Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El reclam d'un pla d'evacuació s'enfronta al silenci mediàtic tres mesos després de l'explosió a la petroquímica de Tarragona

Han passat tres mesos des de l'explosió d'IQOXE al polígon Sud del complex industrial tarragoní, que va deixar tres persones mortes i set ferides. Avui dia, el cas segueix sota secret de sumari i paralitzat a causa de l’aturada d’activitats del sector judicial per la pandèmia del coronavirus

Instal·lacions de l'empresa IQOXE afectades per l'explosió del dia 14 de gener / Àngel Monlleó

Quarts de set de la tarda del dimarts 14 de gener de 2020 a la petroquímica de Tarragona. Una forta explosió envoltada d’enormes flames sorprèn els veïns dels barris del voltant del polígon sud, situat entre la Canonja i Tarragona. Es tracta d’una planta d’Indústrias Químicas del Óxido de Etileno (IQOXE). La deflagració deixa un balanç de tres morts i set ferits. Han passat tres mesos des d’aquell fatídic dia, però amb prou feines se n’ha tornat a parlar. El temporal Glòria i la pandèmia de la COVID-19 han tret el lloc a un dels accidents més greus que ha viscut la indústria petroquímica catalana. “La primera setmana hi va haver molt moviment a escala mediàtica i hi va haver molts moviments també de les institucions, ens va convocar la Generalitat per recollir impressions…”, recorda Adrià Pallejà, portaveu de la plataforma Cel Net. Això no obstant, diu, “ara no hem tingut més notícies”.

Si bé es van engegar diferents iniciatives governamentals, algunes s’han hagut d’ajornar a causa de la pandèmia de la COVID-19. És el cas, per exemple, de la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Tarragona, que ha acordat posposar el plenari monogràfic “Prevenció, seguretat, salut i futur de la indústria química”, que s’havia de celebrar el 13 de maig. És en aquesta reunió que estava previst debatre sobre l’explosió d’IQOXE.

La presidenta de l’associació de veïns de Bonavista remarca que “hi ha asseguradores privades de veïns que encara ara, tres mesos més tard, no els han respost”

Per a Loli Gutierrez, presidenta de l’Associació de Veïns de Bonavista, –el barri tarragoní més proper a la fàbrica– “després de tres mesos, en l’únic que s’ha avançat, i estem molt contents, és amb la indemnització per part d’IQOXE a les persones que no tenen assegurança privada i que es van veure afectades per l’explosió”. Gutierrez recorda que en un primer moment “vivien amb incertesa” i fins i tot es van plantejar emprendre accions legals i judicials però ara han fet “un pas enrere”. “Veiem que la intenció d’IQOXE és bona i que l’assegurança de l’empresa ho està pagant tot”, matisa Gutierrez. No obstant això, la presidenta de l’associació de veïns de Bonavista remarca que “hi ha asseguradores privades de veïns que encara ara, tres mesos més tard, no els han respost”.


El veïnat reclama un pla d’evacuació i de seguretat

Un dels principals i més urgents reclams del veïnat dels voltants del polígon sud, on se situa la planta sinistrada d’IQOXE, com és el barri de Bonavista, és “la seguretat al barri”. “Ens hem estat manifestant i lluitant i ho seguirem fent”, assegura Loli Gutiérrez. Des de l’associació de veïns reclamen “un pla d’emergència i d’evacuació específic pel barri que els doni seguretat” per si un incident semblant torna a ocórrer. Per això reclamen una formació específica per saber què han de fer. “El que va passar va ser molt fort: no hem sortit d’una que ja en tenim una altra a sobre”, lamenta Gutiérrez en relació amb el confinament a causa de la pandèmia de la COVID-19. “La gent està molt afectada encara i el confinament perjudica molt l’estat d’ansietat dels veïns”, explica. A més, es mostra preocupada pel fet que si tornés a haver-hi un accident, “la majoria de veïns no sabrien què han de fer”.

No opinen el mateix des de l’Ajuntament de la Canonja, el municipi situat a tocar del nucli tarragoní de Bonavista i on es troben les instal·lacions de la indústria. En declaracions telefòniques asseguren que “els veïns no estan preocupats per l’explosió d’IQOXE. Ara, amb el panorama que tenim [en relació amb el coronavirus], no es respira inquietud per aquest tema”, i es mostren “sorpresos” per les preguntes relatives a l’explosió de fa tres mesos. Asseguren que ara mateix es troba “tot parat” i esperen que “tot continuï així perquè només ens faltaria això ara”.

