És ben sabut que a qui li toca la fava en el tortell de Nadal és qui l’ha de pagar i, per tant, podem associar aquest llegum amb aspectes negatius de la vida. Però també cal dir que la fava és un producte molt present en les celebracions arreu del territori. És així fins al punt que seques, i posteriorment bullides amb companyia de diversos tipus de carn, s’anomenen, si més no a la Plana Baixa, faves de porrat, terme que fa referència a un berenar festiu.
De l’hivern fins ben entrada la primavera és –o, millor dit, era– ben comú que a moltes taules dels Països Catalans se serviren faves més d’una volta a la setmana. La fava és la llavor que conté el fruit de la favera, una planta anual herbàcia robusta, que generalment fa més d’un metre d’alçada i que no necessita terres amb molt d’adob perquè, com tots els llegums, ja sintetitza el nitrogen de l’ambient. Per a sembrar-ne, es recomana guardar tota la llavor de la millor planta d’un any anterior, que deixarem granar i assecar amb la baina.
Pel que fa a les propietats nutricionals, les faves són un bon aliat per a la nostra salut, perquè contenen molta aigua, fibra i proteïnes, a banda de vitamines i minerals de diversos tipus que, entre altres beneficis, poden ajudar a disminuir el risc de càncers. També són un potent antioxidant, redueixen el colesterol i la hipertensió i enforteixen el sistema digestiu enzimàtic. A la cuina, a banda de consumir-les bollides, com ja hem comentat, es poden cuinar de mil maneres: guisades o a la catalana, sacsades o al tombet, en truita, en arrossos –com, per exemple, la paella d’hivern de carxofes, faves i pilotes– o en pasta. Inclús en forma de paté vegetal, com l’hummus.
