Eren les vuit del matí de divendres 7 de maig, quan un ampli dispositiu policial es va desplegar al carrer Bisbe Laguarda del barri del Raval de Barcelona per desnonar tres pisos. L’operatiu va agafar per sorpresa les habitants del bloc, que denuncien que no van rebre cap notificació prèvia. En un dels habitatges hi vivia una família formada per una mare, la filla menor d’edat, l’àvia, amb un estat de salut delicat i l’exsogra amb Parkinson, que s’havien quedat sense ingressos arran de la pandèmia. Quan els mossos van irrompre a la casa, la mare, la identitat de la qual volen preservar, es va clavar un ganivet a l’estómac i des de divendres es troba hospitalitzada, després de ser operada per una hemorràgia interna.
Tant des del Sindicat d’Habitatge del Raval com des del Sindicat de Barri del Poble-sec, el barri on vivia abans, han denunciat l’actuació policial i el fet d’haver executat un desnonament cautelar, sense celebrar cap judici previ, però dictat pel jutjat de primera instància número 33 de Barcelona, segons el servei de premsa dels Mossos d’Esquadra. La mare de la dona hospitalitzada relata que quan la policia era darrere la porta, la seva filla cridava: “Si obren, em punxaré i en sereu responsables. No aniré al carrer amb la meva filla menor i la meva mare malalta”. Així i tot, els agents van accedir a l’immoble i la mare assegura que es van abalançar sobre d’ella, la van empènyer i va caure a terra, colpejant-se el cap i perdent el coneixement. Els serveis mèdics, lamenta, no van arribar fins al cap de mitja hora.
Des del Sindicat del Raval, Joana Sales pensa que sabien que també hi vivien militants, “que som gent que fomentem l’organització i volien desarticular-la”. Sales recorda que es tracta d’un gran tenidor, Sanolda Invest SL, que té un altre edifici a Barcelona, locals comercials a diverses ciutats de l’Estat, oficines i un edifici hoteler.
El propietari de l’edifici és un gran tenidor, Sanolda Invest SL, que té un altre edifici a Barcelona, locals comercials a diverses ciutats de l’Estat, oficines i un edifici hoteler
Xoán Vázquez del sindicat de Poble-sec denuncia que la dona estava molt afectada psicològicament pel fet d’haver patit altres desnonaments abans: “El 2019 ja va patir un desnonament amb data oberta per impagament de lloguer, va estar durant molts mesos de casa a casa i va passar el confinament al sofà de la seva cunyada”. A més, treballava de cambrera i durant la pandèmia va perdre la feina, un fet que va empènyer una part de la família a marxar cap a República Dominicana, el seu país d’origen. Ja en plena pandèmia, va partir un nou desnonament al Poble-sec i finalment va entrar al bloc del Raval el mes de novembre passat. Pel sindicat, que ha emès un comunicat, “no és un cas aïllat sinó un altre cas de violència al voltant dels desnonaments, una altra agressió contra la classe treballadora, racialitzada, dones i precàries que tractem de sobreviure als nostres barris”.
D’exprés a cautelar
Quan ja vivia al número 13 del carrer Bisbe Laguarda, el 23 de novembre passat, el Sindicat d’Habitatge del Raval va denunciar un intent de “desnonament completament il·legal en ple toc de queda”. Pels Mossos no es tractava d’un “desnonament”, perquè no s’havia fet efectiva la residència. Era el que es coneix un “desnonament exprés” i la policia catalana assegura que es pot dur a terme sense ordre judicial quan hi ha denúncia del propietari i “indicis” que qui ha ocupat no hi viu, és a dir, que s’hi ha entrat fa poc. El divendres 7 de maig, però, la casuística era una altra. Malgrat que les habitants denuncien no haver rebut cap notificació, els Mossos asseguren que hi havia una ordre del jutjat de primera instància 33 de Barcelona. Es tracta d’un desnonament cautelar, que implica l’expulsió abans de la celebració del judici.
El 15 de setembre de 2020, la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, va emetre una instrucció perquè els fiscals sol·licitin als jutges mesures cautelars, per la via penal
Per fer-los efectius és clau la instrucció que va emetre, el 15 de setembre de 2020, la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, perquè els fiscals sol·licitin als jutges mesures cautelars, per la via penal. El text persegueix que els propietaris, sempre que ho hagin acreditat, recuperin l’habitatge amb celeritat i especifica que “se sol·licitarà la mesura cautelar de desallotjament i restitució de l’immoble en aquells supòsits en què s’apreciïn indicis sòlids de l’execució del delicte de violació del domicili o usurpació, i es verifiqui, a més, l’existència d’efectes perjudicials per al legítim posseïdor”.
Des del Sindicat de Barri del Poble-sec denuncien que no s’hagin aturat tots els desnonaments enmig de la pandèmia i la crisi actual. Sobre el paper, el Consell de Ministres del govern espanyol va aprovar una pròrroga de tres mesos de la moratòria de desnonaments, que caducava el 9 de maig i que hauria de donar cobertura a les famílies que acreditin vulnerabilitat econòmica causada directament per la pandèmia. Per això, a més de l’aturada efectiva de les expulsions, exigeixen un reallotjament digne i permanent per a la membre del sindicat i la seva família, i que s’aturin les mesures cautelars “de dubtosa legalitat, clarament injustes i sense gaires garanties per a les acusades”.
