Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

El port d'Alacant projecta convertir el far del cap de l'Horta en un restaurant de luxe

L'empresa Restaura Gestión Forty SL, adjudicatària de la concessió, s'ha trobat amb l'oposició d'una trentena de col·lectius ecologistes i veïnals que defensen l'ús públic i cultural del senyalitzador marítim, declarat bé d’interés cultural (BIC). Aquesta societat mercantil, que gestiona una desena de locals al sud del territori, ja va ser denunciada per excedir els nivells sonors permesos, mancar de llicència i ocupar l’entorn d’una torre declarada BIC i convertida en restaurant de luxe

L'Ajuntament d'Alacant i l'Autoritat Portuària pretenen convertir el far del cap de l'Horta, de gestió pública, en un restaurant de luxe / Blanca Sendón

El far del cap de l’Horta està situat en un dels pocs entorns naturals de la comarca del Camp d’Alacant en què no s’ha sucumbit a la febre de la rajola. Dunes fòssils, piscines naturals i xicotetes cales encara romanen verges, però amenaçades per la pressió urbanística i turística que caracteritza el litoral. Passejant pel barri del cap de l’Horta, tots els carrers segueixen el mateix patró de xalets i restaurants, l’essència que, segons l’empresariat del sector turístic, defineix “la zona més exclusiva de la Costa Blanca” –nom encunyat per a la franja costanera mediterrània que compren el sud del territori. La construcció d’un nou restaurant de luxe per part d’una empresa privada, aquesta vegada en el mateix far del cap, ha fet saltar les alarmes entre els col·lectius veïnals i ecologistes, que exigeixen aturar qualsevol nova construcció especulativa i recuperar l’espai natural que l’envolta.

El far, inaugurat l’any 1856 i declarat bé d’interés cultural (BIC) en 1997, pertany a Ports de l’Estat, però queda adscrit a l’Autoritat Portuària d’Alacant (APA), entitat pública presidida per Juan Antonio Gisbert García, exdirector general de la Caixa d’Estalvis del Mediterrani (la CAM) i de Caixa Rural. El passat mes d’abril, encara en ple estat d’alarma per la situació d’emergència sanitària, el consell d’administració de l’APA va convocar el concurs públic per a iniciar els tràmits de l’adjudicació del contracte de la reforma i l’explotació del monument del far –que encara es troba en funcionament–, amb l’objectiu de “destinar-lo a serveis d’hostaleria”. De les cinc empreses de restauració que aspiraven a la concessió, prevista per a quinze anys prorrogables a cinc més, la proposta més ben valorada va ser la del grup Restaura Gestión Forty SL, gestionat per l’empresari Antonio Deogracias García Hinarejos.

El 22 d’octubre es va convocar una concentració en rebuig a la construcció del restaurant |Blanca Sendón

 

La família d’empresaris García Hinarejos posseeix una desena de restaurants de luxe en el sud del País Valencià. Entre aquests destaca Torre Mauro, ja que la seua ubicació tampoc va estar exempta de polèmica. Està situat en la torre Ansaldo, un baluard defensiu de l’Horta alacantina declarat també bé d’interés cultural, que, tal com recorda Miguel Ángel Pavón, membre de l’Associació d’Amics dels Aiguamolls del Sud, “l’empresa no va respectar”. “Va dur a terme actuacions –continua– que van suposar una greu agressió, com l’alçament de noves estructures i l’eliminació dels jardins que envoltaven la torre”; unes actuacions que han derivat en denúncies. L’any 2014, la Regidoria d’Urbanisme d’Alacant va decretar el cessament de l’activitat en la terrassa del restaurant per excés de soroll i per la manca d’un informe de la Conselleria de Cultura. Un any més tard, s’obria una investigació a Torre Mauro per desobeir el consistori i reobrir la terrassa; i en 2017, després que els propietaris interposaren un recurs contra el tancament i una multa de 42.000 euros, el jutjat contenciós administratiu número 3 d’Alacant va ratificar la clausura de les instal·lacions exteriors per “excedir els nivells sonors permesos”, mancar de llicència i ocupar l’entorn d’un monument declarat BIC.

