Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

FemArt: un quart de segle d’art feminista

La Mostra FemArt celebra els seus 25 anys amb l’exposició “Hem vist coses que mai no creuríeu!”, la primera retrospectiva d’art feminista contemporani de Catalunya. L’exposició acollirà fins al 5 d’abril les obres més significatives de les passades edicions i comptarà amb una recopilació gràfica i textual de cada una de les 25 mostres. A més, a partir del 24 de gener FemArt organitzarà un cicle de seminaris per tractar la relació entre imatge, memòria i història des d’una perspectiva feminista

El festival FemArt / Laura Cercós

L’art sovint s’associa a la bellesa i molts cops s’oblida la gran força que té per transmetre missatges transgressors. “És una eina de mediació i de presa de consciència de la societat en què vivim”, diu Júlia Llull, historiadora i membre de l’equip de coordinació de la Mostra FemArt. Ens trobem a Ca la Dona, a Barcelona, el lloc on ha nascut i crescut aquesta exposició, l’única d’Art Feminista del país. Ara mateix, aquest espai l’ocupen obres d’algunes de les dones artistes que han format part de la mostra al llarg dels seus 25 anys. Es tracta de l’exposició “Hem vist coses que mai no creuríeu!, una retrospectiva replicant”.

Per celebrar el seu aniversari, FemArt va inaugurar el divendres 14 de desembre la que és la primera retrospectiva d’art feminista contemporani de Catalunya. Per fer-ho, han volgut construir una mostra que recollís la veu de la realitat complexa i diversa de la lluita feminista dels darrers anys. “No volem que sigui un recull banal, sinó que serveixi per demostrar com els éssers feministes portem ja anys creant espais de resistència a la distòpia patriarcal”, explica Júlia Llull. És d’aquí d’on surt el títol de la mostra, que fa al·lusió a la mítica frase del replicant de Blade Runner: “Hem vist coses que mai no creuríeu”. Com comenta Llull, preparant l’exposició es van adonar que l’art feminista de fa més de vint anys ja posava sobre la taula temes que ara sembla que el feminisme estigui descobrint.

“No volem que sigui un recull banal, sinó que serveixi per demostrar com els éssers feministes portem ja anys creant espais de resistència a la distòpia patriarcal”, explica Júlia Llull

Aquest oblit de la lluita feminista és a causa de la falta d’un passat millor per utilitzar com a referent. I precisament contra això vol lluitar la Mostra FemArt amb aquesta vint-i-cinquena edició. L’exposició ens planteja un recorregut anacrònic començant per les obres cedides per dues grans artistes: Discriminació de la dona (1977), d’Eulàlia Grau i Colgada de un cuadro (1972), de Mari Chordà. A partir d’aquí ens submergim en una sala plena d’obres que ens criden a reflexionar sobre diferents temes com la política, la societat i el feminisme. Efectivament, veiem com, siguin de l’any que siguin, les seves reivindicacions segueixen presents en la lluita feminista d’avui dia.

FemArt ja fa un quart de segle que crea aquest espai de promoció d’art feminista a Barcelona. Amb els anys, s’ha consolidat com un referent i ha creat una gran xarxa amb les més de 800 artistes que han participat en les diverses edicions. Era amb aquesta idea de donar visibilitat al treball de les dones artistes que naixia l’any 1984, escapant dels circuits comercials i de difusió d’art patriarcal i capitalista. “L’exposició és una contra-manifestació de tots els col·lectius dissidents que existeixen”, diu Júlia Llull assenyalant la importància de l’art com a altaveu per totes aquelles veus que estan al marge de la història i el relat oficials.

 

Així és com s’ha configurat com a plataforma per excel·lència de difusió d’art amb una perspectiva social, crítica i feminista. Al llarg de tot aquest temps FemArt ha anat construint un immens recull d’art que dialoga sobre diversos conceptes, un de diferent per cada mostra. “Així podem recuperar les generacions anteriors a nosaltres”, explica Lesley Yendell, artista que va exposar el 2012 la seva obra Reflections of Narcisus. A través de l’exploració d’objectes quotidians parla de la trampa de la vanitat, ja que l’obra consisteix en una cadira d’on neixen unes barres amb fragments de miralls que fan que qui s’assegui vegi el seu rostre multiplicat. “Per mi FemArt ha estat molt important perquè és una gran plataforma per a dones artistes que sempre hi han estat, però que no tenien visibilitat”, diu Yendell.

Per Tònia Coll, una altra de les artistes que exposa en aquesta vint-i-cinquena mostra, també és imprescindible que existeixin espais com FemArt. “És estimulant formar-ne part, estar en una llista d’artistes on em puc emmirallar”, confessa Coll amb un somriure. “Això és molt important per la falta de referents femenins”, diu l’artista. Precisament d’això parla la seva obra Pell de Serp, que ara penja del sostre de l’entrada de Ca la Dona. És un teixit de diferents pedaços de teles que van recobrir una barca amb la intenció de reflexionar sobre la idea del viatge, tan associada en l’imaginari col·lectiu a l’home. “Volia trencar amb aquesta representació històrica de la dona”, explica Coll, fent referència al mite d’Ulisses i al paper de la seva muller Penèlope, que es queda a casa esperant. Reivindica així el viatge femení i l’existència d’altres realitats que la història ens amaga.

La Mostra FemArt s’ha consolidat com un projecte molt valorat en el circuit artístic underground, però la seva llarga trajectòria li està donant l’espai i el nom que es mereix a la ciutat

Plenament conscients d’això, la Mostra FemArt vol retre tribut a aquesta història feta des dels marges. Des dels seus inicis, s’ha consolidat com un projecte molt valorat en el circuit artístic underground, però la seva llarga trajectòria li està donant l’espai i el nom que es mereix a la ciutat. “Ja som una mostra reconeguda i volem que segueixi així molts anys”, somriu Júlia Llull. “Ara el repte que ens queda és consolidar-nos dins l’oferta cultural de la ciutat”, explica la historiadora. I per arribar encara més lluny han organitzat amb motiu del 25è aniversari el cicle de xerrades Feminaris, on es tractarà la relació entre imatge, memòria i història des d’una perspectiva feminista. A més, enguany també posaran en marxa una nova exposició: la Mostra FemArt Emergències. D’aquesta manera volen arribar a estudiants i artistes més joves i crear una nova exposició que s’alterni amb l’altre.

Tot això passa en un moment en què el feminisme està en voga. Des de la Mostra FemArt, però, volen recordar la història de la lluita feminista que ha imaginat i construït altres mons alternatius a la societat patriarcal. “Nosaltres ja cridàvem des de fa molts anys, com demostra FemArt”, reivindica l’artista Tònia Coll. “Ara sembla que se’ns escolta més”.