Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El plaer de tornar-hi

/ Arxiu
Ovidi Montllor està de moda. Mai ha deixat de ser un artista de referència, però els darrers anys tornen a aparèixer noves artistes que decideixen revisar-lo. Potser un dels retorns de millor factura és a Petita festa (Satélite K, 2018), de la mà de Gemma Humet i Toti Soler. El gust a la guitarra de Toti Soler, etern acompanyant del cantautor d’Alcoi, és –com gairebé sempre ho són els originals– el millor embolcall perquè la jove cantautora catalana desplegui les seves versions.

Ho fa amb mestria i respecte. Encara que distanciada de la delicadesa i suavitat habitual en ella, Humet s’adapta a la perfecció al registre més directe i contundent que reclamen les cançons d’Ovidi. És la plasmació, és clar, de l’estreta col·laboració a sobre els escenaris que ha teixit amb Soler els darrers anys.

Més enllà de les versions del cantautor alcoià, el repertori del disc recull dues cançons iniciàtiques de Soler, “Petita festa” i “Liebeslied”. Aquesta darrera, una adaptació del poeta Vinyoli –que és present també en tres cançons més, musicades pel pare de Toti Soler, Jordi Soler Bachs. La secció poètica la conclouen “Penyora d’amor”, de Papasseït; “Lluna de porcellana”, de Maria Mercè Marçal; “Fins a la fi del temps”, d’Ewan McColl, i “El teu nom”, de Sílvia Amigó.

Finalment, Humet i Soler afegeixen al disc quatre adaptacions al català de referents de la cançó francesa com Léo Ferré, Boris Vian, George Brassens i Jacques Brel. Retorns a les arrels que prenen noves dimensions.

 

Article publicat al número 466 publicación número 466 de la Directa

Música

'Petita festa'
Gemma Humet i Toti Soler
Satélite K