El documental Infiltrats, una producció de 3Cat amb la col·laboració de la Directa i la productora Polar Star Films, ha revelat per primera vegada els errors que van cometre els quatre agents del Cos Nacional de Policia espanyol infiltrats en moviments socials de Barcelona, València i Girona. A més, ha donat detalls sobre el modus operandi dels policies, alhora que ha obert el debat sobre els llimbs legals en què es troben aquestes operacions d’espionatge. La reacció per part de les activistes i els col·lectius afectats no s’ha fet esperar mitjançant un comunicat conjunt subscrit a títol individual per les afectades i per la més d’una quinzena d’organitzacions polítiques i socials que van ser objectius de les infiltracions.
En la missiva consideren que les operacions són “una pràctica sistemàtica i planificada d’instrumentalització de les vides de les persones militants com a mitjà de control i de persecució de la dissidència política i l’autoorganització” dels moviments socials afectats, com el moviment llibertari, l’esquerra independentista, l’antiracisme, l’antifeixisme o el moviment en defensa del dret a l’habitatge. També expliquen que la seua participació en el programa 30 minuts de la televisió pública catalana ve motivada per la seua intenció de “denunciar i exposar una estratègia d’espionatge d’Estat”, i anuncien que continuaran denunciant la “gravetat” dels fets.
Qualifiquen el ‘modus operandi’ i les pràctiques desenvolupades pels policies infiltrats de “tortura” i d’operacions “intencionades” que han generat un impacte
Qualifiquen el modus operandi i les pràctiques desenvolupades pels policies infiltrats de “tortura” i d’operacions “intencionades” que han generat un impacte. Fins ara ja són tres les querelles interposades arran de les operacions d’infiltració dels agents D. H. P. a Barcelona, R. M. F. a València i Maria I. T. a Girona, així com una demanda contenciosa administrativa d’Òmnium Cultural pel primer episodi d’infiltració policial descobert, el de Marc Hernàndez Pons, que està pendent de resolució al Tribunal Constitucional.
“Conscients que el sistema judicial no repararà els danys ni els impactes causats, l’acusació judicial pretén generar un precedent, com va passar en el cas del Regne Unit”, defensa el grup Acció contra l’Espionatge d’Estat, creat a Barcelona després de la publicació de la infiltració de l’agent D. H. P. sota la identitat fictícia de Daniel Hernàndez Pons. El col·lectiu fa referència a la sentència que va dictaminar, el setembre de 2021, que una operació secreta de la policia britànica havia vulnerat fins a cinc drets fonamentals de l’activista Kate Wilson, qui havia mantingut una relació sexoafectiva amb l’oficial encobert Mark Kennedy.
Delicte de tortura
Totes les accions jurídiques impulsades coincideixen a defensar que les infiltracions policials serien constitutives dels delictes de tortura i contra la integritat moral i de revelació de secrets, ja que hi hauria hagut una “instrumentalització” de les afectades per tal “d’obtenir informació reservada i privada”. Pau Pérez-Sales, psiquiatre i director del Centre Sira, que ha ofert suport i acompanyament psicològic a les afectades, també defensa que s’hauria comés un delicte de tortura. Al documental Infiltrats ho explica de la següent manera: “Per considerar el delicte de tortura, s’han de donar tres elements: un patiment greu, una intencionalitat —propòsit d’obtenir informació— i ho ha de fer un funcionari de l’Estat. Tots els supòsits es donen aquí”.
Amb relació a la querella del cas de Dani, Fiscalia va demanar al jutjat d’instrucció 21 de Barcelona que no admetés a tràmit la querella criminal, ja que considerava que no s’havia comés cap delicte. Mesos més tard, amb un argument similar al de Fiscalia, el jutjat d’instrucció 21 de Barcelona també descartava la comissió de cap delicte. Ambdós organismes consideren que va haver-hi consentiment en les relacions sexoafectives, que les dones afectades van acceptar les relacions “lliurement, sense violència ni intimidació”. Irídia i CGT, impulsores de la querella, van recórrer a l’Audiència de Barcelona les inadmissions de Fiscalia i el jutjat, i ara les han elevat al Tribunal Constitucional. En el cas de Girona, sota la direcció lletrada de Benet Salellas, la querella es va interposar el novembre de 2023 i el jutjat d’instrucció encara no s’hi ha pronunciat. En el cas de València, l’acció jurídica, impulsada per Alerta Solidària, es va interposar el passat dijous 9 de gener.
Destaquen que es tracta “d’un atemptat contra la democràcia, els drets fonamentals i les llibertats de totes”, alhora que s’evidencia que “tot el teixit associatiu és susceptible de convertir-se en víctima”
“Tant el jutjat com l’Audiència de Barcelona han avalat i s’han fet seu el discurs de la Fiscalia, que al·lega que investigar el cas podria posar en perill la seguretat de l’Estat. Es prioritza una qüestió suposadament securitària per sobre dels nostres drets fonamentals”, critiquen des del grup d’Acció en un comunicat fet públic aquest dilluns. En el seu cas, fan èmfasi que “les pràctiques de tortura han anat acompanyades d’agressions sexuals perpetrades pel policia infiltrat”, per la qual cosa denuncien que es tracta d’un cas de “violència institucional sexualitzada”. “S’ha atemptat contra la dignitat i la integritat de les persones. Les infiltracions comporten uns danys i unes seqüeles irreparables, i exigim que s’investiguin els fets i que s’acabi amb aquestes pràctiques abusives”, reblen les afectades organitzades en Acció.
Al comunicat conjunt es recorda que els impactes de les infiltracions són una “qüestió política i col·lectiva”, perquè “responen a una operació d’Estat”. Destaquen que es tracta “d’un atemptat contra la democràcia, els drets fonamentals i les llibertats de totes”, alhora que s’evidencia que “tot el teixit associatiu és susceptible de convertir-se en víctima d’aquest tipus de vulneració de drets”. És per això que fan una crida a la solidaritat i el suport mutu per a “generar una resposta col·lectiva”. “No normalitzem ni acatem els exercicis de violència en mans de l’Estat: el conjunt de casos destapats fins ara ens demostren la gran amplitud de col·lectius o persones que poden ser-ne objectiu”, reblen des d’Acció.
A través del seu compte d’X, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha catalogat les infiltracions policials com a “pràctiques més pròpies d’un estat policial que d’un estat de dret”
A través del seu compte d’X —antic Twitter—, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha catalogat les infiltracions policials com a “pràctiques més pròpies d’un estat policial que d’un estat de dret”, i ha demanat que no queden impunes. Per la seua part, en declaracions a 3Cat, Lluís Llach, president de l’Assemblea Nacional Catalana, ha lamentat que encara “no hagi passat res”, en referència a la impunitat de la qual encara gaudeixen els policies infiltrats, els seus superiors jeràrquics i, en última instància, el ministre d’Interior.
Des d’Amnistia Internacional, a través de Twitter, han destacat que “identificar com a objectius d’infiltració policial persones, exclusivament, pel seu activisme i exercici del dret a la protesta és difícilment compatible amb el dret internacional dels drets humans”. Consideren que aquestes pràctiques són “invasives” i suposen un “elevat risc de vulneració de drets”, per la qual cosa exigeixen a les autoritats que s’investiguen de manera “exhaustiva” els fets i es reparen les persones afectades.
