Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El veïnat de Pedralba frena de nou la carretera imposada per la Diputació d'Alfonso Rus

Fa més d'una dècada que el veïnat de Pedralba, municipi de la comarca de la Serrania, s'oposa a la construcció de la variant sud de la carretera CV-377, que amenaça una part del Parc Natural del Túria i xicotetes zones d'horta. En juliol de 2020 la Conselleria d'Agricultura va reactivar el projecte, però fa uns dies el va tornar a suspendre cautelarment

Fa més d'una dècada que el veïnat de Pedralba, municipi de la comarca de la Serrania, s'oposa a la construcció de la variant sud de la carretera CV-377, que destruiria una part del Parc Natural del Túria i arrasaria amb zones d'horta / Arxiu

Pedralba és un xicotet municipi de 2.700 habitants a la comarca de la Serrania. El seu nucli antic es prolonga cap al nord, amb un traçat estret de carrers que connecten el poble amb la carretera CV-377, una via comarcal que creua la localitat. Per ella és habitual el pas de grans camions, carregats de productes alimentaris i miners de les cooperatives i de la indústria minera de la comarca. “Al dia poden passar més d’una desena de camions”, detalla la veïna i membre de la Plataforma en Defensa del Paisatge de Pedralba (PDP) Glòria García. Fa més d’una dècada que Pedralba demana desviar el trànsit pesat del centre del municipi per posar fi als embussos, la inseguretat viària i les molèsties al veïnat, però sense que això supose la destrucció del Parc Natural del Túria i les hortes limítrofes a la via, les propietàries de les quals van ser citades per iniciar els tràmits dels expedients d’expropiació entre l’1 i el 10 d’octubre de 2020.

Els orígens de la variant sud de Pedralba es remunten a l’època del govern d’Alfonso Rus –investigat per desviar fons de l’empresa pública Imelsa– com a president de la Diputació de València, qui el 23 de desembre de 2014 licitava el projecte a la unió temporal d’empreses (UTE) formada per Llevantina Enginyeria i Construcció i Asfalts Vicálvaro per un import de 3.820.556 euros. Segons el govern provincial –que encara avui dia, en mans del socialista Toni Gaspar, defensa aquesta opció–, es tracta del projecte “més barat”. Un argument que els col·lectius de la comarca qüestionen, ja que s’obvien els costos socials, així com els paisatgístics i mediambientals. Per això, des de la Plataforma especulen sobre els interessos no vetllats de la Diputació: connectar la variant sud amb una planta de tractament de residus a la localitat veïna de Gestalgar. De fet, no seria la primera vegada que s’executa la construcció d’una carretera en funció dels interessos del negoci de la gestió del fem a la comarca. “Fa anys, ja van optar per treure el trànsit del carrer Barranco, encara que en el carrer Acequia els problemes eren més importants. I ho van fer així, perquè havien de portar el fem des de la Foia de Bunyol, passant per Pedralba, fins a la carretera de Casinos”, recorda Enrique Muedra, veí de la localitat i portaveu de la Plataforma.

La Plataforma en Defensa del Paisatge de Pedralba es va mobilitzar fa uns dies per mostrar el seu rebuig a la variant sud |Arxiu

 

Les obres de la variant sud, encara que comptaven des de 2015 amb una Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) favorable, van ser paralitzades en 2016 per la Conselleria d’Agricultura, en aquell moment encapçalada per Elena Cebrián. La consellera instava la Diputació a “suspendre temporalment” la tramitació del projecte, ja que considerava necessari revisar el Pla d’Ordenació de Recursos Naturals (PORN) del Parc Natural del Túria i analitzar els impactes de la variant sobre l’espai. Durant la tramitació de la DIA, a més a més, s’havien donat diverses irregularitats. “L’administració no va donar veu a la Junta Rectora del Parc Natural del Túria i l’estudi d’Impacte Ambiental (EIA) presentava errors que van motivar una DIA favorable”, denuncien Acció Ecologista-Agró i l’Associació Cultural 9 d’Octubre de Vilamarxant (El Camp de Túria), representants ecologistes en la Junta Rectora. Així doncs, Cebrián va prohibir qualsevol actuació durant 36 mesos, temps en què la Diputació i l’Ajuntament havien d’estudiar alternatives de traçat i modificacions. “Comptaven amb un pressupost de 45.000 euros per estudiar una obra alternativa que no perjudicara el medi ambient, però han passat els anys i continuem igual”, reprova García.

