Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Ford Almussafes i UGT acorden un Expedient de Regulació Temporal que afecta 6.778 treballadores

La direcció de Ford Almussafes i la secció sindical d’UGT a la factoria han arribat a un acord entorn de l’Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) previst per als pròxims tres mesos. L’acord, que es va signar ahir, afectarà pràcticament la totalitat de la plantilla, 6.778 treballadores de les 7.800 totals, i ha sigut rebutjat per la resta de sindicats, CCOO, CGT i STM-Intersindical Valenciana

 

Ximo Colomina | @Indarrean

El dia 26 de setembre la factoria Ford d’Almussafes, a la comarca de la Ribera, va anunciar que la plantilla no treballaria durant dos dies de l’últim trimestre. El dia 4 d’octubre l’empresa va comunicar que necessitava un dia més no productiu i, posteriorment, van passar a dir que en necessitaven nou més en les seccions de fabricació de vehicles i de motors durant els mesos de novembre, desembre i gener. Des del STM-Intersindical Valenciana consideren que és molt poc creïble que l’empresa treballe d’aquesta forma, “sense una certesa mínima exigible”, i pensen que busquen portar la plantilla “a una situació molt complicada” per tal de “retallar, encara més, els drets i salaris de les treballadores”.

El passat mes d’octubre, finalment, es van establir tres dies de parades de producció. En concret, els dies 10, 11 i 31 d’octubre. Així mateix, després de l’aprovació de l’Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO), que afectarà 6.778 treballadores de l’empresa, s’han fixat com a jornades no productives el 9 i 16 novembre, 20 i 21 de desembre i el 2, 3, 4, 24 i 25 de gener per a fabricació de vehicles i per a motors. Tot i això, per a aquesta última secció, s’afegiran també el 19 de desembre i el 21, 22, 23, de gener.

La reducció de les jornades de producció ve acompanyada del malestar dels directius nord-americans i de la postura de la direcció de l’empresa a Europa, la qual va ratificar que s’han produït pèrdues en els últims anys i que s’haurien de prendre mesures al respecte. El passat dijous 25 d’octubre, a la reunió de la Comissió Consultiva de Ford Almussafes, un portaveu de l’empresa va presentar els resultats de la companyia del tercer trimestre d’enguany, amb uns 215 milions de pèrdues en Europa i 1.700 milions de beneficis en el global de la companyia. Ford Almussafes, però, segueix acumulant beneficis, puntualitzen des del STM. Els resultats dels últims quatre exercicis publicats sumen un total de 575 milions d’euros, repartits en 79 milions en 2013, 235 en 2014, 172 en 2015 i 89 en 2016.

La secció sindical d’Unió General de Treballadors (UGT) va presentar l’ERTO com a la “millor solució” per als dies establerts com a no productius anunciats per l’empresa, en què la plantilla havia de parar

Malgrat les dades i la resistència de Comissions Obreres (CCOO), la Confederació General del Treball (CGT) i STM-Intersindical, la secció sindical d’Unió General de Treballadors (UGT) va presentar l’ERTO com la “millor solució” per als dies establerts com a no productius anunciats per l’empresa, en què la plantilla havia de parar. Ford Almussafes va recollir aquesta proposta i va constituir formalment la comissió negociadora per a l’ERTO. Aquest fet, segons denuncien des del STM, és un exemple més de com la UGT, sindicat majoritari, i l’empresa pacten al marge de la Comissió. “No tardaren ni tres minuts en tornar amb l’acta perquè la signarem els diferents representants”, detallen.

Des de la UGT es van excusar argumentant que els agradaria baixar el ritme de producció, però que no es pot, i que l’ERTO era la millor opció. Per la seua part, la CGT va recriminar que no pot ser que la plantilla en pagui les conseqüències. Va proposar baixar el ritme i la càrrega de treball diària, recordant que aquesta ja ha provocat nombroses lesions en els treballadors joves. Des del STM van respondre recordant a la UGT que l’any passat sí que es va baixar la producció de cada dia, la qual cosa va evitar les mesures que es plantegen ara, i que sols és una qüestió de voluntat.


Pèrdues econòmiques 

El darrer ERTO que es va signar a l’empresa, amb la garantia que la plantilla afectada no perdés cap euro, recorden des del STM, es va acordar per part de tots els sindicats excepte la UGT que, segons denuncien, després ha signat tots els ERTO, i tots han “suposat pèrdues econòmiques molt importants”, segons denuncien. Pel que fa a aquests últims acords, des del sindicat critiquen que, fins i tot, hi va haver treballadors que van perdre la seua llar per la baixada tan gran d’ingressos que van patir.

Vaga de Ford a la fàbrica d’Almussafes

 

“Tots els ERTO que UGT ha signat en solitari en els últims 10 anys foren acordats i signats sense cap complement o, com a màxim, amb un complement del 80% del salari”, expliquen. L’Estat, d’aquest percentatge, posa el 70% i l’empresa complementa la resta, el 10%. És a dir, les persones afectades van arribar a perdre almenys un 20% del seu sou i, fins i tot, en alguns ERTO sols van cobrar les prestacions d’atur, molt per davall dels salaris de la plantilla.


Reunions decisòries a Europa

El passat dimarts 9 d’octubre, es va celebrar a Colònia, Alemanya, una reunió del Comité d’Empresa Europeu de Ford, la qual s’esperava amb molta preocupació per part de la plantilla, a causa dels rumors al voltant del futur incert de Ford a Europa. Les declaracions de la direcció, però, només van fer que confirmar que l’alta direcció nord-americana de Dearborn, Michigan, s’havia mostrat “insatisfeta” per les pèrdues de l’empresa en Europa i que “estava perdent la paciència”, segons recull l’acta de la reunió.

L’alta direcció nord-americana de Dearborn, Michigan, s’havia mostrat “insatisfeta” per les pèrdues de l’empresa en Europa i que “estava perdent la paciència”, segons recull l’acta de la reunió

A més a més, davant d’aquesta postura, des de la direcció de Ford, manifestaven que les factories europees havien de tornar a ser rentables a partir de 2019. Es marcava l’objectiu, a mitjà termini, d’aconseguir un benefici abans d’interessos i impostos del 68% de les vendes. Fins que no s’assoliren aquestes fites, advertien, no hi hauria noves inversions en Ford Europa i, per tant, tampoc perspectives de futur per als centres de treball del continent.

Es va plantejar, també, una reestructuració en els processos productius i en el model de negoci. A curt termini, segons es denuncia a l’acta del comité d’empresa europeu, està en marxa el que consideren un atac a tots els costos. Concretament assenyalen que, per al punt de vista de la seu europea, els costos laborals estan en la primera pàgina de la seua agenda. En aquest sentit, avisaven que la reunió fou el preludi de posteriors negociacions nacionals amb els representants de la plantilla en els diferents centres de treball.

MÉS INFORMACIÓ:

La plantilla de Ford d’Almussafes guanya una nova batalla laboral