Des de l’Ajuntament de la Canonja afirmen que IQOXE segueix produint en les instal·lacions que no van quedar afectades per l’explosió

Des de l’Ajuntament de la Canonja afirmen que IQOXE segueix produint en les instal·lacions que no van quedar afectades per l’explosió. L’episodi va suposar l’obertura d’una investigació judicial que va portar als Mossos d’Esquadra a escorcollar tant la factoria de la Canonja com de l’empresa PlastiVerd al Prat de Llobregat que pertany a la mateixa matriu empresarial. El cas es troba sota secret de sumari i paralitzat a causa de l’aturada d’activitats del sector judicial a causa de la pandèmia del coronavirus.

Per la seva banda, pocs dies després de l’episodi, el Síndic de Greuges va iniciar una actuació d’ofici que segueix oberta per tal de fer un seguit de recomanacions de cara al futur a administracions i empreses del sector. Igualment, la mateixa IQOXE va anunciar una investigació interna per determinar les causes de l’accident i va encarregar un estudi a l’Institut Químic de Sarrià (IQS). Tot i que la corporació química va afirmar que el procediment es duria a terme amb “total independència i imparcialitat”, IQOXE forma part del conjunt d’empreses que formen la Fundación Empresas IQS. Aquesta fundació, segons explicava el Diari de Tarragona, té la funció de “subministrar suport financer a alumnes avantatjats, a la millora de l’activitat docent i investigadora i a l’adequació i ampliació de les instal·lacions”.


Les mancances en la gestió reactiven el PLASEQCAT

Tot i les poques accions que s’han concretat, una de les mesures que sí que ha entrat en vigor durant aquests tres mesos posteriors a l’accident, és l’actualització i posada en marxa del Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Tarragona (PLASEQTA). Aquest marc d’actuació va funcionar en paral·lel amb PLASEQCAT -el pla d’emergències a escala catalana- fins a l’any 2005 quan el primer Govern tripartit liderat per Pasqual Maragall va integrar el PLASEQTA en l’estructura del PLASEQCAT, centralitzant les qüestions relatives a les emergències a Barcelona. Arran de l’accident, consistoris, associacions i moviments socials van reclamar al conseller d’Interior, Miquel Buch, la reactivació del PLASEQTA. El nou pla arribava el 10 de març de 2020 i donava “entitat pròpia i plena autonomia” al territori del Camp en matèria d’emergències establint “les accions que cal desenvolupar per evitar l’afectació a la població en cas d’incident o accident en els establiments industrials que manipulen substàncies perilloses”.

Després de l’accident a la planta d’IQOXE van ser diverses les veus que van denunciar un mal funcionament del PLASEQCAT, ja que no s’havien activat les alarmes per alertar a la població de la necessitat de quedar-se confinada a les seves llars. La raó que es va donar en aquell moment va ser que el gas emès per l’explosió no presentava components tòxics. Malgrat tot, aquesta qüestió posteriorment va ser objecte de nombrosos debats i va suposar que la indústria, les administracions i les veus ecologistes coincidissin en la necessitat d’actualitzar el PLASEQCAT i recuperar el PLASEQTA.

Tot i que el procediment intern no ha variat, el nou pla suposa la posada en marxa de les sirenes “en cas d’activació del PLASEQTA en fase d’emergència” i el consegüent “ordre de confinament” per a la població que es trobi en la “zona d’afectació”, segons consta en el document de Protecció Civil. Així mateix, el document també preveu les diverses fases del PLASEQTA i les mesures d’actuació en cada cas per part de les empreses, dels equips d’emergència, les autoritats i la població. El Pla també preveu, en un període de quatre anys (2020-2023), la instal·lació d’elements de detecció portàtils, una xarxa de sensors perimetrals als voltants dels polígons Nord i Sud, sistemes d’avís a la població i tasques de pedagogia i formació a les institucions competents i a la població.


Nous accidents a la petroquímica

En les darreres setmanes, el PLASEQTA s’ha activat diverses vegades tot i que no ha estat necessari evacuar a la població. A la planta de Dow Chemical Ibérica el passat 3 d’abril es va produir una fuita de Paratherm, un tipus d’oli, que va generar concentració d’un fum blanc i pel qual els treballadors de la planta van ser confinats preventivament i es va activar en fase d’alerta el Pla d’emergències químiques.

 

A finals de febrer, el dia 20, va haver-hi un altre ensurt al polígon químic nord de Tarragona per una elevada concentració de gas a les instal·lacions de Repsol a la Pobla de Mafumet, al polígon Nord. Això va fer activar en fase d’alerta el pla d’emergència PLASEQCAT durant tres hores i es va ordenar el confinament preventiu de l’institut de Constantí, fins que es va descartar que el gas fos tòxic.

