La persecució dels drets lingüístics que va marcar les polítiques valencianes entre 1995 i 2015 retorna amb força al País Valencià. Durant el quasi primer any de poder, la dreta i l’extrema dreta han fet la seua particular demostració de força i rebuig al llegat del Botànic amb les mesures en contra de la llengua. L’última ha estat l’anomenada llei de regulació de la “llibertat educativa”, presentada el passat dijous, 21 de març, a les Corts. Tot i que el conseller d’Educació José Antonio Rovira (PP), havia insinuat el retorn al sistema de línies separades en castellà i català, la proposta de llei aposta per un model lingüístic caracteritzat per la discriminació de la llengua pròpia. Sindicats de professorat, entitats per la llengua i associacions de pares denuncien que suposarà la “substitució” del valencià i anuncien mobilitzacions contra el que consideren un dels “pitjors atacs” a la llengua i l’educació.
La norma substituirà l’actual llei de plurilingüisme, que estableix que el temps mínim destinat als continguts curriculars en cadascuna de les llengües oficials ha de ser del 25% i en l’anglès un 15%. A partir d’ací, els centres disposen d’absoluta llibertat per escollir incrementar el valencià o el castellà fins al 60% i l’anglès fins al 25%. En canvi, a partir del curs 2025-2026, quan s’espera que s’aplique la nova llei, seran els pares, mares o representants legals de l’alumnat qui triaran la llengua vehicular —ara anomenada llengua base— de l’ensenyament dels seus fills i filles. S’hi sumen dues particularitats: d’una banda, l’establiment d’uns percentatges d’ensenyament del valencià, castellà i anglès, diferents entre zones valencianoparlants i castellanoparlants i en cada etapa escolar; i d’altra, que si no s’arriba a un percentatge mínim de famílies que trien una de les dues llengües oficials, no s’obrirà cap línia —ara anomenada unitat.
En el millor escenari per la normalització lingüística, en les zones valencianoparlants, l’alumnat d’infantil impartirà un 65% de les classes en català, i a partir de tercer de primària, un 52% com a màxim
A les comarques amb predomini lingüístic del català, depenent de les preferències dels pares i mares, hi haurà unitats amb el català com a llengua base i altres amb castellà com a idioma base. En l’etapa d’infantil i durant els dos primers cursos de primària, la llengua base escollida per les famílies gaudirà d’un 65% del temps lectiu, l’altre idioma un 25% i l’estrangera un 10%. A partir de tercer de primària i en secundària i batxillerat, el percentatge de temps lectiu vehiculat en les dues llengües cooficials no podrà sobrepassar una diferència del 20%, mentre que la llengua estrangera disposarà d’entre un 15% i un 25% de l’horari lectiu. Per la qual cosa, en el millor escenari per la normalització lingüística, l’alumnat d’infantil impartirà un 65% de les classes en català, i a partir de tercer de primària, un 52% com a màxim.
“Per a tindre continuïtat en la llengua base”, segons s’argumenta al text, l’elecció de la llengua a les zones valencianoparlants es durà a terme durant el procés d’admissió de l’alumnat en infantil. En el primer curs de secundària, la llengua vehicular es determinarà d’acord amb el percentatge d’alumnes escolaritzats en cada llengua en sisè de primària; o bé, si el centre de secundària es troba adscrit a un centre diferent, s’escollirà a partir d’una consulta a les famílies amb fills matriculats en sisè.
La norma canvia a les comarques castellanoparlants. Tot i que sobre paper consta que també hi haurà lliure d’elecció, a la pràctica, PP i Vox imposen una sèrie de percentatges en detriment del valencià. Independentment de la tria de les famílies, l’alumnat d’infantil només estudiarà un 10% del temps lectiu en valencià —un altre 10% en anglès i el 80% en castellà. A primària, secundària i batxillerat, s’instaura el castellà com a llengua vehicular i s’atorga a la llengua estrangera entre un 15% i un 25% del temps lectiu. El català, però, queda reclòs a una única assignatura, de la qual es podrà sol·licitar la no avaluació tant al centre escolar com a la prova d’accés a la universitat. El govern preveu que la demanda del valencià en les zones amb predomini lingüístic del castellà siga un cas puntual, en què “adoptarà les mesures necessàries per satisfer la demanda”.
