Aquest dimecres, 23 de maig, la multinacional de gestió repartiment a domicili Deliveroo enfronta el primer judici a Catalunya pel trencament de la relació laboral amb un repartidor de Barcelona. Coincidint amb aquest judici laboral, un grup d’extreballadors de Deliveroo que ara fa un any van organitzar-se per denunciar les seves condicions laborals, han decidit presentar el projecte Mensakas, una cooperativa laboral de repartiment a domicili “respectuosa amb els drets laborals, amb un catàleg de productes amb prioritat per l’economia social i solidària, la producció agroecològica i vegetariana”, que han impulsat amb el suport de la cooperativa legal Col·lectiu Ronda i l’Ateneu Cooperatiu Coòpolis.
El repartidor que ha dut Deliveroo als tribunals, Oriol Alfambra, reclama que es reconegui el fet que es deixés de comptar amb ell com un acomiadament nul, i la consegüent readmissió. Alfambra, com a resta de riders (com s’anomenen les repartidores en l’argot del sector) d’aquesta i altres Apps de repartiment de menjar a domicili, com Glovo o Uberis, treballava en condicions d’autònom i cobrava per cada encàrrec efectuat, però denúncia que es tractava d’una situació de fals autònom, ja que argumenta que “Deliveroo qui fixava horaris, remuneració i condicions laborals”. Fins i tot argumenten que era la multinacional d’origen britànic qui els proporcionava les factures que giraven a les empreses de restauració per cada comanda.
Un cas similar va arribar a judici el 5 de maig passat a València. El treballador afectat assegura que Deliveroo va oferir-li 15.000 euros per retirar la demanda
El juliol de l’any passat, Oriol Alfambra i altres treballadors del sector de repartiment gestionat a través d’aplicacions de mòbil, en ciutats com Barcelona, València, Madrid i Saragossa, es van començar a organitzar per denunciar les seves precàries condicions que els imposaven les empreses, particularment Deliveroo, davant les respectives inspeccions de treball. De resultes d’aquesta incipient organització, en va sorgir la plataforma Riders x Drets, enquadrada a la federació d’altres activitats de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), la qual va impulsar un parell de vagues durant el juliol i l’agost. En paral·lel, recorda Mireia Herrera, de la federació d’Activitats Diverses de la IAC, “la inspecció de treball va dictaminar que es produïa una situació denunciable de falsos autònoms a Deliveroo i altres empreses de repartiment similars”.
Tal com explica, Núria Soto, una altra de les repartidores que va impulsar la plataforma reivindicativa, davant de les mobilitzacions, “la resposta de Deliveroo fou doble: imposar-nos un contracte amb condicions encara més precàries, en què es cobrava únicament si es feien comandes, i comunicar a les persones que havíem liderat les accions de protesta que ja no comptarien més amb nosaltres”. Un d’aquests casos ja va arribar a judici, el passat 5 de maig, a València, i es troba pendent de sentència. El treballador afectat va afirmar que l’empresa li havia ofert 15.000 euros per retirar la denúncia, però no ho va voler acceptar. Prèviament, tres repartidors de Madrid en la mateixa situació sí que van acceptar una compensació econòmica per part de Deliveroo.
Aquest matí, Oriol Alfambra i altres impulsors de la plataforma Riders per Drets han fet públic el projecte Mensakas, que compta amb un nucli inicial de vuit treballadores però, tal com explica el repartidor, “convocarem assemblees per tal d’informar-ne bé a altres persones que estan treballant en el sector amb l’objectiu que s’hi sumin”. Mensakas, afirma el seu nucli impulsor, es basarà en unes condicions contractuals d’alta a la seguretat social, amb una jornada laboral de “vint hores setmanals, que era el que reclamàvem a Deliveroo”. Alfambra considera que “les actuals multinacionals que gestionen repartiment de menjar mitjançant apps, són insostenibles, ja que generen una gran quantitat de desplaçaments estèrils” i que “es pot millorar molt el marge de benefici agrupant els repartiments en zones pròximes”. Mensakas vol implantar-se en una primera fase en alguns barris de Barcelona (Sants, Gràcia, Ciutat Vella i l’Eixample, principalment), “on s’apleguen la majoria de comerços amb qui podem tenir afinitat”, i espera expandir-se més endavant a altres barris i ciutats. Avui també, el nucli impulsor ha posat en marxa una campanya de micromecenatge per aconseguir el mínim de “16.100 euros” per desenvolupar l’aplicació de mòbil que ha de ser la base del projecte.
