Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Èxode desesperat

La caravana de migrants que camina d’Hondures als Estats Units visibilitza el fracàs del govern de Juan Orlando Hernández i la profunda crisi democràtica des de la perpetració del cop d’estat amb el suport nord-americà

La massiva caravana de migrants per centramerica cap a Estats Units / Arxiu

Falta de feina, pobresa i violència. Són les principals raons que esgrimeixen les integrants de la caravana de migrants que està travessant Mèxic per haver hagut de deixar Hondures i marxar cap als Estats Units de mojado –així s’anomena als països centreamericans el fet d’emigrar cap als Estats Units. Són ja 7.000, una munió que ha anat creixent des que va sortir del país centre-americà el passat 13 d’octubre. Ho explica la periodista hondurenya d’Univision Claudia Mendoza, qui recorda que va rebre una trucada d’un company que l’informava que un grup de migrants volien sortir junts cap als Estats Units: “Em va dir que aquesta vegada volien fer quelcom diferent i que eren unes 300 persones. Però quan vaig arribar a San Pedro Sula, hi havia unes 500 migrants i a la nit ja eren 1.500. […] La gent es va anar assabentant [de la iniciativa] durant el dia a través de la televisió i de les xarxes socials i van decidir fer les maletes i unir-se a la caravana. Va ser una mena d’autoconvocatòria”, explica Mendoza, que va seguir la caravana en els seus inicis fins a Guatemala.

A la caravana no hi ha integrants d’ISIS, com Donald Trump va afirmar en un intent d’instrumentalitzar-la en clau electoral 

Durant el camí s’han anat afegint altres migrants de Mèxic, Guatemala i Salvador. En tot cas, a la caravana no hi ha integrants d’ISIS, com el president Donald Trump va alertar en un intent d’usar l’èxode massiu d’hondurenyes en clau electoral a menys de dues setmanes dels comicis legislatius dels Estats Units. Joaquín A. Mejia, doctor en Drets Humans i investigador de l’Equip de Reflexió, Investigació i Comunicació d’Hondures (ERIC), afirma que “la diferència d’aquesta caravana respecte a les anteriors és que en aquesta ocasió, degut a les polítiques restrictives de Trump i el perill que suposa travessar Mèxic, les migrants van decidir sortir totes juntes en comptes de sortir unes 300 o 400 persones diàries, que seria la xifra normal”.

La caravana ha fet visible la insuportable vida a Hondures, un país on es cancel·len cirurgies per falta de material mèdic. Com explica Mejía, “el fet que hagin sortit conjuntament i pública envia el missatge a l’administració dels Estats Units que la seva política de suport al govern de Juan Orlando Hernández (JOH), que ha militaritzat les fronteres per intentar controlar la migració i el tràfic de drogues, ha fracassat. La caravana també diu al govern de JOH que la imatge que Hondures està canviant és mentida”, conclou.

Hondures té un dels índexs de morts per violència més alts del món, un 67% de la població és pobra i quasi la meitat està en situació d’extrema pobresa. La proliferació de bandes criminals organitzades –conegudes com a mares– unida a la falta d’oportunitats laborals ha provocat que molta gent jove no tingui més opció que entrar en l’espiral de violència o fugir per evitar ser assassinada o reclutada.

El govern estatunidenc ha amenaçat amb retirar l’ajuda econòmica a Hondures si JOH no posa fre a l’èxode massiu de ciutadania del país. L’ajuda que els Estats Units ha donat al país centre-americà suposa entre un 4 i un 5% del pressupost total del país i la majoria d’aquests diners s’han invertit en la Secretaria de Defensa per l’exèrcit i la policia. Durant el mandat de JOH s’han creat dos nous cossos de policia, un d’ells una policia militar.


Cops d’estat i fraus electorals

L’any 2009, el govern escollit democràticament del moderat Manuel Zelaya, del Partit Liberal, va ser destituït en un cop d’estat liderat per l’oligarquia i l’exèrcit. L’acció va comptar amb el beneplàcit dels governs dels Estats Units i el Canadà, que no van ser gaire exigents a l’hora de reconèixer unes eleccions postcop sense la presència de Zelaya. El paper de l’aleshores secretària d’estat Hillary Clinton va ser rellevant a l’hora de donar el vistiplau al govern de facto sorgit de les primeres eleccions posteriors i liderat per Pepe Lobo. Durant el seu mandat es van destituir quatre jutges de la cort suprema, es va obrir el país a les privatitzacions i es van fer retallades en la inversió social. Zelaya, tot i ser un president moderat, havia intentat aplicar un programa d’ajuda a la població més pobra i va rubricar l’aliança del petroli Petrocaribe, liderada per Veneçuela.

Després del cop d’estat, es van celebrar dues eleccions, el 2013 i el 2017. JOH va arribar al poder l’any 2013, en uns comicis que van ser considerats irregulars per la Missió d’Observadors de la Unió Europea. El seu mandat s’ha caracteritzat per satisfer els interessos del Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i les grans empreses. Per a la periodista Claudia Mendoza, “s’ha potenciat un model econòmic més centrat en la macroeconomia, que té més a veure amb les grans empreses que no pas que la gent pugui invertir en els seus projectes i negocis”.

