Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El personal de les universitats valencianes es mobilitza per exigir un conveni col·lectiu que pose fi a la precarietat

Sindicats i personal de les cinc universitats públiques valencianes denuncien la falta d'un conveni col·lectiu que regule les seues tasques i establisca certes millores laborals, com un augment dels salaris, el reconeixement de l'antiguitat o mesures per a conciliar el treball i la vida personal. El govern del Botànic i les universitats es van comprometre a signar el conveni el passat 24 d'abril, però a hores d'ara encara no han complit la seua promesa

El personal de les universitats valencianes es mobilitza per exigir la signatura d'un conveni col·lectiu que millore les condicions laborals / Pau Beltrán

El dilluns passat, el Sindicat de treballadors i treballadores de l’ensenyament del País Valencià (STEPV), junt amb la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSI-F), Comissions Obreres (CCOO) i la Unió General de Treballadors (UGT), van convocar concentracions en les seus del govern de la Generalitat valenciana a les ciutats de Castelló, València i Alacant, amb l’objectiu d’exigir la signatura d’un conveni col·lectiu per a les treballadores de les cinc universitats públiques valencianes, la Universitat de València (UV), la d’Alacant (UA), la Miguel Hernández d’Elx (UMH), la Politècnica de València (UPV) i la Jaume I de Castelló (UJI). “Actualment, som l’única regió en tot l’Estat espanyol que no té un conveni per al personal universitari, és una vergonya”, denúncia Lara Manyes, membre de CCOO i presidenta del comité d’empresa de la Universitat de València (UV).

Els sindicats i les manifestants critiquen que el govern autonòmic del Botànic (PSPV, Compromís i Unides Podem) no està complint amb la seua promesa, ja que el passat 24 d’abril va signar un preacord amb els sindicats i les universitats on es comprometia a signar el conveni, i set mesos després encara no l’ha signat. Segons el document del preacord, “el conveni col·lectiu entrarà en vigor l’endemà de la publicació d’aquest […]. Les retribucions s’abonaran amb efectes d’1 de gener de 2019”. Així doncs, les treballadores duen quasi un any sense rebre els augments salarials ni la resta de millores que implica el conveni. Els sindicats conclouen que aquest preacord, que es va signar cinc dies abans de les eleccions autonòmiques, va ser una mesura purament electoralista. “En aquell moment, els importava poc si es podia signar o no, allò important era fer-se la foto”, assegura Vicent Julià, membre del sindicat STEPV.

El conveni inclou importants millores en les condicions laborals del personal de les universitats, com ara augments salarials, que beneficiarien sobretot als col·lectius més precaris, com són el professorat associat (el seu sou s’incrementari un 35%), personal ajudant (34%) o les ajudants de doctor (20%)

El conveni inclou importants millores en les condicions laborals del personal de les universitats, com ara augments salarials, que beneficiarien sobretot als col·lectius més precaris, com són el professorat associat (el seu sou s’incrementaria un 35%), personal ajudant (34%) o les ajudants de doctor (20%). Una altra millora important del conveni és el reconeixement de l’antiguitat dels triennis a aquests col·lectius, com es fa amb la resta de funcionariat de l’Estat. Així mateix, s’equipararien les condicions laborals entre les diferents universitats, igualant, entre altres coses, el nivell de crèdits de docència. Finalment, també hi ha millores en l’aspecte social, com ara mesures de conciliació, d’igualtat, de distribució d’horaris…, com el reconeixement de permisos de paternitat. “Hi ha companys que han sigut pares en aquests últims mesos i no han pogut gaudir d’aquesta millora que ja estava pactada”, explica Manyes.

 

Una promesa que mai arriba

Les universitats valencianes duen des de l’any 1998 sense un conveni col·lectiu que regule les condicions laborals del personal universitari. A partir de l’organització i mobilització dels diferents col·lectius i sindicats, la Generalitat i les universitats van accedir a iniciar una negociació que s’ha allargat quasi tres anys, fins que el 24 d’abril de 2019 quan es va signar un preacord on es va pactar el text del conveni, de manera que només quedava pendent la signatura formal de cadascuna de les institucions. Però, set mesos més tard, cap de les institucions ha signat encara el conveni.

