El col·lectiu Servei de Bombers Forestals en Frau de Llei s’està organitzant per denunciar la situació de frau de llei en què es troben bona part de les treballadores. Aquestes, tot i que compleixen els requisits que estableixen els seus convenis i l’Estatut dels Treballadors per a aconseguir un contracte fix, continuen amb contractes temporals d’obra i servei. Davant aquesta situació i l’incompliment de l’acord d’estabilització del personal per part de la Generalitat Valenciana, les treballadores estan portant a judici els seus casos, amb l’objectiu de posar fi a la situació d’inestabilitat laboral.
Dels 900 efectius que treballen en les diferents àrees, 154 han anat a judici i han aconseguit reconvertir els seus contractes a indefinits o indefinits no fixes, mentre que entorn de 150 continuen en procés judicial i en situació fraudulenta, segons les dades oficials. No obstant això, des del col·lectiu En Frau de Llei i el sindicat CGT, consideren que les treballadores amb contractes indefinits no fixes continuen en situació fraudulenta, ja que no tenen la plaça completament assegurada. Així mateix, també consideren “irregulars” els casos de les treballadores de la Unitat de Reforç, que no treballen tot l’any, però que haurien de tindre contractes fixos discontinus, o les treballadores que no han iniciat el procés judicial i, per tant, encara es troben en una situació fraudulenta. Per tant, segons les dades del sindicat i del col·lectiu, hi hauria entorn de 300 persones contractades de manera irregular.
“L’administració ens té en una situació de precarietat molt gran. Hi ha companys que estan enllaçant contractes temporals d’obra i servei des de l’any 2013”, denuncia Miquel Àngel Férriz, portaveu del col·lectiu. “Si una empresa privada té l’obligació de fer indefinides les persones que compleixen certs requisits, l’administració pública hauria de donar exemple i fer el mateix”, exigeix. El col·lectiu demana a la Generalitat i, concretament, a la Conselleria de Justícia, que trobe una solució. “No podem permetre que se seguisca mantenint una situació d’incertesa i precarietat per a una gran part del col·lectiu”, conclouen a través d’un comunicat.
Júlia Prats va començar l’any 2006, i en 2017 va superar les proves per a accedir a una plaça fixa. No obstant això, el seu contracte és temporal, de manera que no té la plaça assegurada
Férriz va començar a treballar com a bomber forestal en 2009. L’any 2017 va superar les proves per a obtenir una plaça fixa i, des d’aleshores, treballa a Sant Mateu, a la comarca del Baix Maestrat, com a subcap de la unitat. “Jo faig el mateix treball que els indefinits, però, en canvi, el meu contracte és temporal i puc perdre el treball”, explica Férriz, qui ja ha denunciat la seua situació per via judicial i té previst el judici en febrer de 2021, després d’haver-se ajornat dues vegades. El cas de Júlia Prats –qui prefereix utilitzar un nom fictici– és molt similar. És bombera forestal de la unitat de l’Orxa, a la comarca del Comtat. Va començar l’any 2006, i en 2017 va superar les proves per a accedir a una plaça fixa. No obstant això, el seu contracte és temporal, de manera que no té la plaça assegurada. Prats va denunciar la seua situació i té el judici en novembre de 2021, però l’experiència d’altres casos li genera incertesa. “A vegades, d’una mateixa denúncia, segons l’any i segons el jutge, ha eixit una sentència o una altra”, recorda. Així mateix, lamenta la situació de la resta de companyes: “Alguns duen en aquesta situació deu anys. És una angoixa per a tots. La gent està prou frustrada”.
És destacable el cas dels cossos de bombers de les Unitats de Reforç, les quals treballen sis mesos a l’any, durant el període en què hi ha més incendis. Dels aproximadament 180 efectius d’aquesta àrea, més de la meitat es troben en situació fraudulenta, enllaçant contractes temporals durant anys. Reclamen que se’ls aplique el seu conveni i se’ls considere treballadors fixos discontinus per tal d’aconseguir una estabilitat en el seu treball. Per les seues característiques, “és un sector que ja és prou inestable, i amb aquesta situació encara més”, lamenta Pablo García, secretari general de la secció sindical de CGT del servei de Bombers Forestals del País Valencià.