A les comarques castellanoparlants, el català queda reclòs a una única assignatura, de la qual es podrà sol·licitar la no avaluació tant al centre escolar com a la prova d’accés a la universitat
Alfons Esteve i Gómez, llicenciat en Dret per la Universitat de València i cap del Servei de Llengües i Política Lingüística de la universitat, fa una valoració “molt negativa” de la norma. “Per començar, el nom és un engany, perquè no pot haver llibertat educativa, si no hi ha igualtat; i el cas de les llengües no és igualitari”, assevera. En la mateixa línia s’expressa Alexandra Usó, presidenta d’Escola Valenciana: “sota el fals i demagògic mantra de la llibertat, neguen la igualtat lingüística i els drets fonamentals”. Els resultats de l’últim baròmetre sobre el coneixement i ús del valencià, publicat en 2023 per la Subdirecció general de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana, constaten un clar desequilibri lingüístic. Per exemple, només un 29% dels enquestats parlen valencià a casa, enfront del 56,6% que parlen en castellà. En entorns laborals, el volum de valencianoparlants disminueix fins al 13,1%, mentre que el 48,7% parla en castellà i un 17,8% utilitza ambdues llengües indistintament.
Davant aquesta realitat sociolingüística, Alfons Esteve considera que les famílies “no poden determinar la llengua vehicular de l’ensenyament, de la mateixa manera que no poden triar les hores de matemàtiques. És la Conselleria d’Educació qui ha de determinar el model, tenint en compte que el valencià està en una situació d’inferioritat”. “És una llei —afegeix l’expert— de substitució lingüística. Pretenen acabar amb el valencià en l’ensenyament amb una norma que està ben treballada i que tracta el valencià com una llengua de tercera”. En un comunicat, la Plataforma -Nos! Llengua i País —creada recentment per aglutinar totes les entitats de l’àmbit de la cultura, educació, treball i acció social amb l’objectiu de teixir una estratègia comuna contra els “atacs del nou govern”— ha titllat la norma de “regressiva i discriminatòria”. “Pretén marginar el valencià del sistema educatiu i del conjunt de la societat valenciana, i convertir-lo en un element de confrontació social”, denuncien.
Alfons Esteve i Gómez considera que és “una llei de substitució lingüística. Pretenen acabar amb el valencià en l’ensenyament amb una norma que tracta el valencià com una llengua de tercera”
Per a Marc Candela, docent i portaveu del Sindicat de treballadors i treballadores de l’ensenyament al País Valencià (STEPV), el sistema de percentatges establert “no es fonamenta en criteris pedagògics, sinó en criteris polítics contra la llengua pròpia”. “I això es veu clarament a les zones castellanoparlants, on no es podrà impartir cap assignatura no lingüística en valencià”, insisteix. Això provocarà, segons alerta, la implantació d’una mena de bilingüisme educatiu entre les dues llengües oficials a les zones valencianoparlants, i un monolingüisme “fàctic” a les castellanoparlants. Candela es mostra encara més preocupat per aquells centres que no arriben al percentatge mínim per obrir una unitat en català: “podria passar que un xiquet estudie un curs en valencià i al següent any no puga continuar amb el seu idioma. Posa en risc l’ensenyament progressiu d’una llengua”.
