel fet d’estar privat de llibertat. En la sentència, el Tribunal Constitucional censura precisament que s’intentés impedir la difusió de crítiques a la situació de les presons. Segons el parer de l’alt tribunal, que l’accés de professionals a les presons no estiga regulat no significa que no estiga permés, sinó tot el contrari: “El silenci no pot entendre’s com a llibertat per a restringir al seu gust aquests drets”.
Segons el parer de l’alt tribunal, que l’accés de professionals a les presons no estiga regulat no significa que no estiga permés, sinó tot el contrari
Pocs dies abans de la publicació de la sentència, alguns mitjans de comunicació públics, com TV3, o d’altres privats, com la productora del periodista Jordi Évole, entraven a les presons catalanes per entrevistar presos polítics del procés -Raül Romeva, Jordi Turull i Oriol Junqueras- i també al centre penitenciari de dones de Wad-Ras de Barcelona. Davant d’aquest context favorable per a realitzar entrevistes audiovisuals dins les presons, la Directa va sol·licitar l’entrada d’un redactor i una càmera a Brians I per poder entrevistar Amadeu Casellas el mes de febrer, tal com estaven fent la resta de mitjans d’informació. Davant d’aquesta petició, i després d’intercanviar diferents correus electrònics amb l’oficina de premsa durant tot el mes, finalment, el Departament de Justícia va decidir, mitjançant un correu electrònic amb data de 6 de març, que tot i que ens permetia comunicar amb Casellas “pels canals ordinaris” -via telefònica o locutori-, ens denegava “l’entrada de mitjans electrònics per a la gravació d’entrevistes o la realització de reportatges a l’interior de centres penitenciaris, que està necessàriament restringida per garantir el normal funcionament dels centres”.
Tot i no poder entrar al centre penitenciari a realitzar l’entrevista presencial, la Directa hem aconseguit parlar per telèfon amb Casellas, que considera que el fet que l’oficina de premsa del Departament de Justícia ens haja denegat l’entrevista té a veure amb si al govern de la Generalitat li interessa que surten aquestes veus als mitjans o no. Per Casellas, les entrevistes als presos polítics formen part del seu “aparell informatiu” i alhora ajuden a millorar la imatge que té la societat catalana sobre el model penitenciari. Respecte al seu cas concret, considera que ell és una persona “que sempre els ha molestat”, i que mai li han deixat fer cap entrevista amb mitjans perquè sempre ha explicat “la realitat del que passa a les presons, el que no volen que se sàpiga i que amaguen sota les catifes”. En aquest article, publiquem alguns talls de l’entrevista que vam poder realitzar a través de trucades des del locutori del centre penitenciari.
La mateixa sentència del Constitucional afirma que per denegar una comunicació “no és suficient al·legar que existeix perill per a la seguretat i el bon ordre del centre”. L’alt tribunal també recorda que “el control previ de continguts no està emparat constitucionalment”, i que la decisió del Centre Penitenciari de Còrdova de rebutjar l’entrevista quedava anul·lada per vulnerar els drets de les persones preses a “expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, l’escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció, i a comunicar lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió”. Així mateix, també ha desestimat les actuacions del jutjat de vigilància penitenciària i de l’Audiència Provincial de Còrdova que ho van avalar.
Iñaki Rivera, director de l’OSPDH alerta que “si el que volen és que no surtin les crítiques al model penitenciari català i deneguen l’entrevista a Amadeu Casellas, encara serien uns fets molt més greus”
Segons explica Iñaki Rivera, director de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) de la Universitat de Barcelona, el fet que les institucions penitenciàries deneguen entrevistes a persones preses “és una cosa que es produeix des de fa molt de temps”. Tot i que no hi ha cap llei al reglament penitenciari ni al Codi Penal que ho prohibeixi, des dels centres penitenciaris “sempre han al·legat motius securitaris per denegar aquestes comunicacions entre els interns i els mitjans de comunicació quan no els ha interessat”, afegeix. Per aquest motiu, considera que la resolució del Tribunal Constitucional “és una sentència importantíssima” i que, d’ara en avant, si des de les institucions penitenciàries no es faciliten aquestes entrevistes, s’estarien vulnerant dos drets fonamentals bàsics: el dret a la llibertat d’informació dels mitjans de comunicació i el dret a la llibertat d’expressió de les persones preses. Respecte a l’autorització de les entrevistes als presos polítics catalans emeses a TV3 i la denegació d’accés a la Directa, considera important remarcar que “no pot haver-hi tractes de favor o privilegis de cap tipus en aquestes comunicacions, i seria molt greu que no se’ls donés el mateix tracte a totes les persones internes”. Rivera conclou que “sabem que Amadeu és un pres amb una llarga trajectòria en diferents presons i sempre s’ha mostrat molt crític amb el sistema penitenciari. Precisament per això, si el que volen és que no surtin les crítiques al model penitenciari català i deneguen l’entrevista, encara serien uns fets molt més greus”.
Casellas, que actualment es troba privat de llibertat al mòdul 1 del centre penitenciari de Sant Esteve de Sesrovires -en espera de judici des de fa quasi dos anys-, sempre s’ha mostrat molt crític amb les institucions penitenciàries. Al llarg de la seua trajectòria de més de vint anys a les presons, ha iniciat diferents formes de protesta -com una vaga de fam que va durar cent dies el 2008- per visibilitzar la seua situació o denunciar vulneracions de drets fonamentals cap a les persones privades de llibertat. Precisament, l’interés informatiu de la Directa va en aquesta línia: visibilitzar la seua situació personal -així com la de totes les persones preses preventivament- i preguntar-li en relació amb l’informe emés per part del Comité per a la Prevenció de la Tortura (CPT) del Consell d’Europa el mes de febrer, que recull el testimoni de més d’una vintena de persones preses a diferents centres penitenciaris de Catalunya que denuncien maltractaments físics, tractes degradants i vexacions per part del funcionariat, sobretot al centre penitenciari de Brians I.