Des del col·lectiu, estan duent a terme diverses accions per a fer front a aquesta situació, com ara contractar advocades per a assessorar-los judicialment, contactar amb sindicats, recollir signatures… “El nostre objectiu és denunciar la situació en què estem, unir tot el servei i insistir a polítics i sindicats, perquè veiem passar el temps i açò no canvia”, explica Férriz. Així mateix, considera que una possible solució política seria la que s’està duent a terme a Catalunya, amb una proposició de llei per a l’estabilització del sector públic, proposada per la CUP el passat juliol. “Si l’administració té voluntat, pot fer-ho, però sembla que de moment no en té”, opina. “I si la situació no canvia, tornarem a mobilitzar-nos i lluitarem contra la precarietat i pel nostre dret a l’estabilització”, conclou.
Quasi una dècada de lluita contra la temporalitat
Actualment, el servei de Bombers Forestals del País Valencià és gestionat per la mercantil pública Societat Valenciana de Gestió Integral dels Serveis d’Emergències (SGISE), però els contractes fraudulents es remunten a l’època de la mercantil espanyola Tragsa, l’anterior empresa que gestionava el servei i on, des de l’any 2016, la Generalitat participa a través d’accions. A partir de 2012, aquesta empresa va deixar de convertir els contractes temporals a indefinits, acollint-se a la reforma laboral de l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro, que impedia a les empreses públiques augmentar la seua plantilla fixa. “Aleshores, de manera successiva, ens van començar a fer signar contractes d’obra i servei de tres mesos, tot i que la nostra funció és estructural i ja havíem passat les proves i complert els requisits per a tindre plaça fixa”, denuncia Férriz.
Davant aquesta situació, les treballadores del sector van començar a mobilitzar-se per a reivindicar la seua estabilització, així com una millora de les condicions laborals. A finals de 2018, aquestes reivindicacions van desembocar en una vaga indefinida que va durar 68 dies, fins que la Generalitat va cedir i es van arribar a certs acords, un dels quals implicava “complir l’article 23 del VI Conveni Col·lectiu, actualment en vigor”. Segons aquest article, en el cas de les treballadores de les Unitats d’Emergència que hagen treballat un mínim de 18 mesos consecutius, “es procedirà a la conversió dels seus contractes de treball en indefinits a temps complet”, mentre que les treballadores de les Unitats de Reforç “adquiriran la condició de treballadores amb contracte fix discontinu”. També es va acordar un augment d’un 30% del salari i la creació d’una taula de negociacions per al primer conveni col·lectiu del servei de Bombers Forestals, que inclouria les diferents àrees del servei i suposaria millores en les condicions laborals. Tanmateix, la Generalitat es va negar a crear un servei 100% públic. En el seu lloc, es va crear SGISE, que substituiria Tragsa en la gestió del servei i s’encarregaria de dur a terme els acords.
El col·lectiu Bombers Forestals en Frau de Llei denuncia la falta de materialització dels acords pactats, ja que no s’ha regularitzat la situació de moltes treballadores, tot i que aquest acord va ser el motiu pel qual es va desconvocar la vaga
El col·lectiu Bombers Forestals en Frau de Llei denuncia la falta de materialització dels acords pactats, ja que no s’ha regularitzat la situació de moltes treballadores, tot i que aquest acord va ser el motiu pel qual es va desconvocar la vaga i es van aturar les mobilitzacions. “Amb el canvi d’empresa no hem notat cap diferència. Molt prometre, però estem igual”, opina Prats. Així mateix, encara que sí que s’ha aplicat l’augment salarial, Prats considera que “segueix sense ser un gran sou”. “Hem passat de 1.000 a 1.300 euros. A vegades, l’incendi es complica i estem arriscant la nostra vida, i el que cobrem és ridícul”.
