Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

El permís que et dona permís

Les baixes menstruals impulsades des dels ministeris d’Igualtat i de la Seguretat Social espanyols dins de la reforma de la llei de l’avortament han desencadenat una polèmica emparada en arguments patriarcals que normalitzen i menystenen el dolor de les persones menstruants

/ Estefania Zorita

La regla sempre ha estat un tema tabú que se’ns ha presentat com si fos un càstig. Els processos fisiològics que acompanyen un cos femení ens els han explicat sempre acompanyats de dolor i vergonya. Això ha fet que normalitzéssim el dolor en situacions que no haurien de ser normals: la regla fa mal i un cop al mes tindràs aquest recordatori dolorós, la primera relació sexual amb penetració fa mal, un part és una experiència exclusivament dolorosa, l’alletament fa mal i és normal que el primer mes sentis dolor i tinguis clivelles, durant el climateri tindràs moltes molèsties, deixaràs de lubricar i les relacions sexuals seran doloroses…

És tan habitual que ens detallin la part dolorosa de tots aquests processos que, sovint, ens oblidem de la part plaent de cada situació (i de moltes d’altres) perquè el plaer femení continua sent avui en dia un gran tabú.

Em cenyeixo, avui, a parlar de la menstruació i de la polèmica que hi ha hagut arran de l’impuls de les baixes menstruals per part dels ministeris d’Igualtat i de la Seguretat Social del govern espanyol dins de la reforma de la llei de l’avortament.

En aquesta reforma s’incorpora la baixa laboral per a aquelles dones (no sé si la llei també recull totes les persones que menstruen) que pateixen dolors menstruals intensos i que poden ser incapacitants. En cas d’accedir a aquesta baixa, la persona podrà quedar-se a casa o flexibilitzar la seva jornada laboral. El permís seria de tres dies i, en cas de necessitar-ho, es podria prorrogar a dos dies més.

És important remarcar que és una baixa per quan es tenen dolors menstruals aguts i que poden arribar a ser incapacitants, perquè hi ha qui diu (i a mi m’ho han dit més d’una vegada en el darrer mes) que les dones mentiran per poder tenir la baixa menstrual. Aquesta afirmació (que a mi m’han comentat alguns senyors) parteix de l’aprenentatge patriarcal que la dona és mentidera. Però és el lladre qui sempre té por de ser robat.

Hi ha qui diu que les dones mentiran per poder tenir la baixa menstrual i aquesta afirmació parteix de l’aprenentatge patriarcal que la dona és mentidera

A mi em fan pena aquestes afirmacions masclistes que fan molts senyors que no saben què és tenir la regla. I són afirmacions que també venen d’algunes dones que menstruen o han menstruat, evidentment. Sabeu per què succeeix això? Perquè hem normalitzat i menyspreat tant el dolor que patim que el resolem amb una pastilla i anant per feina i perquè un altre aprenentatge patriarcal és el de la competició i el de veure’ns a nosaltres mateixes com a rivals i no com a aliades. I això fa que sigui habitual que moltes dones es comparin entre elles per menystenir l’experiència de l’altra, perquè així ens ho han ensenyat. La lluita feminista pot arribar a ser molt més forta si en lloc de menystenir-nos ens agermanéssim. Això sí, encara que hi hagi alguna dona que infravalori l’experiència de dolor que pugui tenir una altra, sempre solen ser els senyors els que posen en dubte el nostre dolor menstrual.

Menstruar pot ser una experiència que impliqui certes molèsties, però per a algunes persones implica viure-ho amb dolors molt forts, marejos, desmais, sagnats molt abundants, etcètera. I si passa això no és “normal”. Per tant, és important consultar a una especialista per valorar què està succeint. Per mi ja és inevitable recomanar que es consultin especialistes que tinguin una mirada de gènere perquè, sovint, els únics remeis que s’han imposat davant de les regles doloroses, molt doloroses o incapacitants ha estat la medicalització: antiinflamatoris i analgèsics per adormir el dolor, i també pastilles anticonceptives per “regular” la regla i reduir les molèsties.