Per Adrià Pallejà, membre de la plataforma Cel Net, l’explosió de la petroquímica va ser un incident “de gran magnitud que va fer d’altaveu, però incidents ja n’hi havia hagut anteriorment, és una cosa periòdica”, critica. Per això reclama que “fins que no es prenguin mesures des de la mateixa indústria que portin a millorar sistemes de seguretat i de regulació, entenem que la situació continuarà com l’actual, per això cal una gran auditoria”.


IQOXE
 segueix produint

Passats tres mesos de l’episodi, la planta d’IQOXE tan sols ha pogut reprendre una part de la seva activitat. Aquesta qüestió ha suposat afectacions a diversos nivells més enllà de l’àmbit laboral. IQOXE és l’única firma que produeix òxid d’etilè a tot l’Estat, de manera que l’explosió a la planta de la Canonja ha deixat sense subministrament la majoria de companyies del Complex Petroquímic de Tarragona. Aquest component, és, a més d’altament perillós per la seva inflamabilitat, reactivitat i toxicitat, bàsic per produir plàstics, anticongelants, insecticides i pesticides, i ha fet que empreses transnacionals com Repsol comprin el producte a empreses franceses i que la substància arribi cada setmana per carretera a través de nou camions cisterna.

L’empresa que forma part del Grup Cristian Lay i que està controlada per Ricardo Leal ha iniciat un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) que afecta de manera rotativa a 55 dels 107 treballadors de la planta

Paral·lelament, l’empresa que forma part del Grup Cristian Lay i que està controlada per Ricardo Leal ha iniciat un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) que afecta de manera rotativa a 55 dels 107 treballadors de la planta. Aquesta mesura, acordada entre els sindicats i el Comitè d’Empresa, té una durada màxima d’un any i afectarà de manera simultània a fins a 37 treballadors per tal de poder garantir el funcionament de les instal·lacions.

Tot plegat, en el context d’una empresa que és propietat de Ricardo Leal Cordobés, empresari extremeny que, segons El Mundo, ocupa la posició 177 en la classificació de grans fortunes de l’Estat espanyol acumulant un patrimoni personal de 280 milions d’euros. Alhora, la matriu del grup de què forma part IQOXE és l’empresa Cristian Lay, un conglomerat que controla en l’actualitat fins a 27 societats en sectors com l’energia, les químiques o l’agricultura amb un volum de negoci anual proper als 500 milions d’euros.

L’accident del passat 14 de gener suposava el colofó d’anys d’incompliments en matèria de seguretat laboral i de paràmetres mediambientals. De fet, el Departament de Treball de la Generalitat va obrir quatre expedients a l’empresa entre 2015 i 2017 i en va anunciar l’obertura de dos més després de l’accident per qüestions relacionades amb la manca de seguretat laboral, unes condicions de treball inadequades, falta de formació a la plantilla i per la no actualització de l’avaluació de riscos laborals. La suma de les diverses multes ascendia a 17.450 euros i en tots els casos la decisió va ser recorreguda per l’empresa a la justícia. El jutge, però, es va pronunciar a favor de la decisió de l’administració.

En la mateixa línia, la situació monopolística pel que fa a la producció va portar a la firma a cometre irregularitats almenys en una ocasió. Segons explicava el Diari AraIQOXE va produir durant el 2015 una quantitat d’òxid d’etilè superior a l’autoritzada. Aquesta acció va suposar l’obertura d’un expedient per part del departament de Territori i Sostenibilitat però no va tenir cap càrrega econòmica per l’empori. Durant el mateix any, la planta va rebre una nova sanció de 20.000 euros del mateix departament per incompliment de la normativa mediambiental per no haver fet els controls i mesuraments de les emissions contaminants en el termini establert. En aquell cas, l’empresa va abonar finalment 18.000 euros a les arques públiques, ja que va ser bonificada per haver fet de forma ràpida la transacció.

90 dies després de l’explosió, IQOXE continua a la corda fluixa tot i el silenci. Amb una investigació judicial en marxa i sense una data oficial per reprendre l’activitat per complet, l’empresa i tot el sector petroquímic hauran de fer front en els pròxims mesos a un debat sobre el futur del sector i la seva relació amb la societat del Camp. De fet, aquest episodi s’afegeix a les demandes d’un estudi de sobre la toxicitat de l’aire i a fer una avaluació epidemiològica que determini els efectes de la indústria en la salut de població.

Articles relacionats