El passat 31 d’octubre la Conselleria de Justícia i Interior, responsable del Servei de Bombers i Bomberes Forestals (SBF) del País Valencià; va donar de baixa al personal de les unitats de reforç, activada durant els mesos d’estiu i formada per unes 300 treballadores, al voltant d’una quarta part de la plantilla total del servei. La major part d’aquesta plantilla té un contracte fix discontinu, tot i que hi ha també alguns interins amb contracte temporal. Els contractes fixos discontinus comprenen els sis mesos de període d’alt risc d’incendi (entre maig i octubre). Després són abocats a l’atur. Malgrat que els últims dos anys, el govern del Botànic va prorrogar els contractes fins a desembre, el nou govern (PP i Vox) ha decidit donar de baixa les unitats.
“L’excusa que van posar és que la pròrroga s’havia acordat saltant-se la norma, i que la contractació de reforç només es pot allargar sota una situació d’emergència”, explica Ferran Edo, bomber forestal i delegat sindical de la CGT. Així i tot, segons denuncia la secció sindical de Bomberes i Bombers Forestals a través d’un comunicat, “aquest retrocés és una gran irresponsabilitat política i humana, i denota un desconeixement de la realitat del territori valencià i la seua tendència a incendis forestals fora d’estacionalitat”. La Directa ha contactat amb el gabinet de premsa de la Conselleria, però en el moment de publicar l’article no ha rebut resposta.
“L’eliminació de les unitats de reforç és una gran irresponsabilitat política i humana, i denota un desconeixement de la realitat del territori i la seua tendència a incendis fora d’estacionalitat”, denuncia la secció sindical
Cristina Miralles és bombera forestal de la unitat de reforç d’Onda (la Plana Baixa), i té un contracte fix discontinu. Segons relata, quan se’ls acaba el contracte, s’han de “buscar la vida en altres feines més precàries”, i quan comença de nou el període d’alt risc d’incendi, es veuen obligats a decidir de nou entre el treball que fan a la tardor i la primavera o tornar a la unitat de reforç. “Són decisions difícils, perquè a molta gent ens agrada aquesta feina, però no ens dona estabilitat”, reconeix. Aquesta mena de contractació és habitual des de fa anys, i ha sigut durant molt de temps el principal motiu de denúncia de les bomberes forestals. “La disposició del personal segons les improvisacions dels polítics de torn repercuteix en la qualitat de vida dels treballadors i treballadores, que fa anys que condicionen la seua vida personal i laboral a aquestes decisions”, incideix la CGT al comunicat. Per eixa raó, entre altres, consideren que haurien de tindre un contracte fix durant tot l’any. “Per exemple, en els mesos d’hivern, podríem centrar-nos més a fer prevenció i, a l’estiu, en l’extinció d’incendis”, proposa Miralles. I afegeix: “l’administració ha de buscar fórmules per a no precaritzar més aquesta feina, pensem que ens mereixem ja una certa estabilitat”.
En els últims anys s’ha intensificat la lluita pels contractes fixos a causa de la crisi climàtica. Segons exposen al comunicat, “es fa cada cop més evident que el concepte d’estacionalitat dels incendis forestals ja no és adient per definir el període d’alt risc d’incendis”, ja que a causa del canvi climàtic cada vegada són més habituals els incendis al llarg de tot l’any. “Ha d’haver-hi un canvi en el dispositiu per a adaptar-se a aquest context”, exigeix Edo. Mostra d’això és el fet que els dos incendis més greus de l’any s’han produït fora del període d’alt risc determinat per la Generalitat. D’una banda, l’incendi de Vilanova de Viver (Alt Millars) del passat 23 de març, que va calcinar 4.700 hectàrees; i d’altra, el de Montitxelvo (Vall d’Albaida) del 2 de novembre, que va arrasar 2.500 hectàrees. A més a més, just aquesta setmana hi ha hagut altres quatre incendis forestals, un prop de Sagunt i altres tres en pobles de la Marina Alta.
Segons manifesta Ferran Edo, bomber i delegat sindical de la CGT, en l’incendi de Montitxelvo d’aquest mes, a causa de l’absència de les unitats de reforç, van haver de sol·licitar uns 50 efectius de Castella-la Manxa i Múrcia, així com l’ajuda de voluntaris
Davant la situació, el col·lectiu del SBF i el sindicat CGT han estat organitzant diverses concentracions enfront de l’edifici de la Conselleria de Justícia en València. Concretament, els passats dies 16 i 30 d’octubre, i el 13 de novembre. “Estarem donant guerra fins que ens facen cas”, assegura Edo. És destacable el fet que va ocórrer en la concentració del 30 d’octubre, en la qual el col·lectiu va poder parlar amb la consellera de Justícia Elisa Núñez (Vox). Segons es pot comprovar en un vídeo que va difondre la CGT, un dels treballadors li va advertir del perill que suposava prescindir de 300 agents en aquest moment. “El dimecres ve un temporal d’aire, si per desgràcia es declara un incendi forestal, vostè haurà de cridar als serveis d’altres províncies quan acaba d’enviar a 300 persones al carrer”, li etzibava el bomber.
