Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El trànsit cap a l'oblit?

L'autora i autor de l'article, professionals de la psicologia i la psicoteràpia, analitzen els moviments emocionals que s'han posat en marxa en moltes persones arran de l'impacte de la crisi sanitària del coronavirus, l'aïllament social i el confinament a les llars. I tracten d'explicar per què moments de to emocional més baix s'alternen amb fases d'indiferència i altres d'exaltació davant dels fets que s'estan vivint

/ Arxiu

Res de nou diem si apel·lem a l’excepcionalitat de la situació, a la seva complexitat i diversitat. Són moltes les preguntes sobre el nostre nou habitant a la Terra: quins efectes està tenint en nosaltres l’aïllament? Quines conseqüències econòmiques vindran? Com serà tot després que això acabi, etcètera. Si bé aquest final sembla, segons passen els dies, que serà més una qüestió gradual que no pas quelcom agut i sobtat, ens queden dubtes sobre com i en quin estat hi arribarem.

Tractarem de centrar-nos en una altra pregunta: com han estat i com seran els moviments emocionals que s’han posat en marxa i que encara continuen en actiu durant la crisi sanitària. Un dels aspectes que més caracteritza l’actualitat emocional, en termes globals, és el moviment constant entre la connexió i la desconnexió (dissociació) amb les circumstàncies externes i amb els nostres propis sentiments. El que es pot traduir, respectivament, en un trànsit diari entre el desànim i la desesperança (connexió) i l’excitació (hipomania) o l’aparent indiferència, dues formes diferents de desconnexió.

Un dels aspectes que més caracteritza l’actualitat emocional, en termes globals, és el moviment constant entre la connexió i la desconnexió (dissociació) amb les circumstàncies externes i amb els nostres propis sentiments

Aquests moviments es veuen molt clarament en els mitjans de comunicació, i en especial, en les xarxes socials. Seguint les petjades d’Itàlia, van sorgir a imatge i semblança aquí ocurrències lúdiques que van aflorar entre els veïns d’aquest país. Com bé es preguntaven còmicament en alguns vídeos: si ja en el dia un i dos de la quarantena a Espanya s’ha fet tot el que a Itàlia va començar a sorgir entre la primera i la segona setmana de confinament, què passarà després?, s’acabaran les idees i les distraccions?, s’entrarà en la desesperació per no saber amb què animar-nos? Al cap i a la fi, aquest fet sembla que va reflectir, a casa nostra, un estat d’excitació hipomaníac, un aparent “tot està bé, no passa res, no cal anar a treballar, divertim-nos” que, si bé és necessari, indicava també l’inici de les defenses mentals (dissociació) davant un fet inèdit, alhora que invasiu i cruel. No obstant això, a l’inici, la informació confusa o la desinformació podrien explicar més aquesta excitació que la mateixa defensa, però amb el pas dels dies, l’una va minvar fins a produir-se el sorpasso de la defensa.

Aquest primer estat definiria els primers moments del període de confinament, per donar accés, després d’uns dies, a sentiments oposats: desànim, desesperança, preocupació, desgana … D’aleshores ençà, són alguns mitjans de comunicació els que s’han encarregat de sostenir un estat de preocupació intensa, no perquè la situació no sigui preocupant, sinó perquè la freqüència i el to emocional proper al sensacionalisme magnifiquen un clima ja de per si tens i agitat. També, és clar, les xarxes socials han estat el mitjà on alguns han fet la seva caricatura sobre aquest fet.

Malgrat que el pas dels dies denota certa indiferenciació entre uns i altres, fins al punt que poden semblar iguals per moments, i fins i tot generar la sensació de certa indiferència al fet d’haver d’estar confinats, sí que sembla que l’agitació s’ha reduït, i fins i tot, organitzat. Podem observar-ho, per exemple, en els nombrosos concerts programats després l’aplaudiment de les 8 de la tarda en alguns carrers d’aquí i d’altres llocs del món, o amb el bingo setmanal del carrer de Salvà, a Barcelona.

Així, connectant-nos i desconnectant-nos de la realitat, preocupant i rient-nos, és com els dies passen aparentment desapercebuts, en un clima confús, variable i ple de preguntes sense solucions immediates

Aquest to emocional més baix que podem estar sentint, juntament amb moments d’indiferència i altres d’exaltació, té molt a veure amb la dissociació. És a dir, amb el fet d’estar connectats amb la realitat i la seva gravetat en uns moments (desànim, preocupació, desesperança) i amb estar-ne parcialment desconnectats per poder centrar-nos en les nostres tasques laborals i altres quefers (dissociació operativa), i amb desconnectar divertint-nos o sentint indiferència, moments en què sembla que res estigués passant (dissociació). Dins de cada setmana, de cada dia i fins i tot, de vegades, dins de cada hora, transitem per aquests tres estats que ens protegeixen.

Així, connectant-nos i desconnectant-nos de la realitat, preocupant i rient-nos, és com els dies passen aparentment desapercebuts, en un clima confús, variable i ple de preguntes sense solucions immediates. Encara que clar, això és ara, el nostre present, però, què passarà més endavant?