La Generalitat es va comprometre a signar el conveni el passat 24 d’abril, però encara no ha complit la seua promesa |Pau Beltrán

 

La Generalitat, en un principi, va argumentar que després de les eleccions, les competències de les universitats havien canviat de conselleria, amb tots els tràmits que implica. Més endavant, van declarar que havien sorgit objeccions per part del Ministeri d’Hisenda espanyol per les pujades salarials. Tot i això, la Generalitat es va comprometre a signar el conveni en octubre, cosa que no va ocórrer. El 5 de novembre, la Conselleria d’Universitats i Recerca es va reunir amb els sindicats per comunicar-los que la partida pressupostària de huit milions d’euros, destinada a les despeses econòmiques que implicaria el conveni, havia estat autoritzada, i que Hisenda ja havia donat el vistiplau, però encara així, declaraven que la Generalitat no signaria el conveni. “El conveni s’ha de signar entre els centres i els empleats. Són les universitats les que han de signar amb els sindicats”, asseguren des de la Conselleria.

D’altra banda, els sindicats i les universitats consideren que sí que l’ha de signar l’administració, “perquè ha de ser la garant normativa i financera de la seua aplicació”. Per a Manyes, “des d’un principi no tenien cap intenció de signar-lo i simplement ho estaven allargant amb excuses”. Davant d’aquesta situació, les afectades van convocar concentracions els dies 6 de novembre i 9 de desembre a les portes de les seus dels governs de les tres ciutats per a exigir la immediata signatura del conveni.

Des dels rectorats de les universitats han declarat que no han signat el conveni, perquè “necessiten l’autorització de la Generalitat, tant per qüestions fiscals com perquè han de tindre assegurat el finançament necessari”. En el cas de la UV, s’han mostrat més favorables a la signatura, la qual cosa pot ser deguda, segons Julià, a què “el conflicte amb el professorat associat en aquesta universitat és més fort”. Des del rectorat asseguren que s’ha sol·licitat “en reiterades ocasions la signatura del conveni per part la Generalitat”. Tot i això, Julià considera que els equips rectorals tenen part de culpa, ja que “han sigut incapaços de proposar solucions que desencallen tota aquesta situació”. Per la seua part, els sindicats declaren que s’estan preparant mobilitzacions en les portes dels rectorats de les universitats, sobretot en aquelles on són més reticents al conveni, com és la UPV. “Estem tractant que es torne a reunir el ple de la taula de negociació, per a entendre què està passant, ja que les declaracions per part de la Generalitat i de les universitats són contradictòries”, assegura Julià.

 

Millores importants, però no suficients

El col·lectiu de professorat associat, un dels més precaris de les universitats, és el que es veuria més beneficiat amb el conveni, ja que veuria augmentat el seu salari en un 35% de mitja. Tot i això, “un 35% segueix sent poc”, lamenta Sílvia Díaz, presidenta de l’Associació de Professorat Associat de la UPV. “Passarem de cobrar 230 euros a 260 al mes, que no és res en comparació als sous dels professors universitaris contractats. No és ni de lluny el que nosaltres estem demanant”, detalla. Segons dades estimades per aquesta associació, el professorat associat cobreix aproximadament un 25% de les hores de docència, i no cobren les hores de preparació de les classes, correcció d’exàmens… Comptant aquestes hores, estimen que cobren de mitja entre cinc i sis euros l’hora. “Estem cobrant misèria pel treball que fem”, denúncia Díaz.

Tot i que el conveni no és totalment satisfactori, inclou algunes de les reivindicacions del col·lectiu, com ara que es permeten contractes de duració major a tres mesos; el reconeixement de l’antiguitat dels triennis, que fins ara només es cobraven en algunes universitats; i uns criteris comuns de no renovació a totes les universitats, públics i transparents, per a evitar acomiadaments fraudulents. “Actualment, cada departament té les seues normes i va acomiadant a qui l’interesse”, conclou Díaz.

Articles relacionats