Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El masclisme i el mal

L’autora, membre de l’associació Dones Juristes, fa una reflexió sobre el sistema patriarcal i els mecanismes amb els quals ha operat al llarg de la història, i reivindica “una visió feminista del món” que faci “possible que homes i dones s’alliberin de forma conjunta i fraternal del patriarcat i construeixin un món veritablement humà”. L’article forma part d’una sèrie de col·laboracions d’opinió i anàlisi amb col·lectius socials dels Països Catalans

 

Marisa Fernández | @donesjuristes
Il·lustració de Lluís Ràfols

Tal com afirmen l’Antropologia i la Història, l’inici i la consolidació de la cultura patriarcal es remunten a principis del Neolític, i estan estretament vinculats a la consciència de la paternitat. Fins aquell moment es desconeixia el paper dels homes en la reproducció, el procés pel qual l’esperma fecunda l’òvul i dóna lloc a una vida nova; no es coneixia la relació entre coit i embaràs.

El Patriarcat es va iniciar quan l’home es va sentir una peça clau del poder de creació. L’estudi dels deu mil anys de patriarcat és particularment complex perquè opera amb estructures i estàndards de normalitat, és una dominació masculina invisibilitzada, sovint difícil de reconèixer, relacionada amb els significats que la societat atribueix a la diferència sexual i coberta d’un vel de secret i de neutralitat de gènere.

L’estudi dels deu mil anys de patriarcat és particularment complex perquè opera amb estructures i estàndards de normalitat, és una dominació masculina invisibilitzada, sovint difícil de reconèixer

Gerda Lerner, a L’Origen del Patriarcat (Katakrak, 2017), va identificar el patriarcat com una creació històrica ampliada amb el pas del temps, amb una organització i funcions que es consideren apropiades a cada sexe, expressades en valors, costums, lleis i valors socials dominants, de tal manera que l’esclavatge de les dones combina racisme i sexisme i precedeix a l’opressió de classe.

El patriarcat es perpetua creant i consolidant divisions per gènere, per origen, per ètnia, per edat, per orientació sexual, però Lerner ens diu que la classe no és una construcció diferent del gènere, sinó que es mostra en termes de gènere. Bordieu (2000) entén que la dominació masculina és el millor exemple d’un tipus de submissió que s’expressa per camins essencialment simbòlics, amb una violència de vegades invisible per les seves víctimes, fins i tot en els seus moments més explícits, i afegeix que la invisibilitat de la dominació masclista ve donada per l’habilitat del patriarcat en la transformació de la història i en la naturalització de l’arbitrarietat social; l’eficàcia del sexisme i l’opressió ha consistit a passar inadvertits a força de la seva consolidació durant mil·lennis.

Els estereotips patriarcals han presentat les dones com símbol de la naturalesa, allò irracional, allò tèrbol, emocional, contaminant, la maldat, la impulsivitat, la ignorància, però el mal és la misogínia; el masclisme és el mal, el patró, el motlle de totes les opressions.

Si com diu Angela Davis, el feminisme és la idea radical que les dones som persones, la revolta feminista no vol matisos, no hi ha culpes, no hi ha bones i males víctimes

La dominació sobre les dones es duu a terme principalment a través del control sobre la seva sexualitat i la seva capacitat reproductiva. És una opressió individual i col·lectiva, i la seva màxima expressió són les violències masclistes.

Si com diu Angela Davis, el feminisme és la idea radical que les dones som persones, la revolta feminista no vol matisos, no hi ha culpes, no hi ha bones i males víctimes; ja no ens conformen amb la indignació enfront del cas individual perquè sabem que la violència està socialment habilitada pel patriarcat.

Seguirem denunciant els abusos, el sexisme, les opressions; la impudícia i el gran frau de les paraules, de les mentides dels que ara volen parlar de violència intrafamiliar i d’excessos puntuals, perquè la violència patriarcal no és violència intrafamiliar, és violència masclista, és violència contra les dones, i seguirem anomenant, polititzant i assumint que els assassinats de dones i les agressions sexuals són crims masclistes. Seguirem escoltant les dones que han sortit a la llum per explicar les seves històries, com s’han sentit i com se senten quan han pogut recuperar la força per parlar. Seguirem lluitant contra el sexisme i l’opressió, contra la impunitat pròpia de les relacions de poder, no ens adormirem, no ens callaran.

La justícia en clau feminista vol desmantellar les condicions que fan possibles les violències; volem que la justícia sigui reparadora i no violenta, no volem participar de la escalada punitivista de la resposta neoliberal

La lluita és desigual perquè les dones hem participat durant mil·lennis en el procés de la nostra subordinació, perquè se’ns ha adoctrinat per interioritzar la inferioritat i el patriarcat ha utilitzat mètodes diferents, de l’apallissament i la mort a eines més subtils i, en últim terme, la lluita és desigual en el temps, perquè els primers passos cap a la llibertat i l’autonomia de les dones es van donar fa dos-cents anys amb la batalla per la llibertat política i el dret al vot, i el Patriarcat té deu mil anys d’història. La lluita és desigual però tenim a favor la vida, l’ètica i la veritat.

La justícia en clau feminista vol desmantellar les condicions que fan possibles les violències; volem que la justícia sigui reparadora i no violenta, no volem participar de l’escalada punitivista, de la resposta neoliberal de més càstigs a través de nous delictes fins al següent cadàver o la propera violació múltiple; volem desmantellar el sistema, fer les transformacions reals i imprescindibles per desmuntar l’entramat de violències. El patriarcat es pot canviar perquè no està determinat per la nostra biologia o naturalesa, sinó per una sèrie de construccions socials, polítiques i econòmiques.

Seguint Lerner: Només una visió feminista del món farà possible que homes i dones s’alliberin de forma conjunta i fraternal del patriarcat i construeixin un món veritablement humà.