Sectors ecologistes denuncien que l’empresa concessionària també podria incórrer en un delicte contra el patrimoni històric, ja que la memòria del projecte preveu demolir les particions interiors

En el cas del far, que compta amb diversos edificis annexos –dos habitatges, un garatge i un magatzem–, sectors ecologistes denuncien que l’empresa concessionària també podria incórrer en un delicte contra el patrimoni històric, ja que, tal com es llegeix en la memòria del projecte, es pretenen tombar les particions interiors de l’edifici destinat als dos habitatges “per a transformar-lo en restaurant i generar un espai completament diàfan”. A més a més, s’excavarà “un canal soterrat fins a l’entrada del recinte del far per a allotjar totes les canalitzacions i escomeses necessàries per a l’ús hoteler”. “Cal anar amb compte, perquè poden aparéixer construccions arqueològiques i ni l’empresa ni el port ho estan tenint en compte”, adverteix Pavón.


Un restaurant de luxe en un entorn protegit

Els catorze quilòmetres de costa verge entre la platja de l’Almadrava i la platja del Campello suposen un dels espais de més valor mediambiental de les comarques d’Alacant. Des de l’any 2007, una part del vessant marítim forma part de la Xarxa Natura 2000, en estar catalogat com a lloc d’interés comunitari (LIC), que engloba praderies submarines de posidònia i una microreserva de flora amb espècies autòctones, com la sempreviva alacantina (Limonium furfuraceum) o el fenoll marí (Crithmum maritimum). Així mateix, la façana costanera del cap es troba protegida pel Pla d’acció Territorial d’infraestructura verda del litoral (Pativel) de la Generalitat Valenciana, aprovat en maig de 2018 amb l’objectiu de protegir i conservar els espais litorals. Per a Ane Ferreiro, arquitecta i membre de l’associació Salvem el nostre Patrimoni, resulta “importantíssim” conservar aquesta zona “per l’ecosistema que sobreviu”. “El restaurant augmentarà la pressió sobre l’àrea. Hi haurà més turistes, més cotxes, i les zones verdes es convertiran en terrasses”, rebla amb rotunditat.

La proximitat del restaurant projectat a restes arqueològiques que daten del Neolític també ha generat malestar entre el veïnat |Blanca Sendón

 

La proximitat del restaurant projectat a restes arqueològiques que daten del Neolític també ha generat malestar entre el veïnat. En l’entorn del mateix cap de l’Horta fins a la serra d’Orgegia, recorrent la platja de l’Albufereta, la serra Grossa i els terrenys del que antigament va ser l’horta d’Alacant, s’han documentat “restes d’edificacions, algunes dels primers assentaments d’humans i altres de la Guerra Civil”, explica Pavón, qui també fa referència a les sis fitxes del catàleg de proteccions d’Alacant que preserven aquesta zona pel seu valor cultural, paisatgístic, arqueològic, natural i ambiental. “Tenint en compte totes aquestes característiques i el treball de protecció que s’ha fet, destinar el far a un ús privat i lucratiu ens sembla molt poc adequat”, afegeix l’ecologista.

En el document de presentació del projecte de rehabilitació i explotació del far, l’empresa adjudicatària passa de puntetes totes aquestes qüestions ambientals, culturals i patrimonials. Només es fa referència a la protecció dels jaciments arqueològics “mitjançant un tancat de fusta […] per evitar-ne l’accés” i la creació “d’un jardí botànic amb la fauna autòctona” perquè puguen organitzar-se dues visites guiades gratuïtes cada setmana. Tanmateix, els impulsors desconeixen quines espècies de flora i fauna habiten l’entorn del far. “Cap de les espècies del gènere Limonium citades estan presents en el cap […]. D’altra banda, es mencionen tres aus que en absolut són representatives de l’avifauna vinculada al cap”, es llegeix en les al·legacions presentades –de les quals només s’ha estimat l’al·legació que denunciava l’interés de l’empresa a introduir espècies exòtiques en l’entorn del senyalitzador marítim.

