Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Fiscalia demana presó contra una quinzena de neonazis per assetjar la comunitat musulmana de Nou Barris

El fiscal de delictes d'odi demana penes d'entre tres i deu anys de presó per a l'antiga cúpula del partit feixista Democracia Nacional a Catalunya i la seva secció juvenil, acusats de dur a terme una campanya de fustigament a un oratori islàmic ubicat al carrer Japó de la ciutat de Barcelona

Pancartes sobre l'oratori del carrer Japó de nou Barris / Marc Mesa

La secció de delictes d’odi i discriminació de la fiscalia de Barcelona, encapçalada per Miguel Ángel Aguilar, ha presentat el seu escrit d’acusació en la causa oberta pel jutjat d’instrucció número 21 de Barcelona contra una quinzena de neonazis. Entre el març de 2017 i la primavera de 2018, els individus d’extrema dreta van fomentar i executar una campanya d’assetjament a l’oratori islàmic del número 28 del carrer Japó, a Nou Barris (Barcelona).

La quinzena d’acusats són o han estat membres de Democracia Nacional o la seva secció juvenil, Democracia Nacional Joven, sigles rere les quals van promoure accions i mobilitzacions contra l’obertura d’aquest centre de culte i –una vegada inaugurat– coaccions i amenaces cap a les persones que en feien ús o el veïnat que els donava suport. D’entre els processats, destaquen noms com el d’Albert Bruguera Andrés, Juan de Haro Garcia o Antonio Castellón Domenech, membres de l’extrema dreta coneguts per haver protagonitzat altres episodis violents.

A la quinzena d’investigats se’ls imputa el delicte de coaccions per impedir l’exercici d’un dret fonamental amb l’agreujant de discriminació religiosa

A la quinzena d’investigats se’ls imputa el delicte de coaccions per impedir l’exercici d’un dret fonamental i a cinc d’ells també se’ls atribueix un delicte comès en ocasió de l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques. A més a més, a Albert Bruguera, de qui la investigació considera que exercia un rol de lideratge i coordinació de les accions, se li imputen dos delictes més d’amenaces greus, un altre de lesions i un darrer de maltractament.

Alguns d’aquests delictes contemplen l’agreujant d’haver estat comesos amb una motivació de discriminació religiosa, extrem que eleva la petició de pena de presó contra Bruguera fins als deu anys, mentre que Juan de Haro, Víctor Rubia Osuna, Raul cordero Giménez i María Concepción Cerezo Marcelo tenen sobre les seves espatlles una possible condemna a sis anys de presó i les deu persones restants hauran d’enfrontar peticions de tres anys de privació de llibertat. Paral·lelament, el fiscal demana a la quinzena de neonazis el pagament d’una indemnització de trenta mil euros a la comunitat islàmica de Nou Barris en concepte de responsabilitat civil pels danys i patiments morals causats, així com la quantitat que s’estimi durant la celebració del judici en concepte de reparació dels desperfectes ocasionats al local.

El fiscal de delictes d’odi responsabilitza el conjunt d’acusats d’una “campanya basada en diverses accions hostils d’assetjament i fustigació, desenvolupades tant de forma presencial com de forma digital” contra el col·lectiu musulmà de Nou Barris, barri on no resideixen cap dels neonazis processats. En el seu escrit, Aguilar els acusa d’introduir-se deliberadament entre els veïns del carrer Japó contraris a la mesquita per “manipular políticament i exaltar als veïns amb el ferm propòsit d’incrementar la freqüència i intensitat de les protestes i alimentar prejudicis i estereotips contra els musulmans en general, així com generar entre els mateixos sentiments de rebuig, odi i hostilitat”.

El fiscal els acusa de “manipular políticament i exaltar als veïns amb el ferm propòsit d’incrementar les protestes i alimentar prejudicis contra els musulmans”

En total, se’ls relaciona amb una trentena d’atacs significatius: des de la col·locació d’adhesius, el llançament d’embotits i trossos de porc, la realització de pintades i el llançament de pintura a les portes del local, passant pel bloqueig dels seus accessos amb silicona o cola, fins a arribar als insults i les amenaces proferides contra els seus membres o activistes de la Xarxa Nou Barris Acull, creada per més de vuitanta entitats que treballen per “fomentar la convivència i facilitar la incorporació als barris de nous veïns i veïnes que procedeixen de la immigració”, segons expliquen les seves impulsores.

Després de la presentació d’aquest escrit d’acusació de la fiscalia, l’acusació particular exercida per l’Ajuntament de Barcelona haurà de formular les seves peticions de pena contra els acusats i les representacions legals dels neonazis hauran de presentar també els seus escrits de defensa. Un cop completats aquests tràmits processals, es decretarà l’obertura del judici oral, que s’hauria de celebrar els pròxims mesos a l’Audiència Provincial de Barcelona.

Marc Serra, regidor de Drets de Ciutadania i Participació de l’Ajuntament de Barcelona, ha assegurat “ens sumarem a les peticions de la fiscalia i anirem fins al final perquè aquest judici es pugui celebrar i sobretot perquè aquesta situació no es repeteixi mai més i aquests fets no quedin impunes”. Des del consistori van fer seguiment del cas des d’un primer moment a través de l’Oficina per la No Discriminació, motiu pel qual Serra ha celebrat que “no se’n van sortir, el centre de culte està obert. Pel que fa a les possibles preocupacions que podia tenir part del veïnat s’han comprovat que aquests problemes no existeixen i que l’extrema dreta ho aprofitava per difondre el discurs d’odi”.

Articles relacionats