Són les onze i mitja de la nit del primer dissabte de festes de la Magdalena a Castelló de la Plana. Centenars de persones gaudeixen dels concerts que el Centre Social Antifeixista La Cosa Nostra organitza cada any, en el marc de la Magdalena Combativa, el programa d’activitats paral·lel als actes de l’Ajuntament. Hi ha famílies, gent de totes les edats. De sobte, l’aire festiu i assossegat que es respira el trenca un grup d’entre vint i trenta joves. Alguns van encaputxats, altres no. Armats amb barres de ferro i fusta, comencen a agredir a qualsevol que es troba al seu pas pels voltants de la seu de La Cosa Nostra, al carrer Sant Miquel.
“Són ultres del Castelló CD”, explica a la Directa un dels testimonis presencials, militant del centre social i coneixedor dels membres que conformen la penya d’extrema dreta Frente Orellut i la seua secció “més violenta” —descriu— Fight Family Casuals Castellón. “Va ser un atac ideològic, fins i tot, potser premeditat, perquè van entrar per la boca carrer entre els carrers 9 de Març i Sant Miquel, on hi havia menys gent i després ja van arremetre contra la multitud”, defensa. El Frente Orellut, fundat en 1987 i integrat per elements d’extrema dreta, ha protagonitzat nombrosos enfrontaments al llarg de la seua trajectòria, tant amb grups ultres rivals com amb el moviment antifeixista de la Plana. En l’any 2019, l’Agrupació de Penyes Albinegres va denunciar públicament “agressions físiques, insults, menyspreu i robatoris de material” a diferents penyistes per part del Frente Orellut en un partit de futbol celebrat en Conca. En setembre de 2022, membres del Frente Orellut també estigueren presents en enfrontaments i agressions amb bats, barres de ferro i botelles contra aficionats antifeixistes de la Unió Esportiva Cornellà.
La Cosa Nostra ha comptabilitzat al voltant d’unes dotze persones agredides el passat dissabte, amb ferides de diferent consideració. El ferit més greu va haver de ser ingressat en la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l’Hospital General per un traumatisme cranial provocat per un colp amb un bat de fusta. Segons fonts del seu entorn, aquest dilluns de vesprada ja havia despertat i evolucionava favorablement: “Se li va haver d’operar d’urgència, va ser molt greu. Però ja reacciona bé, mou extremitats i intenta comunicar-se”.
“Va ser un atac ideològic, fins i tot, potser premeditat, perquè van entrar per la boca carrer entre els carrers 9 de Març i Sant Miquel, on hi havia menys gent i després ja van arremetre contra la multitud”, defensa el militant de La Cosa Nostra
El moviment antifeixista de Castelló ha informat que està recavant informació per poder identificar amb noms i cognoms els presumptes agressors. “Estem recollint testimonis i informes de lesions. A més, el company que està en l’UCI presentarà denúncia perquè s’investiguen els fets”, exposa el militant del centre social entrevistat. Fins ara, haurien pogut identificar almenys un dels ultres, Alejandro Ramírez Mendoza, membre del Frente Orellut i un dels investigats per les agressions feixistes del 9 d’octubre de 2017 que ha reconegut els fets violents i ha acceptat la condemna pactada entre les parts. Cal recordar que la suspensió de l’entrada a presó va quedar condicionada al previ pagament íntegre de les quantitats de les penes-multes, indemnitzacions i costes, el compliment de les ordres d’allunyament, la no reincidència durant un període de tres anys i l’assistència a un curs sobre drets humans.
El passat 25 de setembre, en la primera sessió del judici als ultres del 9 d’octubre, es va deixar veure a l’Audiència de València Javier Cubedo, cap del Frente Orellut i de la grada d’animació ultra del Castàlia Fondo Sur 1922. Va entrar-hi acompanyant els ultres investigats per a presenciar el judici com a públic —segon 29 del vídeo publicat per À Punt, amb sudadera granat. Junt amb ell, hi era també Diego Aixà, un altre membre del Fentre Orellut. El passat mes de juliol, Cubedo també va participar en un torneig de futbol que va organitzar Ultra Yomus, la penya d’extrema dreta del València CF, a Vilamarxant (Camp de Túria). En una fotografia, apareix junt amb Alberto Ayala de Cantalicio, líder de Juventudes Canillejas i president de quatre associacions que conformen el grup ultradretà Madrid Seguro, tal com va publicar La Sexta; Marta Femenia Perales, presidenta de Yomus; o Juan José Bermúdez Rodríguez —àlies Juan el Gordo—, líder del Frente Bokerón, grada d’animació ultra del Màlaga CF, i número u de la llista d’Alianza Nacional al Congrés dels Diputats espanyol. Al voltant d’uns setanta membres de Frente Bokerón es van desplaçar a Castelló amb motiu del partit entre el Castelló CD i el Màlaga CF celebrat en agost de 2023, i Cubedo va ser un dels seus amfitrions.
