Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El repte

El passat estiu una nena sueca, totalment anònima, la Greta Thunberg, es va plantar amb una pancarta davant del Parlament suec i va iniciar una “vaga escolar pel clima” durant dues setmanes, per cridar l’atenció mediàtica del govern suec i del món sencer.

Després d’aquestes accions, va iniciar una vaga escolar tots els divendres per protestar pel clima que actualment s’està reproduint amb molts estats dins les campanyes Fridays for Future [Divendres pel futur] o Youth for Climate (Jovent pel clima).

Afrontar el problema de l’escalfament del planeta i els seus efectes sobre el canvi climàtic, requereix un canvi en el paradigma del creixement actual (mal anomenat “progrés”) i implica tant els governs i les administracions com tota la societat, que haurem de fer un canvi profund d’hàbits i objectius.

Damunt la taula tenim lleis sobre canvi climàtic i polítiques de creixement verd per alentir el creixement actual del 2-3% fins valors per sota l’1% del PIB. A la pràctica són paper mullat per la manca de voluntat política a tots els nivells, però també per la manca de consciència de la població de com els nostres hàbits diaris, des de l’alimentació, el lleure, el desplaçament, etc., tenen incidència directa en aquest creixement desbocat.

Afrontar el problema de l’escalfament del planeta i els seus efectes sobre el canvi climàtic, requereix un canvi en el paradigma del creixement actual i implica tant els governs i les administracions com tota la societat

El juliol de 2017 el Parlament català va aprovar una ambiciosa Llei de canvi climàtic amb objectius clars: 1) Objectiu de neutralitat del carboni legalment vinculant per al 2050, juntament amb un subministrament d’energia 100% renovable pel mateix any. 2) Objectiu d’arribar al 2030 al 60% de reducció d’emissions en comparació amb els nivells de 2005. 3) Patrons de consum mitjançant inventaris d’emissions basats en el consum i plans d’etiquetatge obligatoris per a materials relacionats amb la construcció i productes industrials en relació a les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle a partir d’anàlisis de cicle de vida.

La llei incorporava la implantació de l’impost del CO₂ per als vehicles que havia de permetre obtenir recursos econòmics per finançar la transició energètica. El Fons Climàtic per fomentar les renovables; la descentralització de xarxes; l’autoconsum elèctric; els habitatges energèticament eficients; la mobilitat sostenible; l’eficiència i l’estalvi d’aigua; la conservació de la biodiversitat; la modificació de processos de producció; la recerca i la innovació; o la reducció de la vulnerabilitat dels sectors econòmics.

Aquesta llei va ser impugnada al Tribunal Constitucional ràpidament pel govern de Rajoy, tanmateix des del passat mes d’abril, en què el TC va aixecar la suspensió, torna a estar vigent a excepció de l’article que fa referència als permisos d’exploració per fracking.

El Parlament català va aprovar una ambiciosa Llei de canvi climàtic amb objectius clars, que va ser impugnada al Tribunal Constitucional. Tanmateix des de l’abril, torna a estar vigent a excepció de l’article que fa referència als permisos d’exploració per ‘fracking’

Per desenvolupar en èxit la llei de canvi climàtic, cal que la responsabilitat no sigui exclusiu de la Secretaria de Medi ambient del Departament de Territori Sostenibilitat, sinó que sigui responsabilitat de totes les conselleries i s’integri plenament en la planificació sectorial, des de la producció agrària fins a la industrial, passant pel sector serveis.

El model agrari actual, basat a incrementar la producció, a costa de malbaratar les reserves d’aigua dels nostres rius tant en qualitat com en quantitat, hauria de repensar-se per millorar l’eficiència en el regadiu i el secà, apropar la producció agrària al consumidor i especialment fer polítiques efectives de decreixement de producció que eviten el malbaratament any a any de collites de cítrics i d’altres fruites o a la sobrealimentació especialment càrnia.

El sector industrial ha de fer una aposta clara per la substitució d’energies fòssils per energies renovables, però també per la reducció de consum energètic, l’ús de materials contaminants en els cicles de producció i la reducció dels embalatges especialment els plàstics.

Com a societat tenim una part gran de responsabilitat, primer per fer d’aquesta revolta pel clima que fa la Greta Thunberg i el jovent, un motor de revolta social on estiguéssim implicats tots, més enllà d’edats i procedències

El sector serveis i especialment el transport, tant de mercaderies com de passatgers, és on creixen més ràpidament les emissions i serà dels sectors on la llei de canvi climàtic ha de tenir la major incidència tan pel que fa a la substitució del tipus de vehicles, però on l’avanç no serà eficient si no es redueix el transport per carretera per a les mercaderies.

En aquest context, el passat mes d’abril es va realitzar la jornada “Realitat Climàtica = Emergència social”, on 50 persones relacionades amb la problemàtica del canvi climàtic com experts o com afectats van explicar la seva visió sobre l’estat de la qüestió des de diverses perspectives multidisciplinàries. La Jornada va ser retransmesa en streaming per SICOM. Actualment es poden visualitzar les diferents intervencions en el següent enllaç.

Com a societat tenim una part gran de responsabilitat, primer per fer d’aquesta revolta pel clima que fa la Greta Thunberg i el jovent, un motor de revolta social on estiguéssim implicats tots, més enllà d’edats i procedències.

En segon lloc, hem de repensar els nostres hàbits totalment consumistes i adquirir consciència crítica del tipus de consum que fem. Aquest és el gran repte per afrontar les causes de l’escalfament global i el canvi climàtic.