La Posidonia oceanica és una planta fanerògama —planta amb llavors— que actua com a element estructural d’un ecosistema característic de la mar Mediterrània de gran valor ecològic. Les praderies marines de posidònia —també anomenades alguers en català, tot i que aquest nom pot induir a error, ja que no es tracta d’una alga— serveixen d’hàbitat per a multitud d’espècies animals i vegetals. Sovint es compara la importància d’aquest ecosistema subaquàtic amb la dels boscos. Segons dades de l’Atles de praderes marines d’Espanya publicat per l’Institut Espanyol d’Oceanografia, als Països Catalans aquestes ocupen una extensió de 976 quilòmetres quadrats, repartida entre les Illes i el País Valencià majoritàriament. En concret, dues i una tercera part, respectivament. Ara fa un segle, però, l’extensió era molt superior i segurament la posidònia podia trobar-se arreu de la costa mediterrània de la Península, tal com suggereixen les amples zones de praderia morta cartografiades. Tradicionalment les principals causes de la seua degradació han sigut la contaminació de les aigües, la pesca d’arrossegament i els danys produïts per les àncores dels vaixells fondejats a sobre. Ara, però, cal sumar l’amenaça que suposa l’acidificació i pujada de la temperatura de les aigües marines arran del canvi climàtic.
“La posidònia alberga molta vida, manté l’aigua neta i evita la degradació de les platges”, amb aquestes paraules resumeix Lola Illanas, responsable del grup sobre posidònia de l’Institut de Recerca Oceanogràfica de Xàbia (IROX), els beneficis produïts per les praderies. I és que la claredat característica de les aigües de la Mediterrània —que serveix com a reclam turístic— és en gran part el resultat de la fixació i filtració de l’arena produïda per aquesta planta. La posidònia esdevé també una gran aliada per frenar el procés de degradació de les platges davant de l’aparició, cada vegada més freqüent, de fenòmens meteorològics extrems. “Els grans temporals provoquen ones capaces de remoure sediments situats fins a vint metres de profunditat —explica el president d’Acció Ecologista-AGRÓ (AE-AGRÓ), Jorge Mateos—, però, si hi ha praderia eixos sediments a penes tenen moviment”. L’acció d’aquesta planta fanerògama pot arribar, fins i tot, a formar esculls a poca profunditat com el que encara es conserva al litoral de Dénia.
A la badia de Xàbia (la Marina Alta), localitat on l’IROX acompleix la seua tasca, l’estiu és una època complicada per a les praderies. Amb l’arribada del bon temps són nombroses les embarcacions recreatives que es desplacen cap a les aigües cristal·lines de cales com El Portitxol o la Cala Blanca. El passat estiu, l’institut de recerca va denunciar la presència de prop de 150 embarcacions sobre aquesta zona poblada per posidònia
A la badia de Xàbia (la Marina Alta), localitat on l’IROX acompleix la seua tasca, l’estiu és una època complicada per a les praderies. Amb l’arribada del bon temps són nombroses les embarcacions recreatives que es desplacen cap a les aigües cristal·lines de cales com El Portitxol o la Cala Blanca. El passat estiu, l’institut de recerca va denunciar la presència de prop de 150 embarcacions sobre aquesta zona poblada per posidònia. Illanas denuncia que l’espectacle continua repetint-se enguany, encara que amb menys intensitat, afortunadament. Des de la Directa hem pogut comprovar la gran afluència d’embarcacions a la zona. Quan aquestes no fondegen adequadament, és a dir, sobre zones d’arena a major profunditat o utilitzant les boies habilitades per a aquesta funció, les àncores queden sobre la posidònia i en ser arrossegades pels corrents acaben arrancant la praderia. “En bussejar pots veure perfectament les ratlles per on s’han arrossegat les àncores”, apunta la responsable de l’IROX. En els casos denunciats el passat juliol de 2020 sembla evident que el nombre d’embarcacions supera amb escreix les 60 boies disponibles a la zona.
Fins ara, les accions dutes a terme per tal de defensar l’ecosistema litoral s’han basat a informar les navegants del fet que fondejar sobre posidònia és una pràctica nociva i il·legal, ja que es tracta d’una espècie protegida pel Reial decret 139/2011 i per la Directiva d’Hàbitats de la Unió Europea (Directiva 92/43/CEE). Sovint les membres de l’IROX fan visites a les embarcacions per repartir fullets informatius i explicar com cal realitzar els fondejos. L’Ajuntament de Xàbia també ha desenvolupat campanyes de conscienciació ciutadana. A més, al plec de condicions per a la licitació de la col·locació de les boies on ancorar els vaixells, l’ajuntament ha exigit a l’empresa que establisca un servei d’informació i vigilància per tal d’evitar males pràctiques de fondeig. No s’ha establert, de moment, un sistema de reserva de les boies disponibles, tal com s’havia sol·licitat des d’organitzacions en defensa del medi ambient, com el mateix IROX.