Totes les fonts entrevistades prefereixen mantenir-se en l’anonimat per no exposar-se davant la grada ultra. “Hi havia molta gent… Estàvem de festa i ens vam espantar molt. No esperàvem que de sobte apareguera eixe grup amb tanta violència”, relata una altra de les persones presents. Testimonis presencials expliquen que, de seguida, van poder organitzar-se per plantar-los cara i els van expulsar. Alhora, critiquen l’actitud dels agents de la Policia Local: “van estar monitoritzant l’espai durant tot el dia i just quan van aparèixer els nazis no estaven”. Segons ha publicat el diari local Mediterráneo, diversos testimonis van cridar al 112 només van veure passar al grup armat i, segons després, ja se sabia que hi havia una persona ferida de gravetat. “És curiós que s’alertara a Emergències i que la policia no arribara al moment, perquè havia marxat just molt pocs minuts abans”, reflexiona un dels entrevistats. També denuncia que en el moment que els ultres foren expulsats, la policia local “estava en el carrer Sant Fèlix, per on marxaren els agressors, i no els va parar, sinó que es van limitar a barrar el pas a la gent que acabava d’expulsar-los del local de la Cosa Nostra i a intentar atemorir-nos amb porres”.
Els llaços d’Antonio Ortolá amb l’extrema dreta arriben fins al punt que ha estat defensor d’Alejandro Ramírez Mendoza en una causa oberta per una presumpta agressió, diferent de la del 9 d’octubre de 2017
És aquest un dels motius pels quals el centre social antifeixista apunta al regidor de Seguretat Ciutadana, Emergències i Salut Pública i quart tinent d’alcaldia, Antonio Ortolá (Vox), com a responsable polític de l’agressió múltiple. La formació d’extrema dreta governa l’ajuntament de Castelló en coalició amb el PP, encapçalat per l’alcaldessa popular Begoña Carrasco. A més a més, qualifiquen Ortolá “d’incendiari de la violència contra tot aquell que pensa diferent, contra grups d’esquerres”. Sobre el seu assenyalament, el regidor, en el diari digital Castellón Información, ha manifestat que “són declaracions interessades que només busquen crear polèmica”; i ha advertit: “No permetrem que es pose en dubte l’esforç i dedicació d’aquest govern per millorar la seguretat”. També ha condemnat l’agressió a través de les seues xarxes: “La meua total repulsa a l’agressió violenta, el meu profund desig que tot el pes de la llei caiga sobre els agressors i, abans de res, que el lesionat es recupere com més prompte millor”, en un missatge que ha estat respost de forma contundent des del compte de La Cosa Nostra.
Antonio Ortolá i Alberto Vidal, regidor de Famílies i Comerç i Consum a l’Ajuntament de Castelló, han estat presents en la grada de l’estadi del Castàlia en companyia d’aficionats que mostraven simbologia del Frente Orellut, tal com es va poder comprovar a través d’un vídeo publicat per Vox en el seu compte d’Instagram. Ortolá també va convocar i va assistir a una concentració contra l’amnistia davant la seu del PSPV que va acabar amb violència i vandalisme per part de membres d’extrema dreta, i amb dos ultres detinguts acusats de desordres públics.
Els llaços d’Antonio Ortolá amb l’extrema dreta arriben fins al punt que ha estat defensor d’Alejandro Ramírez Mendoza en una causa oberta per una presumpta agressió, diferent de la del 9 d’octubre de 2017. “Alejandro Ramírez va partir el nas d’un cop de puny a un jove vinculat a col·lectius d’esquerres de Castelló”, ha explicat a la Directa un militant del moviment antifeixista de Castelló. Els fets s’estan investigant en els jutjats de Castelló. “És una mostra més de la connexió entre el regidor i grups d’ultradreta”, rebla l’entrevistat.
Campanya contra La Cosa Nostra
La Cosa Nostra va obrir les portes en l’any 2008 i des de llavors no ha cessat mai la seua activitat. Va nàixer de la necessitat de plantar-li cara al feixisme, així com de construir alternatives en una ciutat que creixia amb la proliferació de barris obrers. A poc a poc, i amb un treball de barri integrador, la plaça l’Ereta va deixar de ser un punt de trobada dels grupuscles d’extrema dreta de Castelló per convertir-se en un espai d’associacionisme juvenil on es donen trobada el veïnat i organitzacions per gaudir i formar-se políticament per mitjà d’una gran diversitat d’activitats.
