El desnonament d’un dels pisos del conegut com a bloc Llavors estava previst per dimarts 18 de maig, però el jutjat de primera instància número 54 de Barcelona el va haver de posposar. El motiu: els Mossos d’Esquadra no podien garantir suficients efectius de l’Àrea de Brigada Mòbil per executar-lo. Així doncs, en una decisió inusual, el jutge va ajornar la data per efectuar el llançament una setmana després, i la va fixar per aquest dimarts 25 de maig.
Com a resposta a l’amenaça judicial i policial, el Sindicat de Barri de Poble-sec ha convocat una concentració a les vuit del matí a les portes de la finca del carrer Lleida, 38. Aquest bloc de pisos s’ha erigit en tot un símbol de la lluita contra l’expulsió del veïnat de la ciutat de Barcelona, ja que en els darrers anys s’hi han produït diverses ocupacions i desnonaments. Tanmateix, actualment encara hi viuen, entre altres persones, l’Axel, l’Arkaitz i en Manel, tres membres del moviment pel dret a l’habitatge, que romanen al pis que ara està amenaçat de desnonament.
Malgrat que la representació legal dels activistes ha presentat un informe de vulnerabilitat per trobar empara en el decret contra els desnonaments, el jutjat ha decidit tirar endavant el procediment i ha demanat al cos de Mossos d’Esquadra que organitzi un dispositiu per protegir la comitiva judicial. Ho fan en previsió de trobar una forta resistència veïnal, tal com anuncien els mateixos cartells de la convocatòria, que porten com a lema la frase “Per la victòria”.
Aquest nou pols arribarà l’endemà que Pere Aragonès prengui possessió com a president de la Generalitat de Catalunya i ERC entomi també les regnes del Departament d’Interior
Aquest nou pols arribarà l’endemà que Pere Aragonès prengui possessió com a president de la Generalitat de Catalunya i ERC entomi també les regnes del Departament d’Interior, que encapçalarà l’exsocialista Joan Ignasi Elena, qui havia estat alcalde de Vilanova i la Geltrú i més recentment coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum. Així doncs, amb la legislatura encetada s’haurien d’activar els acords que els republicans van segellar amb la CUP a canvi del seu vot a la investidura d’Aragonès. Entre aquests es troba el compromís de no enviar unitats antidisturbis de la Brimo i les ARRO a efectuar desnonaments en el cas que s’hagi acreditat vulnerabilitat de les persones afectades. Així i tot, aquest i d’altres punts no s’esmenten en l’acord de govern que ERC va signar amb Junts, per la qual cosa, a hores d’ara és una incògnita quina serà la posició del nou executiu.
“El desnonament de demà dimarts no serà un desnonament més, la situació social és una olla de pressió, ens trobem en un escenari que està arribant al seu límit. Està a les mans de Pere Aragonès que aquesta olla de pressió no exploti”, sentència el Sindicat de Barri de Poble-sec en un comunicat remès als mitjans de comunicació. I és que les darreres setmanes la tensió ha anat en augment després d’episodis com el de l’hospitalització d’una dona després d’autolesionar-se durant el seu desnonament al barri del Raval o la detenció de cinc persones durant un altre desnonament en aquest mateix barri el passat 12 de maig.
El bloc Llavors, símbol de la lluita per l’habitatge
L’edifici del Poble-sec va ser batejat com Bloc Llavors després de l’okupació de sis pisos buits l’agost del 2017 per part de l’Obra Social Barcelona. Més tard, el bloc va rebre el suport del Sindicat de Barri de Poble-sec. Durant aquests quatre anys s’hi han produït diversos desnonaments, els darrers dels quals van tenir lloc el març de 2020, dies abans d’instaurar-se l’estat d’alarma i el confinament per la pandèmia de la COVID-19. En aquella ocasió, la Brigada Mòbil va executar el desnonament de sis famílies en el que era el sisè intent de fer-les fora després d’un llarg periple judicial. Finalment, en aquella ocasió, la jutgessa va decretar la data oberta per intentar esquivar la mobilització popular, que es va fer palesa tot i no poder evitar l’expulsió del veïnat.
L’edifici situat al número 38 del carrer Lleida és propietat des de l’any 2016 de l’empresa Vauras Investment, de capital nòrdic, que entre 2016 i 2017 va adquirir setze edificis a la ciutat. La societat Vauras va comprar el bloc per reformar els pisos i revendre’ls a un peu molt superior, per més de 400.000 euros. De fet, així ho ha fet ja amb alguns dels 26 habitatges que té el bloc, mentre d’altres romanen sota la vigilància de City Lock, una filial de l’empresa de desallotjaments extrajudicials Desokupa.
Vauras es va querellar contra l’Ajuntament de Barcelona per la seva actuació en relació amb el bloc Llavors, però la jutgessa va decretar l’arxivament
La seva filosofia de negoci, que consisteix a comprar, expulsar, reformar i vendre, no a llogar, s’ha consolidat com l’estratègia comuna dels principals fons voltors que operen a la capital catalana. Les seves pràctiques han estat qüestionades des del mateix ple del Parlament de Catalunya així com des de l’Ajuntament de Barcelona, contra el qual Vauras es va querellar. En concret, la seva acció judicial es va dirigir contra l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, dues regidores i una tècnica municipal, per l’actuació del consistori en relació precisament amb el bloc Llavors. El fons va acusar l’Ajuntament de fins a vuit delictes, però la jutgessa va considerar que s’atribuïen “sense rigor ni precisió” i va decretar l’arxivament.
Com a administrador de Vauras hi figura l’inversor finlandès Heikki Matti Kaleruo, tot i que l’empresari Bernat Palau de Belza –també administrador de la societat Palau & Manfredi–, sol actuar com a representant en les operacions de compravenda. Palau de Belza té un total de vint càrrecs empresarials i durant la passada dècada va ostentar un important paquet accionarial del RCD Espanyol. Entre els negocis de Vauras i Invest Oy es troba el lloguer de cotxes de gamma alta, de superiots i de jets privats.