No dic que, en alguns casos, sigui inevitable receptar algun tipus de medicació, és clar. Però per la majoria de dones que, possiblement, menstruïn un cop al mes durant tota la seva etapa fèrtil, haver de recórrer sempre a la medicació quan hi ha altres possibilitats no hauria de ser l’única mesura per la qual s’aposti.

Algunes recomanacions per les regles doloroses són parar i ser conscient del que et diu el cos. Saber que la majoria de molèsties i dolors menstruals habituals disminueixen si descansem, dormim, ens fem un massatge al ventre, aprenem a relaxar la zona pelviana, apliquem calor a la zona que ens fa mal o movem aquesta zona del cos. Sabeu què va molt bé per poder disminuir aquest dolor? La masturbació. Sí, ho heu llegit bé: masturbar-se i orgasmar és un bon remei. També donar-se el permís i el temps per poder posar en pràctica aquests remeis.

Si, malgrat fer tot això, teniu dolors que són forts, és important que visiteu una llevadora experta en cicle menstrual i que tingui perspectiva feminista. Serà en aquests casos, quan el dolor és agut i incapacitant, quan és òptim poder utilitzar la medicació o valorar si pateixes alguna malaltia que impliqui aquest dolor menstrual. Tot i això, els remeis que abans recomanava t’ajudaran a reduir una mica el dolor.

Si no es fa una bona pedagogia de què implica menstruar, de les necessitats reals de les persones que tenen la regla, i no es canvia el xip d’aquesta societat que viu per produir i consumir, algunes persones es prendran aquesta mesura com una excusa per continuar discriminant les dones i les persones que menstruen

Però vivim en una societat que no ens permet aturar-nos un moment, escoltar el cos i fer el que ens ajudarà a reduir el dolor. La societat en què vivim està regida pel capitalisme que ens vol produint la major part del temps. I si hem de produir, produir i produir… fer una pausa per disminuir el dolor que puguem estar sentint no és una opció vàlida. Aquest ritme frenètic de producció i consum ens mana que continuem treballant malgrat que ho hàgim de fer amb dolor. “No paris”, “segur que no n’hi ha per a tant”, “no et queixis”. Aquests mantres ens acompanyen i deslegitimen l’experiència corporal del dolor. És més, si no parem ni intentem reduir el dolor, aquest encara pot augmentar més i, llavors, el remei que sempre s’ha posat per davant de tot és el de la medicalització: “No paris, no escoltis el teu cos, no et relaxis, pren-te una pastilla i segueix com si res”. Aquest és un dels mandats patriarcals i de la societat de consum on vivim.

La baixa menstrual pretén ser un reconeixement d’aquest dolor, pretén explicar al món que hi ha moltes dones i persones que menstruen que pateixen i que, inclús, tenen alguna malaltia que fa que tinguin aquest dolor menstrual. Aquest és un gran pas. És ben cert que aquesta mesura, de manera aïllada, potser no desplegarà tota la utilitat que podria tenir. Sabeu per què? Perquè si no es fa una bona pedagogia de què implica menstruar, de les necessitats reals de les persones que tenen la regla, i no es canvia el xip d’aquesta societat que viu per produir i consumir, algunes persones es prendran aquesta mesura com una excusa per continuar discriminant les dones i les persones que menstruen.

Estic convençuda que si fossin els homes els qui menstruessin, la societat s’adaptaria perquè això no fos perjudicial per als seus privilegis. Però en una societat patriarcal que venera l’home blanc, cisheterosexual, adinerat, aparentment monògam, amb totes les seves capacitats físiques i mentals i que es troba en l’edat adulta, encara som les dones, les persones amb orientacions i identitats dissidents, les persones racialitzades, les que tenen diversitat funcional, la canalla i les persones en l’etapa de la vellesa, les que trenquen amb la norma monògama, etcètera, les que vivim les discriminacions.

Article publicat al número 550 publicación número 550 de la Directa

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU