Al món dels videojocs estem acostumades a tenir objectius, recompenses i diferents nivells de dificultat. Però què passaria si tot això no hi fos? Seríem capaces de caminar a cegues sense saber si canviarà alguna cosa? I no és justament així, la vida real?
D’això mateix parla Every day the same dream, de l’estudi italià Molleindustria. Es tracta d’un videojoc senzill i sobri que s’apodera del llenguatge interactiu per llançar a la jugadora una sèrie de reflexions que no s’acostumen a tractar dins el sector. La repetició d’escenes i situacions és una peça clau mitjançant la qual es critica l’estereotip de vida i treball contemporanis, on la rutina i la individuació de les persones és el dia a dia i on els paisatges i entorns habituals només comprenen l’escala de grisos.
I podem escapar d’aquesta realitat? Hi ha alguna raó per la qual seguir endavant? Sense necessitat de diàleg i només requerint la implicació de la jugadora, Every day the same dream ens intenta donar-hi una resposta. L’estil de vida del protagonista fa que, de mica en mica, deixem de parar atenció als detalls, quan potser fer precisament el contrari és la manera d’escapar del gris.
