Feminisme decolonial

Ressenyes
10/01/2018

El llibre No hay libertad política sin libertad sexual es basa en entrevistes als diputats i diputades de l’Assemblea Plurinacional de Bolívia sobre creences; sentiments; conviccions culturals, religioses i personals entorn del cos; el plaer; la sexualitat i l’homosexualitat. Amb humor i ironia, Galindo utilitza l’estudi com a recurs polític. Les opinions contràries a l’homosexualitat, el lesbianisme, el dret a l’avortament, a decidir sobre el propi cos... de moltes de les parlamentàries no representen una gran majoria de la població boliviana que les va votar. Com diu Galindo: “Què ocorre si un company diputat indígena guaraní, per exemple, diu el mateix que el company diputat blanc neoliberal? O si la companya indígena repeteix el discurs de l’església? Que aquestes persones no ens representen, ens substitueixen”.


María Galindo és realitzadora audiovisual, activista, grafitera, agitadora de carrer i fundadora de Mujeres Creando, un moviment anarcofeminista de dones que combina política concreta, intervenció artística i interpel·lació al poder, referent de lluita feminista a l’Amèrica Llatina. És una de les primeres lesbianes que va fer pública la seva opció sexual a Bolívia.

Galindo és una dona divertida, subversiva, que provoca, sacseja consciències i omple d’aire els espais resclosits del pensament acomodat. Per a ella, el feminisme és un moviment planetari que té moltes genealogies provinents de lluites ancestrals, i que s’expressa simultàniament en qualsevol lloc on una dona s’alci i es rebel·li davant d’una opressió. El feminisme té una altíssima càrrega subversiva, de transformació, de lluita social. Per contra, el gènere és un producte neoliberal, una imposició de l’agenda de drets concebuda en instàncies multilaterals, que es pretén universal. Es tracta de la cooptació de lluites i llocs de dolor i necessitats de les dones per fer-les funcionals al sistema capitalista. El gènere és una estratègia despolititzadora de colonització perquè imposa una agenda aplicable a gitanes, negres, asiàtiques, africanes, immigrants... sense tenir en compte classe, ètnia, opció sexual ni identitats múltiples.

El feminisme s’ha de poder tocar, menjar, sentir, veure, transmetre. Ha de sorgir de les bases. Mujeres Creando planteja resignificar el concepte dones com a subjecte complex, heterogeni, metafòric, poètic, no fonamentat en la identitat, que provoca fragmentació i homogenització. Cal reconèixer la connexió entre les diverses opressions que travessen els cossos de les dones. D’aquí el lema de Mujeres Creando: “Indias, putas y lesbianas, juntas, revueltas y hermanadas”, metàfora d’un fil conductor que permet connectar-nos, confluir en tot allò que imaginem i desitgem, sense renunciar a anhelar utopies.

LLIBRE
No hay libertad política sin libertad sexual 
María Galindo
Edició de Mujeres Creando, 2017

*Article publicat al número 445 de la 'Directa'

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades:

Cugula

dimecres, 10 gener, 2018

És un record esgrogueït i arrugat de tant rebregar-lo. Jo estic a punt de tocar el poc més de metre i mig que faig ara, aviat em vaig plantar en això de créixer.

Violins en dansa

dimecres, 10 gener, 2018

Les Violines, que havien deixat la primera línia en els darrers temps, recuperen la formació que les fa peculiars –tres violins, acordió diatònic i contrabaix– per fer un repàs als esti