Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Els costos d'una guerra sense fi

La despesa en defensa dels Estats Units es dispara al nivell més elevat des de la Segona Guerra Mundial entre amenaces de noves escalades militars

Segons Donald Trump, tot el que fa és més gran que qualsevol cosa feta per Barack Obama. La majoria de les vegades, aquestes afirmacions són una exageració. Però, quan es tracta de la despesa del Pentàgon, les fatxenderies de Trump tenen un punt de veritat.

Al març, ajudat pels falcons al Congrés, Trump va signar un acord pressupostari que proporcionarà 700.000 milions de dòlars al Pentàgon i agències relacionades el 2018, i 716.000 milions addicionals l’any vinent. Aquests són els nivells més elevats de despesa del Pentàgon des de la Segona Guerra Mundial, superats només pel total de l’administració Obama per al 2010, quan els Estats Units encara tenia desenes de milers de militars a l’Iraq i l’Afganistan.

El meu col·lega Ben Freeman i jo hem constatat que l’augment de 80.000 milions del 2017 al 2019 és el doble del pressupost del Departament d’Estat, i és més que tot el pressupost militar de qualsevol nació al món excepte Rússia. Les xifres són tan altes que el secretari de Defensa James Mattis va mostrar sorpresa que el Congrés hagués donat tants diners al seu departament, una rara afirmació venint del director d’una organització que gairebé sempre demana més i més.

On van tots aquests diners? En primer lloc, a lluitar i preparar-se per a les guerres. Donald Trump va heretar set guerres d’Obama: l’Iraq, Síria, l’Afganistan, el Pakistan, el Iemen, Somàlia i Líbia. I això ni tan sols inclou les missions més petites, com els 800 efectius estatunidencs a Níger o el desplegament periòdic de les forces especials americanes a les Filipines.

Són guerres costoses. Segons una anàlisi de 2017 del projecte Costos de la Guerra de la Universitat de Brown, els Estats Units s’ha gastat 5.600.000 milions en les guerres posteriors a l’11 de setembre. Això inclou les despeses tradicionals: compra d’armes, bases militars, pagues extres a militars en zones de combat i ajuda als aliats, juntament amb els costos extraordinaris de cuidar els milions de veterans d’aquests conflictes la resta de les seves vides.

Trump ha multiplicat les guerres d’Obama, enviant més tropes, llançant més bombes, fent més atacs amb drons i matant més civils

Si bé el ritme de la despesa s’ha desaccelerat una mica, ara que els Estats Units ja no té centenars de milers de tropes terrestres a l’Iraq i l’Afganistan, els costos són immensos. Donald Trump ha multiplicat les guerres d’Obama, enviant més tropes, llançant més bombes, fent més atacs amb drons i matant més civils que el seu predecessor. I això fins i tot abans que iniciï noves guerres, una clara possibilitat ara que ha designat John Bolton com el seu assessor en seguretat nacional i Mike Pompeo com a secretari d’Estat.

A més de les guerres, una altra despesa gegant és mantenir la presència global necessària per estar a punt per anar a la guerra en qualsevol part del planeta amb poca antelació. Els Estats Units té aproximadament dos milions de militars, amb centenars de milers a l’estranger. No hi ha una estimació precisa, però investigacions han estimat que els Estats Units tenen entre 700 i 1.000 bases militars a tot el món. I, d’acord amb el Pentàgon, les seves forces especials van visitar més de 140 països l’any passat. Cap altre país en la història ha tingut aquest tipus de presència militar mundial.

Trump també s’ha compromès a elevar la despesa en armes nuclears. No és poca cosa, atès que el Pentàgon ja té un pla per gastar més d’1.200.000 milions en una nova generació d’armes nuclears durant les properes tres dècades; una recepta ideal per a una nova carrera nuclear inèdita des de la guerra freda. I, si fem cas a Vladimir Putin, ell està més que disposat a complir la seva part, fabricant una nova ronda d’armes nuclears russes.

La pregunta ara és què fer amb aquesta acumulació militar immensa, innecessària i perillosa. Hi ha signes d’oposició, tant al Congrés com en la societat civil, que donen alguns motius d’esperança. Recentment, 44 membres del Senat van votar a favor d’un projecte de llei patrocinat per Bernie Sanders, Mike Lee i Chris Murphy que hauria acabat amb el suport estatunidenc a la brutal guerra de l’Aràbia Saudita al Iemen.

I, tot i que la seva iniciativa va ser derrotada, va representar un esforç sense precedents del Congrés per a reafirmar-se com l’única entitat governamental dels Estats Units amb l’autoritat constitucional per declarar la guerra. Aquesta lluita continuarà, no solament al Iemen, sinó en altres guerres llunyanes dels Estats Units. Fins i tot sectors partidaris de Trump s’han cansat de la política de guerra perpètua. La possibilitat d’una coalició de dreta i esquerra contra la interminable intervenció és real.

Durant la setmana que va marcar el cinquantè aniversari de l’assassinat de Martin Luther King Jr., va sorgir un nou moviment inspirat en la campanya contra la pobresa que King estava organitzant al final de la seva vida, i que la seva vídua Coretta Scott King va conduir en la seva absència. Igual que la seva predecessora, la nova campanya es basa en l’oposició a la guerra, la pobresa i el racisme. Està dirigida pel carismàtic reverend William Barber, que va ajudar a encendre el moviment Moral Mondays a Carolina del Nord, una xarxa que va ajudar a revertir algunes de les polítiques més regressives proposades en aquest estat. Aquest nou moviment necessita urgentment suport perquè el govern dels Estats Units reorienti els seus esforços de guerra i els preparatius per a matar cap a activitats més constructives i humanes.