Vençuts els 36 mesos en febrer de 2019, la Diputació i l’Ajuntament van tornar a reactivar el projecte i van demanar a la Conselleria una pròrroga de dos anys per a la Declaració d’Impacte Ambiental, una petició que va ser concedida, fora de termini, per la Conselleria d’Agricultura, dirigida per Mireia Mollà (Compromís), en juliol d’aquest any. Tanmateix, fa uns dies, la pròrroga va ser suspesa cautelarment abans que s’iniciaren les expropiacions aquest mes d’octubre. La notícia arribava després que la Plataforma en Defensa del Paisatge de Pedralba interposara un recurs d’alçada contra la reactivació. La Directa s’ha posat en contacte amb el departament de premsa de la Conselleria per conéixer els motius de la concessió de la pròrroga, així com els de la seua posterior suspensió, però no ha rebut cap resposta.

 

Projectada en la zona inundable de la vall del Túria

A banda de travessar una superfície del Parc Natural i arrasar amb els sistemes de regadiu i els horts, xicotets camps que han proveït durant anys la població de Pedralba, l’opció que defensen l’Ajuntament i la Diputació es projecta en la zona inundable de la vall del riu Túria, que en alguns trams quedaria a tan sols 10 metres de la nova infraestructura. “És molt perillós, perquè la carretera actuaria de muralla de contenció de les aigües, que en cas de riuades, poden arribar fins als tres o quatre metres d’alçada”, matisa García, fent referència a la crescuda de l’any 1957, que al seu pas per València va causar 81 morts –13 de les quals a Pedralba.

L’opció que defensen l’Ajuntament i la Diputació es projecta en la zona inundable de la vall del riu Túria, que en alguns trams quedaria a tan sols 10 metres de la nova infraestructura

El perill de construir la variant en una zona inundable ja va ser alertat en l’any 2006 pel mateix Ajuntament de Pedralba –governat pel PP amb majoria absoluta–, que desaconsellava la seua execució “pels problemes que el traçat, d’avinguda d’aigües, presenta”, segons es llegeix a l’acta del ple del 9 de novembre de 2006. No obstant això, ara, el govern municipal, en mans de l’alcaldessa Sandra Turégano (PP), es contradiu i aposta fermament per la variant sud “en ser la més viable”. Des de la plataforma no entenen aquest canvi de postura i reprenen la seua actitud: “L’alcaldessa insisteix en el fet que només som un grup d’ecologistes els que estem en contra que la carretera travesse el parc, però en realitat som tot el poble”, rebla amb rotunditat García, qui afegeix que la carretera aïllaria el municipi de la seua única zona natural i terminaria amb la xarxa de camins tradicionals que connecten el poble i el riu. “Només es podrà accedir per dues passes subterrànies”, puntualitza.

La Plataforma, junt amb la Coordinadora per una Serrania Viva –integrada per una desena de col·lectius de la comarca– són partidàries de la variable nord, que connectaria amb la carretera CV-376 de Llíria. Luis Suller, membre d’Ecologistes en Acció-La Serrania, explica que aquesta opció, més allunyada del Parc Natural del Túria i del poble, és la més “sostenible” i “respectuosa amb el medi ambient”, ja que no fragmentaria l’hàbitat del Parc Natural, no es contaminarien les aigües del riu ni causaria molèsties a la població i a la fauna del parc a causa de la contaminació acústica i atmosfèrica. “Hi ha una gran diversitat d’animals, com els falcons, grisos, merles, caderneres…, i el seu ecosistema es veuria afectat”, subratlla Suller.

Els col·lectius ecologistes exigeixen a la Diputació que complisca amb els compromisos de realitzar un estudi de les possibles alternatives a la variant sud, així com que la Conselleria d’Agricultura admeta a tràmit el recurs d’alçada presentat per la Plataforma i es comprometen a impulsar polítiques de recuperació de la zona d’horta productiva del municipi, com tallers d’agricultura ecològica per al veïnat de Pedralba i dels municipis del voltant.