El Jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional espanyola va emetre dilluns 13 de maig una interlocutòria on acorda citar a declarar mitjançant videoconferència des de la ciutat de Barcelona vuit dels onze investigats per “terrorisme” en la causa del Tsunami Democràtic. El jutge Manuel García Castellón ha fixat la data de dimecres 22 de maig a les deu del matí per la compareixença d’Oriol Soler, Xavier Vendrell, Marta Molina, Jaume Cabani, Marta Rovira, Oleguer Serra, Josep Lluis Alay i el periodista de la ‘Directa’ Jesús Rodríguez, actualment exiliat a Suïssa.
El jutge ordena a la Guàrdia Civil que vagi als domicilis dels investigats a entregar-lis la citació, malgrat alguns d’ells, com Rodríguez i Serra, així com Josep Campmajó, van fer públic ara fa un mes que havien marxat a l’exili
El jutge ordena a la Guàrdia Civil que vagi als domicilis de les persones investigades a entregar-lis la citació, malgrat alguns d’ells, com Jesús Rodríguez i Oleguer Serra, així com Josep Campmajó, van fer públic ara fa un mes que havien marxat de l’Estat espanyol davant la “manca de garanties” de tenir un procés judicial just i del perill d’un “empresonament arbitrari”. Contra un novè encausat, en aquest cas Nicola Flavio, García Castellón ha acordat l’emissió d’una Ordre Europea d’Investigació (OEI), que és una resolució judicial emesa o validada per una autoritat judicial d’un estat membre de la Unió Europea en aquest cas perquè Itàlia procedeixi a la seva localització perquè declari per videoconferència.
Pel que fa els dos encausats restants, Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg, cal recordar que estan sent investigats pel Tribunal Suprem i no per l’Audiència Nacional, ja que tots dos tenen la condició d’aforats gràcies al càrrec públic que ostenten, un com a diputat al Parlament Europeu i l’altre al Parlament de Catalunya. De fet, tots dos ja van ser citats a declarar el passat mes d’abril per la magistrada instructora Susana Polo, en el seu cas de forma voluntària i per videoconferència entre els dies 17 i 21 de juny.
Comunicat conjunt
La reacció per part dels encausats no s’ha fet esperar mitjançant un comunicat subscrit per tots ells a títol individual i per Òmnium Cultural, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya i la Candidatura d’Unitat Popular, que s’han sumat a un missatge unitari inèdit durant els darrers anys. En la missiva, els encausats, entre el quals troben des d’activistes fins a membres de la societat civil i d’organitzacions polítiques, passant per periodistes i parlamentaris, asseguren que “es tracta d’una causa política per part d’uns tribunals que no son competents ni tampoc imparcials”.
La conclusió dels encausats és rotunda: “s’usa l’acusació de terrorisme, que és arbitrària, per impedir la via que obre l’amnistia per rescabalar part de la repressió soferta”
Situen el seu procediment en un context “d’avenç en la resolució democràtica d’un conflicte polític i de tramitació parlamentària d’una llei d’amnistia” i afirmen que “l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem s’alineen amb l’extrema dreta per deslegitimar una llei que compleix els estàndards internacionals, tal com ha confirmat la Comissió de Venècia”. És per això que la seva conclusió és rotunda: “s’usa l’acusació de terrorisme, que és arbitrària, per impedir la via que obre l’amnistia per rescabalar part de la repressió soferta”.
A continuació, el comunicat recorda que la mobilització vinculada a Tsunami Democràtic va ser la resposta de milers de ciutadans de Catalunya que la tardor de 2019 “van exercir drets fonamentals per protestar; en el marc de l’acció no violenta, contra la sentència del Tribunal Suprem que condemnava per sedició nou líders socials i polítics a més de cent anys de presó”. També critiquen les investigacions secretes, infiltracions policials al teixit associatiu destapades per aquest mitjà o l’espionatge il·legal amb Pegasus, per acabar afirmant que “davant d’aquesta situació i la indefensió jurídica que provoca, volem fer valdre les garanties dels nostres drets, actualment amenaçats, que qualsevol estat de dret hauria d’assegurar en un sistema democràtic”.
Actualització
El jutge Manuel García-Castellón denega la possibilitat que els imputats a la causa del Tsunami Democràtic declarin des de l’exili per videoconferència. Només accepta suspendre la declaració de Josep Lluis Alay per raons mèdiques.