Durant tots aquests anys ha hagut de fer front a un llarg historial de mesures polítiques contra la seua activitat. Tal com va publicar la Directa, el PP d’Alberto Fabra va obrir dos expedientes contra La Cosa Nostra, un en 2012 i un altre en 2013, per la suposada venda d’alcohol il·legal i les presumptes molèsties al veïnat per l’excés de soroll. Mitjançant la interposició de recursos, el centre social va aconseguir demostrar que la seua activitat era legal i que les acusacions eren falses. Més tard, amb l’anomenat govern del canvi, La Cosa Nostra es va haver d’enfrontar a una clausura del local durant dos mesos, dues multes de 70.000 euros, emparades en la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda popularment com a llei mordassa; l’obertura de més d’una quinzena d’expedients, i un embargament del número de compte. “Tot forma part de la campanya repressiva que van començar des de fa molts anys”, reblen.
Amb l’arribada de Vox a les institucions, el centre social ha hagut de conviure amb una campanya pública encapçalada per Ortolá contra el barri del Raval i La Cosa Nostra
Amb l’arribada de Vox a les institucions, el centre social ha hagut de conviure amb una campanya pública encapçalada per Ortolá contra el barri del Raval i La Cosa Nostra. En un vídeo publicat a l’Instagram de Vox Castelló, gravat a pocs metres de la seu de l’espai, Ortolá va criminalitzar el barri: “Hi ha drogues, delinqüència, alcohol, okupacions d’habitatges… […] L’Ajuntament no s’atreveix a portar la Policia Local o la Policia Nacional perquè haurien de fer una batuda important per la perillositat. […] Netejarem els carrers”. Tot això gravant els militants del centre social que hi van acudir per intentar desmentir les afirmacions del regidor.
A això se suma la nova ordenança municipal que regula l’ús de quatre places de la ciutat: la Major, Hort dels Corders, Maria Agustina i Isabel la Catòlica, coneguda popularment com l’Ereta, lloc de celebració d’activitats polítiques i de trobada dels moviments socials de la Plana. L’associacionisme de la capital de la Plana va titllar la mesura com un intent de “persecució política”. “Les places Major, Maria Agustina i Hort dels Corders ja tenen una normativa especial. Ara, n’han fet una nova només perquè volien afegir l’Ereta i camuflar així la prohibició de fer-hi qualsevol activitat”, van denunciar a la Directa.
La normativa estableix les festes de la Magdalena com a període exclòs de les restriccions a la plaça l’Ereta, “que queda reservada per a esdeveniments promoguts o en els quals col·labore l’Ajuntament, tal com es llegeix en l’ordenança. Per a poder organitzar la Magdalena Combativa d’enguany, des de la Cosa Nostra asseguren que van sol·licitar tots els permisos “en temps i forma”. Així i tot, agents de la Policia Local es personaren en el carrer Sant Miquel el mateix dissabte de l’agressió neonazi argumentant que no tenien autorització. “No tenim constància que ens hagen denegat els permisos, no ens ha arribat res”, manifesten des del centre social.
Per a poder organitzar la Magdalena Combativa d’enguany, des de la Cosa Nostra asseguren que van sol·licitar tots els permisos “en temps i forma”. Així i tot, agents de la Policia Local es personaren en el carrer Sant Miquel argumentant que no tenien autorització
L’intent de criminalitzar el moviment antifeixista ha arribat fins als tribunals. Vox va denunciar un militant antifeixista per un delicte d’odi i amenaces per penjar un ninot cap per avall amb “amenaces” a Santiago Abascal al ficus de la plaça Maria Agustina. L’única prova contra ell: les empremtes dactilars que es van trobar en la cinta adhesiva utilitzada per pegar una fotocòpia de la cara del líder de Vox, Santiago Abascal, en el ninot. L’acusat i el seu advocat van defensar que la imatge pegada en el ninot provenia d’un dels cartells que l’antifeixista va penjar en la porta de l’associació durant una campanya contra la classe política i que es tracta “d’un muntatge policial”. Huit mesos de presó, 500 euros en concepte de responsabilitat civil i el pagament de les costes processals ha estat la condemna imposada.
Vox també va portar davant els tribunals al col·lectiu feminista Subversives Castelló. Una activista feminista de Castelló de la Plana, vinculada a Subversives, va seure en el banc dels acusats per unes pintades de Santiago Abascal amb un tir en el front, per la qual cosa la formació d’extrema dreta l’acusava d’un presumpte delicte d’odi i amenaces a Santiago Abascal. El jutge, però, va sentenciar que no s’havia comès cap delicte.