Pel que fa al conveni, la SGISE el va presentar l’abril de 2019 i es va aprovar per unanimitat, però la Generalitat no el va acceptar. Aleshores, es va tornar a iniciar un procés de negociacions. Actualment, hi ha un nou conveni redactat, però, segons denuncien des del col·lectiu En Frau de Llei, aquest “no assegura l’estabilització dels treballadors que estem en situació fraudulenta i tenim dubtes que aquest conveni ens puga perjudicar”. Per la seua part, García opina que el problema “no se solucionarà amb el conveni”. “L’administració i el govern són els responsables de la situació i són els que han d’actuar per a solucionar-ho”. Després d’una votació, la CGT va decidir que no donaria suport al conveni, per tant, avui dia segueixen en període de negociacions.
Sense més alternativa que la via judicial
Aquesta situació ha comportat que moltes treballadores porten a judici la contractació fraudulenta. “Després dels acords, des dels sindicats se’ns va tranquil·litzar dient-nos que la situació aniria canviant a poc a poc. Però ara ja ens han tornat a dir que ho denunciem perquè, si no ve de part dels jutges, no faran res”, explica Férriz. Les treballadores són conscients que els processos judicials es poden allargar durant anys, ja que l’administració pot recórrer la sentència. “D’aquesta forma, es dilata una situació incòmoda per al treballador i, a més, se satura, encara més, el sistema judicial”, afegeixen en el comunicat.
A totes aquestes dificultats, se’n suma una altra. En juliol d’aquest any, el Tribunal Suprem va unificar la doctrina pel que fa al frau de llei i l’abús de la temporalitat per part de les empreses estatals, i va sentenciar que les treballadores contractades il·lícitament han de ser considerades “indefinides no fixes”, de manera que mantindran el lloc de treball fins que s’òbriga una oferta pública d’ocupació (OPE) que cobrisca la seua plaça. Aquesta decisió és fruit del judici a un bomber contractat fraudulentament per la mercantil espanyola Aena, en el qual es va sentenciar que el treballador havia de ser indefinit no fix.
Els tribunals de València han aplicat aquest criteri a una quarantena d’efectius de la SGISE que han denunciat la seua situació, de manera que, si es convoquen oposicions, la seua plaça pot eixir a concurs públic
A partir d’aquest fet, els tribunals de València han aplicat aquest criteri a una quarantena d’efectius de la SGISE que han denunciat la seua situació, de manera que, si es convoquen oposicions, la seua plaça pot eixir a concurs públic. “Jo ja vaig passar unes proves, que no me les van regalar, per a obtenir la plaça fixa. Fa tres anys que tinc la meua plaça, i que em diguen ara que, potser, si hi ha una OPE, m’he de tornar a presentar… És incomprensible”, denuncia Prats. Tal com explica García, “és la manera de traure’ls del frau, però mantenint-los en una situació d’inestabilitat”. Així mateix, matisa que el cas del País Valencià és diferent del d’Aena. “En eixe cas, el treballador no havia fet cap prova per a obtenir la plaça. Nosaltres sí que ho hem fet i complim tots els requisits per a ser fixes indefinides”, rebla amb rotunditat.
Per la seua part, la SGISE argumenta que la Generalitat “no permet estabilitzar les plantilles de forma col·lectiva, només es poden consolidar les places a través d’una OPE o a través de sentències judicials”. I afegeix: “El compromís de l’empresa per estabilitzar la plantilla és ferm, sempre complint amb la legalitat vigent”. García qüestiona aquestes declaracions i es pregunta: “Nosaltres ja vam passar per un procés selectiu amb Tragsa per a obtenir la nostra plaça. Per què hem de passar ara per un procés judicial?”. La SGISE, però, insisteix en el fet que es va realitzar un procés de selecció, però no una OPE; una afirmació que García posa en dubte: “Si consideren que el procés pel qual vam passar no era vàlid, per què no van posar cap problema al canvi d’empresa i la subrogació de tot el personal? És incoherent, com a mínim”, conclou.
