El Tribunal de les facultats d’investigació (Investigatory Powers Tribunal o IPT, per les seves sigles en anglès), un organisme dedicat a investigar les queixes relatives a abusos comesos per organismes públics britànics, va dictaminar, el setembre de 2021, que una l’operació secreta de la policia britànica havia vulnerat fins a cinc drets fonamentals de l’activista Kate Wilson: dret a no patir tractes inhumans o degradants, dret al respecte a la vida privada i familiar, dret a la no discriminació per raons de gènere, dret a la llibertat d’expressió i dret a la llibertat d’associació. Tot plegat, “un abús de primer ordre”, pel qual es va indemnitzar a la demandant amb més de 200.000 lliures, uns 227.000 euros.
Per establir el seu dictamen, el tribunal britànic va tenir en compte el fet que Kennedy –que va mantenir una relació sexeafectiva amb Wilson durant dos anys– no va revelar mai a l’activista que ell era un oficial de policia que tenia la missió d’espiar-la a ella i als grups polítics on militava o simpatitzava. Wilson no va conèixer la identitat real de l’agent fins a l’any 2010, quan un grup d’activistes la va fer pública iniciant un dels majors escàndols que ha afectat els cossos de seguretat britànics.
El cas, batejat a la Gran Bretanya amb el nom de Spycops Scandal, va acabar revelant que, des de 1968, la policia britànica havia dut a terme una operació secreta on cent quaranta agents encoberts van espiar més de mil grups polítics. Una vigilància dirigida de manera aclaparadora als grups progressistes i d’esquerra que desafiaven l’statu quo, tal com demostra el fet que, en quatre dècades, només tres grups d’extrema dreta van ser els protagonistes de les infiltracions.
Al llarg dels darrers anys, s’ha pogut establir que, de la mateixa manera que ho va fer Mark Kennedy, almenys vint dels agents encoberts van enganyar les dones amb qui havien mantingut relacions íntimes arribant, en diversos casos, a tenir fills amb les activistes.
Un passaport a la guantera
Dónal O’Driscoll, cofundador de l’organització antirepressiva Undercover Research Group, explica que la història “comença anys enrere amb un seguit de sospites sobre amics que havien estat molt propers i que, de cop i volta, havien desaparegut totalment. Una persona que havia sigut un dels teus millors amics –o en algunes ocasions, el teu amant o parella– s’havia esfumat”. L’investigador relata que “no sabíem per què, però, instintivament, sentíem que alguna cosa no anava bé. Al llarg del temps, alguna gent havia tingut dubtes sobre determinades persones, però no ho havia expressat obertament per la por a crear paranoia dins els col·lectius o a assenyalar persones que, potser, en realitat, eren honestes”.
Almenys vint agents encoberts de la policia britànica van mantenir relacions íntimes, arribant a tenir fills en alguns casos
Les coses van canviar quan, l’any 2011, la companya d’un suposat militant fins aleshores conegut com a Mark Stone va trobar a la guantera de la seva furgoneta un passaport a nom de Mark Kennedy. “A partir d’aquest nom es va començar a buscar informació i va aparèixer documentació judicial que certificava que es tractava d’un agent de la policia”, relata O’Driscoll.
Superar el xoc i passar a l’acció
“Al principi –explica el cofundador d’Undercover Research Group– ens vam quedar de pedra. Jo mateix, que el coneixia prou bé, vaig haver d’assimilar que Mark era un policia. El que ens va sobtar més a totes és que aquella persona no era algú que fos proper o orbités al voltant dels moviments, sinó que era algú que hi estava implicat fins al fons. A més, era una persona que havia mantingut un munt de relacions, que havia estat a les nostres cases, que havia consumit drogues amb alguna gent… Era algú que no podia haver-se endinsat més profundament en les nostres vides”.
Diversos col·lectius exigeixen que es publiquin tots els expedients i tots els informes relatius a les persones espiades durant anys
Superat el xoc inicial, els moviments socials i polítics britànics van començar a organitzar-se: “La nostra prioritat era donar suport i acompanyar les nostres companyes i, al llarg dels següents mesos, es van anar creant diverses organitzacions amb aquest objectiu”. La primera va ser Policies infiltrats fora de les nostres vides (Police Spies Out of Lives), que agrupa les dones afectades que van decidir presentar demandes per la via civil. Després, un conjunt d’organitzacions de diverses sensibilitats polítiques van organitzar la Campanya contra la vigilància policial (Campaign Opposing Police Surveillance o COPS pel seu acrònim en anglès) i, finalment, es va constituir el Grup d’investigació sobre infiltracions policials (Undercover Research Group). Totes tres continuen funcionant el dia d’avui.
Acabar amb la policia política
Per Kate Wilson, membre de Policies infiltrats fora de les nostres vides, la finalitat última d’aquest conjunt d’entitats és “que es reconegui que aquesta enorme operació il·legal executada per una policia política al llarg de tants anys només pot ser pròpia d’un estat autoritari i, per tant, està del tot fora de lloc i no hauria d’haver ocorregut mai”. A més, des dels col·lectius exigeixen que es facin públics tots els expedients i tots els informes relatius a les persones que “volen saber fins a quin punt les activitats dels agents encoberts van infiltrar-se, manipular i afectar les seves vides i les seves activitats polítiques”. Segons Wilson, els processos judicials contra l’Estat són “complexos, llargs i desgastants”, però recalca que “el que hem aconseguit destapar en aquests deu anys sobre les pràctiques i les motivacions de la policia són la tasca antiautoritària més efectiva en la que he pogut participar en tota una vida de militància”.