En altres zones del litoral, com és el cas del golf de València, el retrocés de la superfície ocupada per les praderies de posidònia és degut fonamentalment a les altres dues causes esmentades. La pesca d’arrossegament, però, es troba molt més controlada actualment que no pas dècades enrere, per la qual cosa ha deixat de considerar-se una amenaça. El factor més preocupant per a la seua conservació és, per tant, la baixa qualitat de l’aigua. Aquesta davallada en la qualitat de l’aigua està relacionada, per una banda, amb el vessament de residus industrials i urbans i, per l’altra, amb l’ús desmesurat de fertilitzants en l’agricultura intensiva. “L’excés de nutrients, com nitrats i fosfats, provoca l’eutrofització —observa Mateos. Les aigües es tornen verdes, perdent la transparència i impedint que arribe suficient llum a la praderia de posidònia per fer la fotosíntesi”.
En temps d’emergència climàtica, les expertes recorden que convindria no considerar unes víctimes més a les fanerògames marines, com la posidònia, sinó unes aliades potencials per tal de mitigar i revertir el canvi climàtic. Un estudi liderat per l’experta en esculls Elizabeth Mcleod, de la fundació The Nature Conservancy; i amb la participació de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats radicat a Esporles (la Serra de Tramuntana), conclou que aquests ecosistemes són fins a 20 vegades més efectius en la captació de diòxid de carboni per unitat de superfície que els boscos terrestres. “A la superfície ho tenim molt clar, plantem arbres i fem moltes accions per protegir els boscos perquè capturen el carboni; a la mar la posidònia també ho fa”, declara Andreu Escrivà, ambientòleg expert en canvi climàtic. Aquesta és una de les tres virtuts, juntament amb el fet de ser una reserva de biodiversitat i un element de protecció enfront de l’erosió de les platges, que situen la posidònia com a element estratègic en la lluita climàtica. Per a l’expert protegir la posidònia és un encert múltiple: “Cuides la posidònia per millorar la biodiversitat i, a la vegada, estàs aconseguint capturar més diòxid de carboni i a l’inrevés”.
Nou decret per a protegir la posidònia del litoral valencià
La Conselleria d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana ha llançat un projecte de decret per a la conservació de les fanerògames marines que finalitzarà la fase d’exposició pública el pròxim 2 d’agost. El decret segueix les passes del Govern de les Illes, que va ser pioner en realitzar una iniciativa legislativa amb aquesta finalitat. Segons la secretària autonòmica d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Paula Tuzón, “el decret busca concretar la protecció genèrica present a la legislació estatal amb la concreció de les qüestions específiques que atenyen a les competències autonòmiques”. Entre les línies que segueix el decret es troba la creació per part de l’administració d’un comité de seguiment de l’estat de la posidònia, l’actualització de les dades cartogràfiques sobre fanerògames disponibles, el requeriment d’informes previs sobre l’afectació de les praderies per tal de construir noves infraestructures marítimes, la prohibició del fondeig sobre posidònia i la normativa de la retirada de les seues restes —que es troba desaconsellada i, en tot cas, es realitzarà prèvia autorització i amb el compromís de revalorar el residu.
La secretària autonòmica també ha avançat que amb la nova cartografia —que s’espera que estiga disponible en els pròxims mesos— també s’està desenvolupant una aplicació per tal que les mateixes embarcacions puguen comprovar si es troben sobre una praderia. Així mateix, també s’ha anunciat la creació d’un servei marítim de vigilància, similar al que ja es troba operatiu a les Illes. Tuzón ha confirmat que aquest servei “es posarà en marxa durant l’exercici de 2022 i es preveu que per al pròxim estiu ja estiga funcionant”.
Toni Muñoz, responsable de l’àrea de conservació del Grup d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa Balear de Mallorca (GOB), ha rebut amb optimisme la iniciativa del govern valencià. Considera “molt bona notícia” que el govern valencià se sume a la defensa de la posidònia i espera que també ho facen els governs català, murcià i andalús. Després de tres anys, valora positivament els efectes del decret. “Ara tots es navegants de ses Balears, residents, saben que fondejar sobre posidònia és il·legal i que ho han de fer sobre arena —declara l’activista ambiental—, però s’ha de seguir treballant, sobretot, amb les empreses de lloguer per a turistes”. A Xàbia, Illanas assenyala el mateix problema amb el lloguer d’embarcacions recreatives. “Qualsevol persona acaba portant un vaixell i no sap ni el que duu. És un problema perquè no hi ha un control suficient”, argumenta la membre de l’IROX. En aquest sentit, Muñoz creu que una de les limitacions en l’aplicació del decret ha estat el baix nombre de sancions que s’han aplicat al detectar una infracció. “L’any 2019 es van fer moure més de 8.000 embarcacions que estaven fondejades sobre posidònia, però només es van obrir 100 expedients sancionadors. S’ha d’insistir en la millora del dispositiu per tramitar expedients”, exposa l’activista. Cal recordar que el servei de vigilància de la posidònia balear no té rang d’autoritat —tampoc el futur servei marítim valencià— i no pot sancionar pel seu compte. La secretària autonòmica, en ser preguntada sobre si aquesta pot ser una limitació en el cas valencià ha respost: “Si cal treballar en una nova línia sancionadora, es farà. Confiem que no siga així. En el cas balear han aconseguit reduir un 80% les infraccions, sobretot, informant i acompanyant la gent. Confiem en el fet que aquest procés d’acompanyament siga suficient”.