A Hondures hi va haver massives denúncies de frau electoral, però els Estats Units van reconèixer el nou president

El novembre de l’any passat, JOH es va tornar a presentar a les eleccions presidencials tot i que la Constitució impedeix la reelecció d’un president. La majoria de la població hondurenya havia posat les seves esperances en un canvi liderat pel presentador de televisió i candidat de l’oposició Salvador Nasralla. Pero durant el recompte, el sistema informàtic va caure misteriosament i l’avantatge aparentment insalvable que Nasralla tenia, de cop es va revertir en favor de JOH. Hi va haver massives protestes contra el frau, però finalment els Estats Units van reconèixer el nou president.

Segons Mejía, “Hondures viu en una situació d’inconstitucionalitat permanent que està provocant aquest èxode massiu de persones”. Considera també que el paper que juguen els Estats Units en aquesta inestabilitat és clau: “Durant els 36 anys de democràcia formal a Hondures, en els tres pitjors episodis que ha viscut el país, els Estats Units hi ha estat present: la dècada dels 80, el cop d’estat de 2009 i el frau de 2017”.


País perillós per a la defensa del medi ambient

Amb megaprojectes com represes hidroelèctriques, la mineria a cel obert, el turisme o el monocultiu de la palma africana, s’ha cercat promoure la inversió estrangera a un país on tot just la maquila i l’exportació del cafè representen un paper important en una llastrada economia que sobreviu de les remeses familiars. Són molts els casos en què els interessos del govern s’han enfrontat a les formes de vida de les comunitats indígenes del país (lenca, maya-chortí, tolupán, pech, tawahka, miskito, nahua, així com dels pobles afrodescendents, tant la població negra angloparlant com la població garífuna), que fa uns mesos van veure com el govern hondureny aprovava una llei de consulta lliure, prèvia i informada sense consultar les comunitats, i que no inclou el dret a veto recollit en l’article 169 de l’OIT, subscrit per Hondures.

L’assassinat d’activistes mediambientals com Berta Cáceres, Lesbia Yaneth o Nelson García, així com les reiterades amenaces i assetjament patit per Miriam Miranda, la presidenta de l’organització garífuna OFRANEH (Organització Fraternal Negra Hondurenya), han posat en evidència el perill a què s’exposen activistes que protegeixen la terra i el medi ambient al país centreamericà. El 2017, l’ONG Global Witness va situar Hondures com el país amb més homicidis de defensores del medi ambient del món.

A la zona de la costa que dona al mar Carib, megaprojectes turístics com Indura Beach & Golf Resort a la badia de Tela –finançats pel Banc Interamericà de Desenvolupament (BID)– formen part de l’Estratègia Nacional de Turisme Sostenible que el govern hondureny ha buscat implementar d’acord amb els plans estratègics de desenvolupament regional, com el Pla Aliança per a la Prosperitat del Triangle Nord signat entre el Salvador, Guatemala i Hondures. Tot
i les polèmiques suscitades per l’impacte ambiental i la vulneració dels drets de les comunitats garífunes, s’ha assumit com un full de ruta a seguir per al desenvolupament de la regió en els propers anys.

En aquesta zona caribenya és on Magnolia TV grava per a Telecinco el reality show ‘Supervivientes’. Allò que el programa mostra com unes illes de platges verges deshabitades són, en realitat, territoris ancestrals habitats històricament per garífunes que han vist com la seva geografia és apropiada i es converteix en objecte de consum televisiu occidental.


El pas per Mèxic

En una assemblea convocada per integrants de la caravana migrant es va rebutjar el pla “Ets a casa teva” llançat pel president mexicà Enrique Peña Nieto, que intentava regularitzar la situació migratòria. El pla no abordava aspectes estructurals pels quals la població hondurenya decideix diàriament abandonar el seu país, ni tampoc la restricció de la mobilitat de les sol·licitants, fet que va conduir que la major part de la caravana decidís continuar el viatge cap al nord.

Mostres de solidaritat des de baix han tractat de contrarestar la xenofòbia instigada per alguns mitjans de comunicació mexicans

L’opinió pública va oscil·lar entre el rebuig i l’acceptació. Una onada de xenofòbia va recórrer les xarxes socials i els principals mitjans de comunicació de Mèxic. No obstant això, les mostres de solidaritat des de baix han tractat de contrarestar-ho organitzant centres de recollida per a la caravana. Una intel·ligència col·lectiva que les comunitats van desplegar i aprendre durant el terratrèmol de l’any passat i que ara s’ha reactivat reflectint que, més enllà de les limitades possibilitats de transformació social, amb el canvi de govern, l’organització autònoma transcendeix. I possibilita aliances i estratègies de suport mutu entre els pobles de Mèxic i l’Amèrica Central.

L’èxode de l’Amèrica Central és imparable. Una altra caravana ja ha sortit d’Hondures i se n’estan organitzant més, també a El Salvador. Com conclou Mejía: “La gent ha vist que si marxen juntes en grups grans, això té un impacte polític”.

 

Article publicat al número 464 de la ‘Directa’

Article publicat al número 464 publicación número 464 de la Directa