Màtria (Satélite K, 2020) és l’entranya de Gemma Humet feta disc, en una viva reivindicació del paper de les dones i el seu llegat.
Central al nou treball és “Ales al Vent”, on la cantautora de Terrassa cerca noves sonoritats, jugant amb l’electrònica –present a tot el disc– i frasejos que s’acosten als dels MC de rap. Un plus de contundència contextual com a porta d’entrada a l’eix argumental del disc: “Diuen que les dones no fem llinatge. I doncs, què som? Hotels dins les nostres panxes?”.
El llinatge d’Humet és latent a la senzilla “Mare”. Acompanyada només del piano, la de Terrassa despulla la seva experiència materna
La Màtria d’Humet és sòlida i, més enllà del propi bagatge, en aquesta ocasió es construeix sobre versos de Maria Mercè Marçal, Estel Solé, Roc Casagran, Mireia Calafell o Sònia Moll. I sobre el llegat del seu oncle, el també cantautor Joan Baptista Humet, de qui versiona “Solitud”, una cançó que va quedar dins un calaix per la censura del franquisme.
Però, sobretot, el llinatge d’Humet és latent a la senzilla “Mare”. Acompanyada només del piano, la de Terrassa despulla la seva experiència materna. També la de moltes altres, a qui dona veu a l’epíleg de la cançó i del disc.