Comparteix aquesta mirada crítica Josep-Enric Escribano, president de l’Associació Cívica per la Llengua El Tempir d’Elx: “es degradarà l’oficialitat lingüística del valencià en tot el país i, en comarques castellanoparlants, es dificultarà l’accés al valencià i s’aprofundirà en l’escletxa de l’exempció, alimentant una falsa problemàtica, perquè a les comarques com el Baix Segura la gent té una predisposició pel valencià”. Sobre el dret a acollir-se a l’exempció de l’avaluació del català, Alfons Esteve és contundent: “això és una anomalia i, fins i tot, és contrari a la Llei d’ús i ensenyament del valencià, que fixa que en acabar l’etapa obligatòria, els xiquets han de ser capaços de parlar castellà i valencià en les mateixes condicions”. Així i tot, cal recordar que l’exempció està reconeguda en la llei d’ús de 1983, una norma que entitats i sindicats exigeixen reformar a favor de la normalització de la llengua.
Eliminació del requisit del valencià
La norma fixa que, amb caràcter general, només haurà d’acreditar un nivell de coneixement C1 de valencià el professorat que vehicule “àrees, matèries, àmbits o mòduls no lingüístics en aquesta llengua”. “En la resta d’ensenyaments, els coneixements de valencià no seran un requisit i seran tinguts únicament en compte com a mèrit”. En paraules de Marc Candela “això és una política totalment contrària a la normalització del valencià”.
També es facilita el reconeixement del nivell de català. L’alumnat que supere l’assignatura de valencià en primària tindrà dret al reconeixement del nivell A2; qui supere la matèria de valencià en secundària se li atorgarà un nivell B1; mentre que l’alumnat que supere la matèria en batxillerat obtindrà el B2. Si la mitjana de l’assignatura de valencià en ambdós cursos de batxillerat o la nota en la prova d’accés a la universitat és igual o superior a 7, aconseguirà el C1. Les fonts entrevistades estan en contra d’aquesta mesura. L’expert en Política Lingüística ho argumenta de la següent manera: “estudiar només l’assignatura del valencià no és suficient per aconseguir un bon nivell. A banda, són àmbits diferents: un és l’acadèmic, i un altre és una avaluació establerta en el marc europeu”. “I això es permet només amb el valencià, no amb l’anglès. Per tant, es desprestigia totalment el català. Tothom podrà tenir el C1 i, aleshores, l’exigència d’aquest nivell serà inútil”, rebla.
Vaga i mobilitzacions
A aquesta llei “d’imposició del castellà” en l’ensenyament, se sumen altres polítiques contràries a un ensenyament públic i de qualitat, com la no aprovació de la tramitació de la Iniciativa Legislativa Popular per la baixada de les ràtios, presentada per STEPV; la retallada en el Pla Edificant, de reforma i construcció de nous centres educatius públics; o la implantació del districte únic. És per això que la Plataforma -Nos! ha avançat que pròximament s’anunciaran mobilitzacions. El STEPV ha anunciat que, a partir del 9 d’abril, convocarà assemblees amb el conjunt del professorat, i no descarta convocar una vaga en l’educació pública no universitària “per revertir les polítiques educatives regressives”. “La societat civil ha de respondre amb contundència i hem de pressionar perquè es retire la llei i s’elabore un model amb el valencià com a llengua central”, defensa Marc Candela.
El STEPV ha anunciat que, a partir del 9 d’abril, convocarà assemblees amb el conjunt del professorat, i no descarta convocar una vaga en l’educació pública no universitària
Escola Valenciana també ha llançat la campanya “Llibertat no és demagògia”, per tal de contestar la Conselleria d’Educació en matèries com el districte únic i l’educació plurilingüe. La iniciativa posa el focus en la necessitat de “desmuntar les fal·làcies d’un model educatiu reaccionari, conservador i discriminatori que limita l’aprenentatge del valencià, divideix les famílies i degrada l’escola pública.”
A banda de les mobilitzacions, també es contempla la possibilitat de recórrer la nova norma. Segons explica Alfons Esteve, llicenciat en Dret, quan un partit té 50 diputats o 50 senadors, pot interposar recursos d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional per intentar vetar una llei. “Estic convençut que part del contingut de la llei no és constitucional. Per tant, cal que els partits polítics de l’oposició assumisquen la seua responsabilitat per recórrer-la”.