Des de l’associació de veïns i veïnes del Cap, defensen encetar un procés de participació ciutadana amb què es puga debatre el futur del far

Des de l’associació de veïns i veïnes del Cap, defensen encetar un procés de participació ciutadana amb què es puga debatre el futur del far. “Nosaltres tenim diverses propostes, totes d’interés públic”, subratlla Carlota Badia, presidenta de l’associació. Entre aquestes, destaca la creació d’un espai on l’estudiantat de Biologia i Ciències del Mar de la Universitat d’Alacant puga estudiar l’entorn marí, la creació d’una sala d’exposicions o la rehabilitació del far com a centre d’interpretació ambiental, tal com es va fer amb els de Xàbia (Marina Alta) i el de l’Albir (Marina Baixa). Segons assegura Badia, durant els darrers mesos, han mantingut reunions amb l’Ajuntament d’Alacant, en mans de l’alcalde Luis Barcala (PP), qui ha rebutjat totes les iniciatives presentades. “Ens han dit que no a tot, al·legant que el consistori tenia els seus propis edificis per a les propostes que defensàvem”, critica.

El 29 d’octubre, dos dies després que el Butlletí Oficial de l’Estat espanyol (BOE) publicara la resolució de l’atorgament de la concessió a Restaura Gestión Forty SL, en el ple de l’Ajuntament, Unides Podem també presentava una proposta per a convertir el far d’Alacant en un centre d’interpretació de caràcter públic, una iniciativa que va ser tombada amb els vots en contra del bipartit governant (PP i Ciutadans) i de Vox. En aquesta línia, Ferreiro es pregunta per què la mateixa Autoritat Portuària no promou l’ús públic i cultural del far: “Els diners sempre estan pel mig. L’Autoritat Portuària cobrarà un cànon per la concessió, però tampoc és un projecte molt gran”.


Les ecologistes alerten de la contaminació

La contaminació acústica i lumínica és un altre dels aspectes que preocupa al veïnat i les ecologistes. En la memòria del projecte, quant al soroll i l’impacte lumínic, l’empresa només preveu, respectivament, invertir en “la millor solució constructiva que ajude a reduir qualsevol soroll” i “utilitzar llum ambient en l’exterior, respectant la relació de llums perquè el far marítim puga realitzar la seua funció”. No obstant això, els col·lectius consideren que aquestes actuacions són “totalment insuficients”. “Ja hi ha centenars de restaurants en el cap i en la platja de Sant Joan, per tant, l’únic que farà és agreujar la contaminació acústica i lumínica”, subratlla Pavón.

Des de Salvem el nostre Patrimoni asseguren que el que més els preocupa és la gestió dels residus, els quals podrien acabar en la mar, tal com va ocórrer amb l’activitat hostalera de la família Cervera a l’illa de Benidorm

Amb tot, des de Salvem el nostre Patrimoni asseguren que el que més els preocupa és la gestió dels residus, els quals podrien acabar en la mar, tal com va ocórrer amb l’activitat hostalera de la família Cervera a l’illa de Benidorm. En la memòria, l’empresa només especifica que presentarà “la millor solució per a atendre les necessitats de l’activitat”, una previsió que les ecologistes no veuen amb bons ulls. “Les explicacions sobre la gestió de residus no són suficients per a una zona amb un BIC i un LIC”, opina Ferreiro, qui denuncia que no s’ha realitzat cap estudi d’impacte ambiental.

Amb el vistiplau de l’Autoritat Portuària i la concessió administrativa atorgada, ara, la posada en marxa del restaurant queda condicionada al fet que l’Ajuntament d’Alacant concedisca a l’empresa els permisos municipals d’obra i activitat, als quals caldrà afegir un informe de compatibilitat de la Conselleria de Cultura, en tractar-se d’un edifici declarat BIC. Des del departament de premsa d’aquesta conselleria han contestat a la Directa que estan a l’espera que les autoritats portuàries “faciliten l’entrada [al far] per a emetre l’informe”. Les ecologistes, que han anunciat que recorreran la llicència d’obres, també exigeixen el pronunciament de la Conselleria de Transició Ecològica, dirigida per Mireia Mollà (Compromís), la qual “hauria d’estudiar si és necessària una declaració d’impacte ambiental (DIA)”, conclou Pavón. Aquest mitjà s’ha posat en contacte amb la conselleria de Mollà, però en el moment de publicar la notícia les explicacions sol·licitades no havien arribat.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU