15 mesos de presó. És la pena que sol·licita la Fiscalia de València a cadascuna de les tres activistes que la policia va detindre el 15 de gener per intentar aturar el desallotjament sense ordre judicial del veïnat que resideix a la finca número 4 del carrer Doctor Peset Cervera —coneguda popularment com la Peseta. Els dies 10 i 11 de maig, el moviment en defensa de l’habitatge de la ciutat ha convocat diverses activitats en solidaritat amb les tres encausades i les activistes sancionades per oposar-se als desnonaments dels pisos de l’edifici número 2 del carrer Caixers. Aquest divendres, a les set i mitja de la vesprada, una manifestació des de la plaça del Mercat donarà el tret d’eixida a les jornades antirepressives.
La Fiscalia les acusa d’un presumpte delicte greu de resistència a l’autoritat, recollit en l’article 556 del Codi Penal, el qual fixa penes de tres a un any de presó o una pena-multa de sis a díhuit mesos. En aquest cas, però, el fiscal excedeix la màxima condemna permesa a sol·licitar. “La petició del fiscal és absolutament desmesurada”, subratlla Adrià Salavert, l’advocat que representa a les tres encausades, i considera que els fets pels quals seran jutjades “no haurien de ser motiu per a iniciar una investigació per via penal, ja que no es van causar lesions als agents, no es descriuen maniobres de bloqueig o ús d’objectes, ni es va posar en perill la seguretat pública”. L’atestat policial, però, relata que les activistes haurien espentat els agents, així com increpat o insultat. Per aquests fets, la policia defensa que s’haurien comès els delictes d’atemptat contra l’autoritat, resistència, desordres públics i desobediència. Les tres acusades estan a l’espera de conèixer la data del judici.
La Fiscalia les acusa d’un presumpte delicte greu de resistència a l’autoritat, recollit en l’article 556 del Codi Penal, el qual fixa penes de tres a un any de presó
A primera hora del matí del dimecres 15 de gener, van arribar a la porta del bloc diversos membres de l’empresa de desallotjament extrajudicials Fuera Okupas (organització amb integrants d’ideologia neonazi) i van intentar accedir al bloc sense autorització judicial. Pocs minuts després, hi va arribar un grup d’agents de la Policia Nacional espanyola. “Se’ls va explicar que a l’edifici vivia gent i que s’havia construït morada. Per tant, sense ordre judicial no podien entrar-hi”, recorda una de les activistes presents que prefereix mantenir el seu anonimat. “Els agents van fer cas omís del nostre intent de mediació —continua— i crearen un cordó policial per evitar que el veïnat que ja s’hi concentrava poguera apropar-se per impedir l’actuació de Fuera Okupas”.
Es van produir diversos moments de tensió entre les activistes i el veïnat concentrat i els agents, que van carregar contra les manifestants provocant-les “greus ferides”, asseguren en la nota de premsa que el moviment en solidaritat amb les encausades ha enviat als mitjans. “Moltes persones van acabar amb morats en mans i cames o torçades de turmell”, afegeixen. En el mateix sentit s’expressa la defensa, qui fa èmfasi en el fet que “les imatges i l’informe mèdic dels detinguts evidencien lesions unilaterals i absència de dany en els agents, la qual cosa confirma que la força es va exercir de dalt a baix”.
Segons consta a l’escrit de la defensa presentat al jutjat, l’operatiu policial es va originar “a instància del propietari de la finca i l’empresa privada Fuera Okupas, amb el propòsit de comprovar l’estat de l’immoble i promoure un desallotjament extrajudicial, per la qual cosa, com no existeix ordre judicial de desnonament, les ordres de ‘retirar-se’, ‘no avançar’ o ‘romandre en eixe lloc’, manquen de suport legal”. A parer seu, hi ha dos motius que impedeixen justificar el delicte del qual s’acusa a les encausades: “la falta de legitimitat objectiva de l’ordre” —ja que l’intent de desallotjament era il·legal— i la “inexistència d’oposició física greu” per part de les activistes.
Segons han explicat l’activista entrevistada i l’advocat, qui va acudir a l’intent de desallotjament per oferir acompanyament jurídic al veïnat, tant la policia com Fuera Okupas van defensar el seu operatiu sota el pretext que, tot i no tenir ordre i ser un edifici residencial, “es podia accedir a la força a les zones comunes”. Membres de l’empresa de desallotjaments extrajudicials van intentar forçar el pany de la porta d’entrada i trencar la porta amb l’ús d’una radial i martells, mentrestant la policia acordonava la zona perquè les activistes no s’aproparen a la finca; una actuació que la defensa considera que va ser “il·legítima” i que mostra una “connivència” entre els agents i Fuera Okupas. El veïnat de la finca ha interposat una denúncia contra l’empresa per un presumpte delicte de violació de domicili.
Segons han explicat l’activista entrevistada i l’advocat, tant la policia com Fuera Okupas van defensar el seu operatiu sota el pretext que, tot i no tenir ordre i ser un edifici residencial, “es podia accedir a la força a les zones comunes”
Des de la campanya en solidaritat amb les tres encausades, en la nota de premsa, han explicat que la finca, propietat de Reiman Inversions SL, es va alliberar en l’any 2024 “del circuit de l’especulació” amb l’objectiu d’albergar un projecte d’habitatge per a persones amb escassos recursos i impedir que el bloc es convertisca en un hotel. L’activista recalca que Ciutat Vella, al centre històric de la capital del Túria, és “un dels barris que més està patint el procés de turistificació”. “Cada vegada hi ha més pisos turístics i menys oferta de lloguer residencial a un preu assequible”, lamenta.
Segons l’informe “Efecte Airbnb en la ciutat de València”, elaborat en l’any 2019 per la Càtedra Institucional d’Economia Col·laborativa de la Universitat de València i la plataforma d’allotjament web associatiu Montera34, Ciutat Vella és el districte de la capital del Túria on més anuncis d’habitatges complets hi ha publicats a Airbnb. L’informe recull un total de 1.257 anuncis, dels quals 725 tenen llicència i 532 no.