Per desgràcia les prediccions dels bombers es van complir. El passat dijous va esclatar l’incendi de Montitxelvo, que es va estendre ràpidament degut als forts vents. Segons manifesta Edo, per l’absència de les unitats de reforç, van haver de sol·licitar uns 50 efectius de Castella-la Manxa i Múrcia, així com l’ajuda de voluntaris per a fer front al foc. “En aquest cas es va poder solucionar gràcies a això, però si arriba a passar mentre hi ha altres incendis en les altres comunitats, què haguera passat?”, es pregunta Edo. Tot i que la consellera havia promès que reactivaria les unitats de reforç si hi havia una “multiemergència”, no ho va fer en aquest cas. “Hi havia una unitat de reforç en Ròtova, a uns 5 quilòmetres d’on estava l’incendi, que podria haver donat una resposta ràpida, però no estava activa”, lamenta Edo. Per la seua banda, Miralles confessa que “dona molta impotència i molta ràbia veure que després d’un estiu relativament tranquil, ara passa açò i no pots fer res, perquè t’acaben d’acomiadar”.
Reivindicacions històriques
A banda de les raons climàtiques, el col·lectiu considera que hi ha altres motius per a justificar els treballs de les unitats de reforç durant tot l’any. A les tasques de prevenció d’incendis que podrien desenvolupar durant la tardor i l’hivern, sumen també l’execució de treballs en zones rurals, “on no hi ha tants bombers”, asseguren. Alhora, defensen que també hi ha una qüestió d’eficiència. “El nostre treball requereix un entrenament i una formació contínua, i estar sis mesos parats repercuteix negativament”, matisa Edo.
En la línia de millorar la qualitat del servei, l’extensió dels contractes fixos discontinus anuals permetria implementar una de les principals propostes del col·lectiu: el tercer torn. Actualment, el servei funciona amb dos torns (treballen dos dies i descansen dos dies), de 10 hores. La proposta consisteix a fer tres torns (treballar un dia i descansar dos) de 12 hores al dia, i el tercer torn podria ser cobert amb els actuals fixos discontinus. A més a més, segons explica Miralles, això “permetria tindre una capacitat d’emergència sostinguda perquè sempre hi hauria relleus frescos per a entrar als incendis”. “També —continua— seria una bona manera d’apostar per la conciliació”.
Una altra de les principals demandes del col·lectiu és la implantació del Primer Conveni Col·lectiu de Bombers Forestals, que va ser aprovat el passat desembre amb un 95% de majoria sindical. Hui dia encara estan a l’espera que s’aplique —ara es troba en procés de tramitació i passant els filtres d’Hisenda. “Des de les eleccions del passat juliol que no sabem res”, denuncia Edo. Consideren necessari aquest conveni per a unificar les condicions de tot el personal, ja que actualment s’estan aplicant tres normes diferents i l’Estatut dels Treballadors. “Això no és acceptable ni funcional en un servei públic com el nostre”, opina Edo.
Un terç de la plantilla continua encara immersa en un procés d’estabilització mitjançant la llei Iceta, ja que estaven amb contractes temporals en frau de llei
Per la seua banda, Miralles considera “vergonyós” que en tota la legislatura del Botànic no s’haja arribat a aplicar el conveni, “i ja veurem amb el nou govern, perquè no li estan donant cap prioritat a açò”, critica. A més a més, el conveni suposaria una sèrie de millores laborals importants, com l’anomenada “segona activitat”. Consisteix en el fet que a les persones que no superen el reconeixement mèdic per la seua edat no se les acomiade, sinó que puguen realitzar un altre tipus de tasques cobrant el mateix sou, com ara avituallament, neteja dels parcs de bombers, formació… “Hi ha gent major que ha estat en primera línia de foc durant molts anys, ja és hora de donar dignitat a la professió i a aquests companys”, conclou Miralles. Així mateix, el conveni inclou altres millores, com plusos per perillositat, toxicitat i penositat deguts als riscos de la professió; o facilitats per a avançar l’edat de jubilació. “Són exigències bàsiques en el nostre col·lectiu”, rebla Edo.
Un terç de la plantilla continua encara immersa en un procés d’estabilització mitjançant la llei Iceta, ja que estaven amb contractes temporals en frau de llei. “Molta gent es juga el lloc de treball en eixe procés”, lamenta Edo. Per acabar, el col·lectiu també denuncia les retallades aplicades pel nou govern al SBF. S’ha reduït en 13 milions d’euros el pressupost del 2024 en comparació amb el del 2023. “Eixos diners podrien vindre molt bé per a aplicar les millores del conveni, o millores en els parcs, en la flota de vehicles, en les autobombes…”, considera el bomber. L’oposició a les retallades va ser el principal motiu de la concentració del passat dilluns enfront de la Conselleria de Justícia i Interior. “No li permetrem cap retallada en un servei essencial per a la ciutadania valenciana com és el nostre, i menys en aquest context de canvi climàtic”, postil·la.
