Va saltar per la finestra com una llebre abans de ser caçada pel lleó. El terra era moll i relliscava i l’aigua se li ficava als racons entre la carn i l’ungla. La varen trobar feta un sac d’ossos i de blaus. Nua, completament nua. I mig porugues i mig valentes i sorores la varen fer passar a dins. Li oferiren roba, menjar i aigua. Li feren algunes preguntes, trucaren a qui et diuen que truquis en aquests casos i li donaren gel i s’assegueren a prop. Silencioses. Després tancaren tots els panys amb clau, ajustaren finestres i corregueren cortines. I encara feren més silenci quan sentiren que el lleó feia espetegar els taulons de fusta al fugir. Les mirava poc i abaixava el cap, els ulls al plat, i quan bevia aigua tot el cos li feia mal. Anava canviant el drap amb el gel de mà. Tremolava. I la roba eixuta, que li anava gran, li relliscava per les espatlles i els malucs.
Primer van arribar dos veïns. Un pel safareig i l’altre per donar lliçons. Ja t’ho havia dit; no pots seguir així. Al cap de poca estona arribaren els primers agents. Eren com armaris. Tan panxuts que l’armilla els quedava curta i els pantalons, mig ballarucs sota el melic. Només van fer preguntes i no van donar cap resposta. No hi podem fer gairebé res. Era moro, oi? T’ha de veure un metge. I van arribar els metges. I no van demanar cap mena de permís. Van anar a mirar-la de ben a prop i li van fer moure la mandíbula fins que va fer crec. I elles es miraven tots aquells homes i després la miraven a ella i se’n feien creus. I alguna estava enfadada, alguna volia plorar i alguna altra no s’ho acabava de creure. I si no l’haguessin trobada? Llavors van arribar més agents i van pujar al pis de dalt amb les seves panxes, la seva autoritat i la seva força. Picaren a la porta fins a tres vegades. I la tercera no fou ni de bon tros la vençuda
i ho deixaren córrer. Ja tornarà.
I a ella se l’endugueren a l’hospital, descalça i amb un jersei xop. Després la durem a comissaria per formalitzar la denúncia i tornarà a casa. A casa, amb el lleó. El lleó que havia saltat per la finestra i que ja tornarà
I a ella se l’endugueren a l’hospital, descalça i amb un jersei xop. Després la durem a comissaria per formalitzar la denúncia i tornarà a casa. A casa, amb el lleó. El lleó que havia saltat per la finestra i que ja tornarà. I es quedaren totes quatre assegudes amb les esquenes pesades i les vèrtebres encongides. Vinga va, ara una cerveseta i tot arreglat, deien els homes. No feu aquestes cares tan moixes, deien els homes.
Mentre esperaven i alguns els prenien declaració, uns altres van atrapar el lleó. De xiripa, per ingenu i per tornar a casa massa aviat. I l’emmanillaren, clar. I tot en ordre, clar. I declaracions fetes, van marxar.
Van marxar amb un Fiat 500, mudes i sense escoltar gaire la música fluixa, sabent que a casa les esperaven. Amb casa, amb cotxe, amb aquella pell blanca i tendra, amb la innocència, amb els estudis, amb el benestar, amb la salut, amb la riquesa. Amb la cruesa dels privilegis i les injustícies a les mans.
–Creieu que declararà?
