És una obvietat que un dels factors que mitigarien l’impacte de l’activitat humana en la crisi ecològica seria la reducció de la jornada laboral. Encara que aquesta reducció s’ha quedat aturada des dels anys vuitanta del passat segle, no sembla inversemblant que es pugui activar aquesta solució. Cal considerar com a elements imprescindibles per portar-la a terme que es mantinguin les retribucions, que no s’incrementin el nombre global d’hores treballades, que contribueixi al repartiment del treball per reduir l’atur i que, a la vegada, permeti la redistribució de tot el treball, no tan sols el remunerat. És a dir, que s’han d’incloure també les activitats de cura i reproductives. Es tracta d’aconseguir que treballi tothom, que globalment es treballi menys i que no tan sols es reparteixi el treball remunerat sinó tot per beneficiar la natura i la vida de les persones.
És aquí on radica la importància de la proposta que es llança des d’Ecologistes en Acció. Sense complir les característiques exposades es cau en una trampa amb la qual, en lloc d’anar cap a una situació d’empoderament dels treballadors i treballadores i de tota la societat, caminaríem en sentit contrari. Es tracta d’un perill concretat en canvis que semblen positius, però que en la realitat representen un endarreriment en les condicions de treball.
Per a la reducció de la jornada laboral és imprescindible que es mantinguin les retribucions, que no s’incrementin el nombre global d’hores treballades, contribuir al repartiment del treball per reduir l’atur i que redistribueixi també el no emunerat
Una de les primeres conseqüències que pot tenir la implementació de la reducció de la jornada de treball -i, per tant, no complir amb els criteris exposats- és la intensificació del treball. Aprofitant que amb una durada més curta de la jornada el cansament és menor, es forçaria a incrementar el ritme de producció. Si a això se suma que s’hagi reduït el salari perquè el nombre d’hores és menor, el negoci pot sortir rodó per als capitalistes.
Un altre problema és que en una situació de precarietat laboral com la que patim, amb un atur generalitzat, la caiguda en la temptació de l’incompliment de les jornades laborals està a l’ordre del dia. De fet, en aquests moments el nombre d’hores treballades és superiors a les fixades per contracte o conveni en moltes empreses, amb l’agreujant que aquestes hores de més en molts casos no són retribuïdes.
Caldria afegir l’efecte del teletreball. Per introduir aquesta modalitat de treball caldria un altre article, però destacarem que no totes les tasques administratives es poden realitzar de forma òptima mitjançant teletreball, per tant, si s’opta per aquesta modalitat igualment, es redueix el rendiment i la productivitat incrementant la durada de les tasques.
Reformes laborals com la del Govern belga que modifiquen l’horari, però no el redueixen tenen inconvenients clars: no milloren la conciliació i poden donar lloc a situacions de clar empitjorament de les condicions laborals i en el repartiment del treball de cures
Amb aquests elements pensem en el cas d’empreses amb problemes econòmics o que simplement volen reduir costos. Una solució que podrien intentar aplicar és la reducció de la jornada laboral i del sou proporcionalment. A la vegada, incrementar la intensitat del treball o, directament, mantenir l’horari previ a la nova situació amb hores extres sense retribuir incloses. Unes condicions que són possibles en una situació d’un mercat laboral marcat per la dificultat de trobar feina i la manca de control.
To això es pot intentar disfressar amb una aparença de millores de la situació laboral i de la conciliació. Però en la realitat, la situació pot quedar en la reducció de la jornada laboral, la introducció d’alguns dies de teletreball i la pèrdua del sou en la proporció que resulti oportuna. En què no es contracti més personal i el volum de treball romangui inalterat. Si es donen aquestes condicions, la conclusió sembla òbvia.
L’objectiu és millorar la vida de les persones i reduir l’impacte ecològic, així com sobre els límits biològics de la Terra
Reformes laborals com la del Govern belga que modifiquen l’horari, però que no el redueixen tenen inconvenients clars: no milloren la conciliació i poden donar lloc a situacions de clar empitjorament de les condicions laborals i del repartiment del treball de cures i reproductiu. Si el nombre d’hores setmanals és de quaranta i finalment es distribueixen en quatre dies, es treballen diàriament deu hores, a les quals s’han de sumar els períodes de descans no inclosos en la jornada laboral: el temps per a dinar i el dels desplaçaments. Cal tenir present que un increment de les hores treballades redueix el rendiment i la productivitat, i així mateix incrementa la possibilitat d’accidents. Tot això fa que, primer, la conciliació des de dilluns fins dijous sigui més aviat difícil i, segon, que la qualitat de vida durant aquests quatre dies hagi empitjorat significativament.
És transcendent i ha de ser irrenunciable que la reducció de la jornada laboral compleixi com a mínim els criteris exposats més a dalt: reducció de la jornada laboral, juntament amb el manteniment del sou, tal com s’està plantejant en la reforma islandesa, i que permeti la distribució de tot el treball, inclòs el no remunerat. L’objectiu és millorar la vida de les persones i reduir l’impacte ecològic, així com sobre els límits biològics de la Terra. D’altra manera, s’estarà parlant d’una altra cosa, d’altres problemes empresarials, la solució dels quals no pot ser la reducció del sou i l’empitjorament de les condicions de treball.
